Des des la finestra, miràvem cada dia, com el matí d'hivern tot just acabat de néixer lluitava per esborrar les gebrades de cada nit. M'hipnotitzava mirant les línies ara rectes ara sinuoses del camp llaurat. No sé pas si el pagès que llaurava amb el seu tractor, pot imaginar l'instant de bellesa que ens regala. Imagino l'ordre flexible endins, perquè als dins ens cal a vegades que tot sigui coherent i uniforme. I jo el vull com el camp llaurat, de corbes i rectes en perfecta harmonia. Aprenc del paisatge, mentre l'amor, del més proper al més llunyà, m'agombola la vida.
No és la Toscana. Però com si ho fos.
ResponEliminaPotser aquesta nostra també és la més bella del món
EliminaCarme, per a mi com el Bages no hi ha res!
EliminaÉs cert, tenen un poder hipnotitzador que ens fa mirar ben endins,
ResponEliminatot allò que desitgem i encara no és, corbes i rectes en perfecta harmonia.
Una bona reflexió per començar una altra setmana.
Bessets, preciosa! :)
:) jo, és que m'hipnotitzo de seguida...
EliminaUna abraçada, lluneta
Una visió certament hipnòtica. Suposo que quan t'hi acostumes perd gràcia, però veure-la per uns dies és molt curiós. El mateix em passava a mi aquest cap de setmana en veure muntanyes enfarinades des de la finestra de l'apartament...
ResponEliminaVeure paisatges desacostumats, sempre estimula la ment i l'esperit.
EliminaAh! Si les línies dels camps de fumbol fossin corves... quina poesia farien els jugadors. I el pobre àrbitre per endevinar quan hi ha fora de joc! El Messi hauria de ser llaurador.
ResponElimina(Xavi Puyol) Fita
I ara seriosament: molt bons el poema, el dibuix i la fotografia
En Messi llaurador!!! Com deixaria el camp? Ple de filigranes...
EliminaGràcies Puyol!! :D
Visc a prop de camps que es llauren sovint, cada quant toca es clar , i cada vegada descobreixo noves formes al terra, corbes a la dreta, corbes a l’esquerra, mes corbada o menys i sempre en criden l’atenció.
ResponEliminaA mi també me la criden, l'atenció. M'agrada molt veure els diferents ratllats que fan.
EliminaLa nostra vida hauria de ser com aquest camp llaurat, amb rectes i corbes. Res pot esdevenir perfecte sinó accepta la imperfecció. No hi ha un camp més coherent ni uniforme que aquest camp preciós que has pintat. La coherència i la uniformitat de ser tot ell terra solcada per rebre cada llavor de vida i experiència que hi deixem caure a mesura que passen els nostres dies. No deixar ni un pam sense que hi passi l’arada, tan se val, recta o no, que sigui terra capaç de rebre cada llavor del que som i el que fem, i que en ella creixem.
ResponEliminaM'agrada comparar les coses exteriors a nosaltres amb la vida i les nostres coses interiors... Tu també ho fas. Ho fas d'una manera que m'agrada molt.
EliminaAquests paisatges llaurats, amb les seves harmòniques línies, rectes o corbes, més que hipnotitzar-me em donen una gran sensació de pau, com contemplar un mar d'onades tranquil·les, en marró, daurat i ocre.
ResponEliminaUna pau especianl... Quasi hipnòtica... :D. He, he, he
EliminaEl camí més curt entre dos punts és la línia recta. En ocasions, però, cal alentir el viatge a base de giragonses. No hi ha pressa. Així, doncs, agombolem-nos.
ResponEliminaA vegades calen giragonses i a vegades les fem sense que calgui... Però tens raó, no hi ha pressa ... Agombolem-nos.
EliminaÉs que els pagesos són uns artistes, i els camps llaurats tenen molt d'encant...Jo amb l'ull esquerra no veig línies rectes, totes les veig corbes, com aquestes que fa el tractor...
ResponEliminaBona nit, Carme.
Ostres! Quina mala sort, això de la vista!! Deu ser complicat d'acostumar-t'hi a veure així...
EliminaBona nit, M Roser.
Jo crec que sí, que el pagès sap la bellesa que ens regala i que també se la regala a ell mateix.
ResponEliminaSegur que després de llaurar, mira totes les línies rectes i corbes i se sent fantàsticament bé i en pau.
:)
Abraçadeta!
Tens raó, la teva resposta és preciosa i m'ha convençut. Si jo deixés un camp llaurat tan maco, em sentiria genial...
EliminaAbraçadeta, preciosa.
Ja saps que a mi tot el que té corbes m'agrada.... :-)
ResponEliminaHe, he, he... Ho sé, ho sé... :D
EliminaPreciós Carme.... el pagés segur que no sap que et regala tot això, perquè la mirada del artista és ben i ben especial! Ptonets!
ResponEliminaGràcies, jo crec que ell bé ho ha de veure que és preciós el camp tal com ell l'ha deixat... per força n'ha d'estar content. Petonassos!
EliminaHarmonitzar-se amb el paisatge...
ResponEliminaMira açò amb atenció, Carme: https://www.facebook.com/microfragments
Vicent
Moltíssimes gràcies, per emportar-te aquest post al facebook. No t'he pogut deixar cap comentari allà perquè no tinc Facebook, però si que ho he pogut veure. Em fa molta il·lusió que t'hagi agradat el post i el dibuix. Gràcies, Vicent. Una abraçada.
Eliminaperfecta harmonia!
ResponEliminaOrdre i un camp net, com si fos possible.