per donar forma a
l'esborrany de colors
que sembla a vegades la vida.
Construint instants a poc a poc.
Com fulles que pengen
i flors que s'enfilen
buscant la claror incerta i obliqua.
Sempre una mica més enllà
de la finestra a l'ombra.
.jpg)
dijous, 13 de febrer del 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
I hem de posar de la nostra part, oi?
ResponEliminaBen bonic, sobretot el primer, després de dibuixar-hi traços.
Doncs em sembla que sí, que és això que dius... gràcies, rits!!!
EliminaPotser no sempre podrem ser tant precisos pero l'important es posar-s'hi
ResponEliminaSempre tendeixo a la precisió excessiva en algunes coses i a la poca precisió en algunes altres... o sigui cadascú al seu rotllo...
EliminaUi! Ara no me'n recorde del que anava a dir...
ResponEliminaBon dia, Carme!
EliminaSí, la vida sembla un esborrall, però un esborrall que esdevé l'obra final, quasi sempre impossible de corregir.
Ni que sigui en una petita mesura, sempre podem precisar aquest esborrar (bastant penós, entre tu i jo) que és la vida.
EliminaLlegint-te he pensat que la vida ens arriba no ben bé com un full en blanc però tampoc amb tot ben definit i marcat.
ResponEliminaLa tenim allà i acaba sent una mica allò que fem que sigui nosaltres.
M'agradaria pensar, quan s'acabi el paper, i la tinta i el temps per dibuixar-la i acolorir-la tenir la sensació sinó la certesa que almenys he intentat definir-la el millor que he sabut.
Hem vist la lluna, Carme bonica. L'hem parlat amb en jan i en guim.
No, no ens arriba pas definida no... som nosaltres que l'hem de definir de mica en mica i en la mesura que podem. Al menys que ens quedi aquesta tranquil·litat que dius... haver-ho fet el millor possible.
Elimina:) Bonica, la lluna!!!
I a vegades trobem la vida dins d'aquesta finestra fosca, però com costa.
ResponElimina(i aquesta taca de verd desdibuixada...)
La claror que ens passa, arran i esbiaixada ens crida, Miquel, perquè no anar-hi? El verd es desdibuixa però després es torna a concretar... poc a poc, pinzellada a pinzellada o píxel a píxel...
EliminaAquest poema no penja per cap lloc, i s'enfila molt!
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!!!
EliminaFinestra a l'ombra, esperaré que hi toqui el sol,
ResponEliminaper veure't florir, et deixaré oberta.
Fita
Sense por del fred... :) Gràcies, Xavier!
EliminaUna ombra ben segrestada de vida i de color!
ResponEliminaUn plaer veure't aquí encara que sigui de tant en tant. Gràcies, Ferran!
EliminaLa finestra a l'ombra és el contrast, veritat? I el que dóna títol a l'entrada, posant l'accent en aquest costat...
ResponEliminaVicent
El contrast amb la vida... que a vegades defugim de tant arrecerar-nos.
EliminaM'agrada molt la primera finestra...
ResponEliminaLa vida primer és un esborrany jo diria que en blanc i negre, però tard o d'hora l'haurem de passar a net amb els colors que ens agradin més...
Petonets, Carme.
Gràcies, M Roser. Sempre acabem passant a net, tat si els colors ens agraden més com si ens agraden menys.
EliminaUna abraçada.
Per petits que siguin els traços sense donen forma. Així que no `poden deixar de anar donant trass rere trass
ResponEliminaDonem forma a la vida mica en mica... no podem deixar de fer-ho...
ResponEliminaNo sé si aconseguiràs el que expliques en els teus versos, Carme, però els dibuixos per sí sols ja valen una entrada com aquesta.
ResponElimina(Passo tard a veure't; la setmana se m'ha fet molt complicada, sense temps per al món virtual). Una abraçada!
Gràcies, Montse, mai no és tard, ja ho saps, per passar per casa meva. Una abraçada molt forta de tornada...
Elimina