.JPG) |
| D'una foto meva del cementiri d'Olius |
Dóna'm els mots, aquells que es van perdre, els enfilarem de nou per construir els moments. De retalls de mots i de bocins de besos es fa l'amor. I tots són necessaris. De cada mot retrobat, un batec de nou en els cors.
Sigamos construyendo.
ResponEliminaCada dia, poc a poc, Jordi!
EliminaRetalls de tants amors... mareta, les maneres com podem explicar la nostra vida són de vegades difícils de pair.
ResponEliminaEm sap greu que sigui així... ens expliquem, a vegades més com podem, que no pas com volem...
EliminaDe retalls d'amors es fa la vida, avui jo n'he perdut un bocí ... "entre dos aguas".
ResponEliminaBona tarda Carme.
Anem perdent amors a bocins a bocins... ja he llegit el teu post, Pere, però encara no he pogut deixar comentaris als blogs avui... ara passaré...
EliminaBona nit, Pere
Ara les mans són plenes de paraules i bocins de petons retrobats...Els podem compartir amb d'altres mans i farem un amor més gran...
ResponEliminaBona tarda, Carme.
M'encantaria que sempre fóssim capaços de fer aquest amor més gran... cal intentar-ho sempre d e nou.
EliminaBona nit, M Roser.
Preciós! M'has fet pensar en els versos finals del "By natural piety" de Ferrater: "Dóna'm la mà que és l'obra bona del passat, que ets tu"
ResponEliminaOstres Sílvia moltes gràcies!!! Aquest teu record és d'alt nivell...
EliminaEnfilem perles: totes juntes fan un collaret.
ResponEliminaFita
M'encanten les teves metàfores... gràcies!!!
EliminaTal com diu Pere, de retalls d'amors es fa la vida.
ResponEliminaEstem d'acord tots tres, doncs...
EliminaDel que hi hagué sempre en quedà quelcom de bo. Alló és el que hem de recordar.
ResponEliminaDoncs sí, recordar la part millor de cada cosa...
EliminaDes de la distància en el temps i en l'espai, mirar els amors que s'han deixat enrera i poder quedar-se amb allò bo que ens van deixar.
ResponEliminaTrobo que la teva composició d'avui és d'una bellesa immensa. La llegeixo i la rellegeixo i no me'n canso.
Gràcies, si a tu t'agrada segur que té algun significat que val la pena... una abraçada, Mònica!
EliminaRetrobar mots per seguir fent camí agafats de la mà.
ResponEliminaSense els mots, no podem anar gaire lluny... la comunicació és tant important!!!
EliminaDeixar enrera tot allò que no ens cal, mantenir tots aquells "records que ens dònen sentit a la vida" i si tens la sort de tenir aprop una "mà per caminar junts".... Aleshores ja només queda CAMINAR ENDAVANT, sempre ENDAVANT!!
ResponEliminaSempre em fas reflexionar... i això és molt bo.Gràcies!!
Una abraçada.
Endavant, i sempre endavant... i és que no hi ha cap lloc més per anar, ens agradi o no.
EliminaUna abraçada.
"De retalls de mots i de bocins de besos es fa l'amor", i jo diria que la poesia.
ResponEliminaTambé... la poesia com a paral·lel de l'amor, a vegades s'acompanyen, a vegades es substitueixen.
EliminaSóc aquí... però no puc escriure :-(
ResponEliminaQuines coses té la tècnica... ara si que pots...
EliminaHo sabia! Sabia que això sí que sortiria! :-DD
ResponEliminaNo sé què em passa, Carmeta, al teu blog -tot i que sospito que la culpa és del meu ordinador- però només em passa aquí (pot ser una casualitat, però...) que, quan tinc un comentari mig escrit (vaig a publicar, per si un cas)
fa com si la pàgina s'actualitzés sola i, clar, es perd tot el que havia escrit..
EliminaEn fi, veig que ara es porta bé (només m'ho ha fet una vegada abans del primer comentari que ha sortit) :-)
Que tardi tres hores a carregar la pàgina si que és culpa de l'ordinador, que està fet una cafetera... brrrr... per això tardo tant entre comentari i comentari.
EliminaBé el que volia dir és això
És una sensació totalment REAL i AUTÈNTICA, quan veig aquarel·les com les teves tres darreres el cor em batega més fort, de veritat, és com si... no ho sé explicar... com quan veus quelcom molt maco i t'hi sents atret... Són precioses!! :-))
No t'ho sabria dir, si és el meu blog, algú altre també s'ha queixat fa uns dies, no recordo qui era. Jo també tinc problemes algun cop per deixar comentaris, però de manera esporàdica, no pas sempre. És un rotllo. Jo crec que es de Blogger, però no n'estic segura.
EliminaM'alegro que t'agradin els dibuixos... fa dies que no em sento molt inspirada, però em vaig esforçant a seguir el meu ritme de cada dia al blog. Gràcies.
Doncs mira, ara mateix ho ha tornat a fer... però no havia escrit res. Estava llegint les teves respostes i, de cop, ha fet com si la pàgina s'actualitzés (un "refreshing" que en diuen, com si hagués apretat l'F5...) ho fa sol. És estrany, oi?
EliminaEls dibuixos... em transmeten un munt de coses!! Em transmeten emocions... són tan bonics!!... Em transmeten la idea de la bellesa (brrrrrrrr m'explico fatal)
Mot a mot podrem fer llarg el camí
ResponEliminaSi és molt llarg, al menys que sapiguem fer-lo bonic...
EliminaVeus com si que tornes a trobar els teus mots, les teves plenituds..? Malgrat s'hagin hagut d'enterrar coses." De les seves cendres en surten records per l'infinit". La llavor torna a germinar. Un cant d'esperança i alegria.
ResponEliminaI els teus dibuixos són un privilegi, plens de paraules i de saviesa.
les cendres del seu cos volaren i es desferen, desaparegueren... havia estimat tant que ni cendra li quedava... tot ho havia donat... Anton
ResponElimina