.JPG) |
| Zahara de la Sierra d'una foto de la Montse
Com el castell que vetlla les cases,
ferm, però solitari...
No sent el brogit de les cambres
ni les veus familiars i amables
ni els riures dels nens que juguen.
Sol i amb amb questa distància
massa gran, que ell no voldria,
el castell vetlla que les cases.
Sent la campana dels moments de festa
i s'alegra sense que ningú pugui veure el seu somriure.
Com el castell que vetlla les cases
ha de ser fort, en la feblesa,
en els riures i en les llàgrimes.
|
dimarts, 11 de febrer del 2014
Zahara de la Sierra (Cádiz)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Poc que s'ho pensen que sense el castell, tan ferm i solitari, no anirien enlloc, ja que és la presència que els manté forts.
ResponEliminaPotser és el pobre castell solitari el que es pensa, desfasadament que encara ha de fer aquesta funció... i ja no li caldria...
EliminaUn castell fort que vetlla pel poble i una bonica aquarel·la. (Quina envegeta!, haure de practicar pel meu compte...)
ResponElimina;D
Prova sense mullar. Jo en aquesta només he mullat el cel, abans de posar-hi el blau, totes les altres parts són pintades amb el paper sec.
EliminaQuina bona traça tens!!...No t'has deixat detall!!
ResponEliminaDoncs sí el poble descansa confiat a la falda del Castell que els vigila i els seus habitans es mostren alegres i satisfets del lloc...Em queda un bon record ple de sensacions.
Una abraçada.
Aquest primer pla, no m'acaba de convèncer, potser miraré de millorar-lo una mica afegint altres colors als arbres...
EliminaUna abraçada...
Penso que molts hem tingut un castell que ha vetllat per nosaltres, pels nostres dies i les nostres nits. I amb el temps, molts hem esdevingut també castell que vetlla les petites construccions que neixen a la nostra vall. I a vegades, fins i tot quan el castell ja no hi és la seva presència es nota i ens acull, i potser de lluny, de molt lluny, ens contempla.
ResponEliminaM'agrada molt el sentit de la metàfora que tens, sempre m'agrada, sempre coincidim.
EliminaAquesta és la impressió que em va donar quan vaig veure la foto de la Montse.
ResponEliminaSolitud d'un castell que amaga tot un món de records.
Guardià del pas del temps, del passat, del present i del futur.
Et desitjo un dia ple de llum.
Aferradetes :)
M'agrada la teva frase del guardià del pas del temps... :)
EliminaEt desitjo una nit plena de lluna, bonica.
Aferradetes :)
Un castell que fa de fortalesa de la vida d'un poble, i en custodia les seves emocions.
ResponEliminaI l'aquarel·la ho corrobora.
Fita
Sí i tant de bo que tothom s'hi senti arrecerat...
EliminaEls castells vetllen però, algunes vegades, empresonen. Fa rumiar, aquest poema tant ben escrit
ResponEliminaAra, ja, només vetlla metafòricament, que potser és la manera més bonica de vetllar per algú. Gràcies, Loreto.
EliminaUn gran contrast entre el color terra del castell i el blanc de les cases arraulides als seus peus, buscant la seva protecció...
ResponEliminaBon vespre , Carme.
Gràcies, M Roser, que tinguis bona nit.
EliminaQuina llàstima que sovint els que vivien dins no guardaven massa bé les cases de sota seu.
ResponEliminaJo més aviat em referia a ara... el castell és com un senyal d'identitat per tota la gent... abans, no els guardaven gaire bé, no...
Elimina