.jpg)
No veus? en aquell racó hi ha la fosca,
mentre el patí vessa de claror humida...
No veus que la porta és tancada?
I té un bell vigilant que la guarda...
Gira't, i veuràs l'espai acollidor que t'espera.
No hi pensis més, gira't...
Un altre punt de vista és com un nou indret o un nou camí.
mentre el patí vessa de claror humida...
No veus que la porta és tancada?
I té un bell vigilant que la guarda...
Gira't, i veuràs l'espai acollidor que t'espera.
No hi pensis més, gira't...
Un altre punt de vista és com un nou indret o un nou camí.
Cada punt de vista es un mon i moltes vegades el mateix indret el veient de diferents maneres depenent de la persona i el moment.
ResponEliminaM’agrada el verd del teu dibuix, es viu, alegra, te força.
Canviar el punt de vista costa poc esforç, en general i porta visions noves i grans possibilitats... gràcies bruixeta bonica!
EliminaM'agrada. Molt.
ResponEliminaDel dibuix, la vida que desprenen aquestes dues plantes d'un verd preciós. La teulada. Els marrons.
Per què a vegades ens aferrem a allò que hauríem de deixar anar? Per què volem seguir un camí que no porta enlloc?
Que reconfortant és saber que hi ha un espai per endinsar-se que ens acollirà.
Quan et gires, veus l'altra meitat del món!!! L'últim dibuix del pati és l'espai acollidor... :)
EliminaM'agrada com utilitzes la paraula Gira't! seria com camina, avança, obre els ulls! però m'agrada molt gira't, m'has fet pensar en un expressió que sempre deia la meva iaia, "gira pàgina ja!!". Moltes vegades a la vida si haguéssim sabut el que hi havia darrera la porta que es tanca, possiblement l'hauríem tancat més aviat!. És preciós Carme! Com has pintat aquestes fulles??? és dibuix digital?. sigui el que sigui ets una artista! petons!!
ResponEliminaSí és dibuixat a la pantalla de l'iPad, amb un programa que es diu Pen&Ink... encara n'estic aprenent...
EliminaM'agrada molt això de si haguéssim sabut que hi havia rere la porta... no ho sabem i ens hi entestem, a vegades... gira't i veuràs un espai nou davant dels teus ulls. Gràcies, Marta!
"I si encertes a mirar el món o qualsevol món amb ulls nous, el cor torna a bategar anhelós" (B. Porcel). Em giro, em giro :))
ResponEliminaMolt bé, Sílvia!! T'has girat i has trobat una frase fantàstica, veus? ;)
EliminaEntossudir-se a anar cap a la foscor no porta enlloc.
ResponEliminaQuan m'he girat i he vist aquest espai tan acollidor, he pensat ...
que bé que na Carme m'ha avisat, aquí em sento bé!
A vegades estem cecs i no veiem altra cosa que potser ens faci sentir-nos millor,
amb noves il·lusions i altres maneres de fer.
Quins colors, nina, fantàstics!!
Aferradetes :)
Te'l dibuixaré i tot, lluneta aquest espai acollidor del pati... :) seurem a fer el cafetó que fa dies que tenim ganes de fer...
EliminaGràcies bonica, aferradetes de bona nit.
El perspectivisme és un antídot per a la intolerància.
ResponEliminaSaps si el venen en pastilles, Noves Flors? ;) Convindria molt...
EliminaEn pastilles educatives que, malauradament, només fabriquen i intenten distribuir alguns educadors.
EliminaUna resposta excel.lent que m'ha fet somriure.... Gràcies guapa.
EliminaOrfes...Orfes...ara em situo, Pla de l´Estany?
ResponEliminaA les astacarites i les potes d´elefant crec que són les fulles com espases i les rodones que guarden la porta) els que més els agrada són els patis humits i el solet tímid i guaridor, i que sense que hi hagi massa corrent, hi circuli l' aire i no es faci ranci, més o menys com ens passa a moltes persones. D´altres prefereixen la porta fosca. Crec que les teves paraules són un bon consell.
Doncs potser si que és Pla de l'Estany ... jo em pensava que encara era a l'Empordà, ja que des de Bàscara no es fa gens lluny, però podria ser...
EliminaAstacarites i potes d'elefant... aquest pati era molt humit... poca corrent d'aire ja que és tancat i petitó, però hi ha tantes coses boniques que en vaig fer 4 dibuixos... o sigui continuarà el tema pati...
Tens molta raó amb això de donar oportunitat als diferents punts de vista, sempre ho hauriem de fer
ResponEliminaHo hauríem de prendre per costum, un costum molt sa.
EliminaCom canvia la cosa un punt de vista diferent, pot obrir-se tot un món nou, efectivament!
ResponEliminaDavant dels teus ulls... tatxan! un món nou! :)
EliminaConvé canviar de punt de vista. A vegades descobreixes coses que et sorprenen. I sempre t'enriqueix.
ResponEliminaSempre t'enriqueix...
EliminaAixò és el restaurant La Barretina d'Orfes, s'hi menja molt bé.
ResponEliminaSi no recordo malament el dibuix és d'un pati interior ... amb clarobscurs.
Bona nit Carme.
Exactament, Pere, s'hi menja molt bé i el senyor és molt simpàtic... i quan vas al lavabo et trobes amb aquesta sorpresa de pati... petit i preciós.
EliminaBon dia, Pere.
Hi ha punts de vista molt tranquils, plàcids, però no t'hi pots estar gaire estona.
ResponEliminaHe, he, he... Jordi, m'has fet riure, la tranquil·litat mai no dura massa, oi? Abraçades tranquil·les...
EliminaTu sempre em descobreixes un altre punt de vista per mirar les coses!!
ResponEliminaM'agrada la intensitat d'aquest verd en el conjunt de la imatge... Junt amb les teves paraules, transmet molt bona energia!!
Una abraçada.
El millor afalac, el millor piropo... Montse, aquest que em dius... gràcies!
Elimina"Gira't"... Ho he fet tot i el risc de convertir-me en estàtua de sal. Quina sort! Sense haver estat mai a Orfes hi he vist el pati que vessa claror sobre la fosca. M'hi quedaré una estona, per tornar a llegir el poema.
ResponEliminaFita
Xavier, ara i aquí ja no hi ha risc d'estàtues de sal... gira't tranquil, que veuràs l'altre costat del pati...
EliminaI tant que ens girem! Ens hi ajudaran els llibres, els poemes, la cultura, l'educació... gràcies a ells veurem molts camins i decidirem quins revolts volem agafar
ResponEliminaAmb els ulls ben oberts, mirant cap a tots costats, per no perdre'ns res...
ResponEliminaUn altre punt de vista és com un altre costat d'un quadre cubista. És bo de tenir-los tots.
ResponEliminaA mi m'agrada intentar tenir-los tots, encara que no sempre és possible ni sempre sé com fer-ho.
Eliminapetó, Helena...
Ara mateix em giro...I sí, tanta claror gairebé m'ha enlluernat...És tan important el punt de vista amb què et mires les coses!
ResponEliminaHe tingut l'ordinador espatllat dos dies i ara m'estic posant al dia...
Petonets, Carme.
Celebro la teva tornada, doncs, M Roser, els ordinadors, quan s'espatllen a vegades es troben a falta r molt i molt... hi fem tantes coses des d'aquí!!!
EliminaAvui he estat a Orfes i he passat pel davant del restaurant. Me l'he apuntat per anar.hi un dia i llegint per aquí he trobat aquesta entrada. Quina emoció. Demà escriuré . Avui he caminat per allà entre l'Empordà i el Pla de l'estany amb un vent que tallava però amb un cel serè i blau que convidava a pintar-lo ( com saps fer tu, Carme ). Bona nit!!
ResponElimina