.JPG)
El sol dibuixa grisos i clars
a la terra on recolzo els peus.
I ara, jo, tinc les mans buides.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
el meu paisatge es ple de xiprers arrenglerats oferin refugi de la tramuntana..m'encanten !
ResponEliminamolts petons,bonica
A mi també m'agraden molt els xiprers... petons, nina...
EliminaTristor en les teves paraules, i molta placidesa en el paisatge.
ResponEliminaUna abraçada!
Una abraçada, Montse!
EliminaAquestes mans han dibuixat una bella aquarel·la. I els espectadors n'anem plens.
ResponEliminaFita
Moltes gràcies, Xavier, bona nit...
EliminaPotser és la sensació que tu tens però puc dir-te que si tens les mans buides és perquè ho escampes tot, escampes meravelles que, done fe, ens arriben a nosaltres.
ResponEliminaA vegades sí, tinc aquesta sensació, per sort tampoc no dura massa, sempre hi ha algun estímul que recullo i que em torna a omplir les mans.
EliminaSi enmig d'aquestes ombres, seguint camins de xiprers, t'omples les mans de terra ...sentiràs el seu batec; molt a prop, ben viu!
ResponEliminaBona nit Carme.
M'ha agradat la teva manera d'omplir-me les mans, Pere. Amb batec inclòs, gràcies.
EliminaBona nit.
Les mans han de ser buides de càrregues inútils per poder omplir-les de goig
ResponEliminaSempre hauria de ser així, Joan!!!
EliminaAquestes mans no estan buides, estan lliures.
ResponEliminaHe, he, he... com m'agrada la teva versió o la teva visió, Glòria, que maca que ets!!!
EliminaQuan s'apagui el sol,
ResponEliminano quedaran ni llums ni ombres.
Llavors, vindré a buscar-te.
Acolliré en les meves,
les teves mans buides,
i t'explicaré colors que encara no saps.
Que bonic que algú t'expliqui colors que encara no saps... engrescador i emocionant, gràcies, bonica. Una abraçada immensa.
EliminaSón unes mans buides, espirituals com els xiprers.
ResponEliminaUau, Helena! Això més que una bona interpretació és un regal, un gran regal. Gràcies.
EliminaUnes mans buides serveixen per carregar noves esperances, buides del tot tampoc s’han de quedar mai, algun polsin d’enyor poder....
ResponEliminaBuides del tot no n'estan mai, són més aviat sensacions...
EliminaPotser la mateixa terra et solucionarà el problema...Si te n'omples les mans, i podran germinar les llavors dels sentiments per poder-los oferir a qui tu vulguis, seran un jardí de colors...
ResponEliminaPetonets , Carme.
Gràcies, M Roser...
ResponElimina