.JPG)
Com les cases, que es toquen frec a frec tot i ser tan diferents.
Com les cases, que mantenen cadascuna el seu lloc malgrat els diàlegs de les finestres i balconades.
Com les cases, que s'alegren de coincidir en el tercer pis en unes balconades on es poden donar les mans.
Com les cases, que tanquen, a vegades, les persianes.
Com les cases, que amaguen els ulls, vergonyoses, sota els serrells de les teulades.
Com les cases, que el fet de ser-hi els és suficient.
Si n'enderroquessin una l'altra patiria... es recolzen, s'acompanyen, dialoguen en silenci.
Com les cases.
I la nostra casa és com la nostra pell.
ResponEliminaFita
I això és més que una metàfora, Xavier...
EliminaHi ha persones que són com aquestes cases, no poden viure l'una sense l'altra. Es recolzen i si una falta l'altra cau, passa sovint en parelles de gent gran.
ResponEliminaNo voldria que el meu comentari deixés un aire trist i prefereixo dir-vos que pel seu aspecte decrèpit aquestes dues cases no han de tenir ni ... cèdula d'habitabilitat.
Bon dia Carme :)
Passa sovint, en parelles de gent gran i també de gent no tant gran...
EliminaBona nit, Pere :)
Com les cases, ens recolzem per fer més força
ResponEliminaCom les cases, de façanes tan diferents com els records i vides que guarden.
Com les cases...
Bon cap de setmana Carmeta, les teves cases m'han recordat a les del poble del meu pare, les que es poden veure des de l'altra banda del riu.
M'han sortit una mica més velles i atrotinades del que eren... pobres cases... ara em fas venir ganes de saber quin és el poble del teu pare... :)
EliminaLes persones som com les cases, i les cases com les persones, en definitiva.
ResponEliminaSí, això és prou reversible... o potser del tot.
EliminaHi ha d'haver de tot a la vinya del Senyor, de cases i de gent, uns tallats pel mateix patró/ planol i altres amb les seves singularitats, pq en puguem gaudir hem de saber valorar-ho tot.
ResponEliminaBon cap de setmana Carme!! :P
Bon cap de setmana, lluna!!! :P
EliminaDe tot hi ha, de tot hi ha... l'important és que ens puguem trobar al tercer pis i donar-nos la mà (si ens trobem en un altre pis tampoc no passa res) :)
Sí, Carme, no hi ha tanta diferència entre nosaltres i les teves cases. Bonic paral·lelisme.
ResponEliminaUna abraçada!
M'alegro que es pugui entendre el meu paral·lelisme...
EliminaUna abraçada de cap de setmana
Sí però de vegades canviar de veins és més difícil que canviar de parella. M'agrada molt el dibuix
ResponEliminaJa tens raó, ja! Canviar de veïns pot esdevenir impossible en molts i molts casos... Gràcies!
EliminaDiuen que cada casa es un mon... gran veritat!
ResponEliminaUna veritat ben universal... ;)
EliminaPotser que ens apliquem aquesta sabia lliçó que ens donen les cases , oi Carme?
ResponEliminaPetonets i bon cap de setmana.
Doncs sí, ja veig que tu ho fas més curt que jo, i acabes dient el mateix...
EliminaGràcies i molt bon cap de setmana...
Si!
ResponElimina:)
Doncs sí! :) Una abraçada immensa!
EliminaEs necessiten les unes a les altres, com les persones....:-)
ResponEliminaSí fóssim més conscients de com ens necessitem... oi? :-)
EliminaViuen en parella, de vegades voldrien estar soles potser, però saben que en el fons no ho volen perquè els agrada saber que estan ben recolzades
ResponEliminaNo estic ben segura que elles visquin en parella... viuen en cadena, en tenen una altra a cada costat i una altra més al costat de la del costat... i potser per això estan tant ben recolzades...
EliminaQuina bona i bonica reflexió has fet amb el teu dibuix i la seva metàfora!!...
ResponEliminaSi pugués ser així a la vida:
"Com les cases" i "Amb petons d'aigua fresca" i"Amb petons encara per inventar"...
Tot seria diferent i canviarien moltes coses!!
Enhorabona per la publicació i una abraçada molt forta.
Moltíssimes gràcies, Montse!!!
EliminaEns hauríem d'inventar tota la vida de nou, no pas només els petons... a veure si ens surt millor... ;)
Una abraçada, bonica!
Semblen cases molt viscudes, però que es conserven amb decòrum i dignitat. És recolzen, no desentonen. Són com bones veïnes.
ResponEliminaAixò també té un paral·lelisme amb la vida de les persones.
Bones veïnes, ben bé així... M'agrada que tu tMbé vegis els paral.lelismes.
Elimina