La presentació de Fils de vidre, va ser per a mi una celebració, una festa. La celebració d'un fet positiu i il·lusionant com és el llibre d'una bona amiga. En una festa gaudim, ens ho passem bé i sobretot compartim i ens comuniquem.
Hi havia un munt de blocaires coneguts i alguns que veia per primer cop, però molt coneguts també. M'agrada molt la sensació de constatar en viu i en directe que allò que sento, que em sembla veure o que intueixo de les relacions blocaires és una realitat.
Després de la presentació. Vam llegir un diàleg poètic que a mi em va semblar preciós. Deu persones, poetes dels blogs, intercalant poemes propis amb els de la Marta. Va ser bonic, alegre, còmplice i engrescador. Al menys per a mi.
Els poetes dels diàlegs: Marta Sempere amb 9 dels seus poemes i com a resposta un cadascun de 9 poetes: Carme, Dolors, Gemma, Helena, Jordi, Matilde, Miquel Àngel, Noves Flors i Pilar.
(per ordre alfabètic)
Ens van ajudar a llegir alguns poemes: La Laura i la Marta
A continuació us poso la presentació que jo vaig llegir:
És  un gran goig per a mi,
presentar-vos  avui aquest  poemari de la Marta  Sempere: 
Fils de vidre.  
Fa anys, de la mà  d’un amic  comú, 
vaig  llegir els que van ser per a
mi els primers  poemes de la Marta,  abans de conèixer-la.  Recordo, ara, 
amb  un somriure  que la pregunta i el comentari,  del Miquel Àngel, van ser,  “són publicables,  oi?” 
seguit  d’un  “Jo li dic, 
però  a mi no em fa cas.”  Jo vaig estar 
d’acord  amb ell.  Ja 
veieu,  ja veus, Miquel
Àngel,  el temps  ens  ha
donat la raó:  els poemes de la Marta ja
estan publicats! 
No gaire  més tard  vaig 
conèixer la Marta,  va ser quan va
arribar  amb força  al món dels blogs poètics.  La 
Marta  és  poeta 
des  de sempre...  no ha deixat 
de dibuixar el seu mapa del món  a
través  dels  seus 
poemes  en cap moment.  
A  més  a més 
de poeta  dels mots,  també 
ho és  de les  imatges. 
Educadora,  pedagoga, terapeuta de
joves  que han  ensopegat massa  fort  a
la vida. 
Però,  la Marta,  per 
sobre  de tot  és  una
amiga.  I no vull  dir 
només  que és  una amiga 
meva,  (i tant que ho és,  per  a
mi  una amiga  de sinceritats  i converses 
intenses) també vull dir  que  la faceta 
amiga  és  immensa 
en ella.  Tant,  li trobo,  
que m’ha vingut  de gust  demanar 
a  uns quants  amics  comuns i blocaires  si voldrien dir alguna cosa   en aquesta presentació. I tots  m’han dit que sí.
Na  Joana Bagur,  des  de
Menorca,  em va  enviar 
aquestes  paraules: “digues-li quan la tenguis  a prop, que per  a  mi
és  com una guspireta (de llum blava)  que enlluerna des  d’enfora”
La 
Dolors,  que  coneixereu 
en breus  moments,  em va dir: 
“Una de les millors coses d'haver
començat en el món blogaire, ha estat conèixer a la Marta.  El que era simpatia, s'ha transformat en una
bonica amistat. Desitjo que gaudeixi molt d'aquesta nova etapa. Que se'n
llegeixin molts exemplars i que   en dediqui molts més”
L’Elvira  que tenia moltes  ganes 
de ser-hi  i  ha volgut 
al menys  ser-hi amb les  paraules: 
“Diuen que el pot petit
hi ha la bona confitura , mai els tòpics havien estat tant verdaders, en el cas
de la Marta  ella és de talla baixeta però el seu cor és molt gran, i la
seva alçada personal, si la biologia fos coherent, hauria de tenir la mida
d'una jugadora de basquet. És forta, té talent, és propera i intel·ligent i els
sotracs de la vida potser l'han fet trontollar, però ferma es refà a si mateixa
i es reinventa cada dia. La Marta és molta Marta!”
El Miquel Àngel,  que també és 
aquí  i el coneixereu  de seguida diu: 
" La Marta posa passió en les totes coses que fa. Li
sortiran millor o menys millor. Però quan posa la banya, - en el seu cas la
urpa, és Lleó - no es tira enrere fàcilment. Això ho podem veure en
els seus escrits, poemes, fotografies i en com viu la vida.
La vida, per la meva amiga, per la meva
"més-millor-amiga-del-ànima", no és un temps que passa. És alguna
cosa que absorbeix, respira, grata, acarona, besa, abraça, riu, plora, canta...
amb els dins, amb tota ella."
I  vosaltres 
direu...  ei!  I el llibre? 
Doncs ara,  ara mateix  us parlo del llibre  i dels poemes.  
Són uns
poemes  vitals,  intensos, 
sovint  contundents,  amb molt poques  paraules 
diuen  molt.
D’altres  més llargs 
amb  un desgranar  de sentiments 
que  se’t  fiquen endins,  endins 
fins  arribar a l’ànima.
Ens  diu en 
un dels  primers poemes...  
Vull estirar 
De les 
butxaques dels pantalons
Els fils de vidre
Per trencar  històries 
Que foraden folres.
....  i fins 
i tot abans  de llegir  la paraula 
trencadís  que  ve a continuació,  ja 
se’ns  encomana  aquest 
trencadís  necessari...  i ens surt de dins l’impuls  de deixar qualsevol  llast 
que  ens  ancori 
en  alguns dels  pretèrits 
antics,  que tots  tenim 
i ja no ens  calen.
No puc  deixar 
de comentar un altre poema que 
acaba  així.  “Tot el bosc 
s’enyora”  la  personificació del bosc  que s’enyora, 
com nosaltres,  tan fràgils,  fa  que
aquest  enyorament  creixi 
com la immensitat  del bosc.
Creixi  fins  a embolcallar-nos  del tot. 
El lector  es troba submergit  en aquest 
bosc  de tendresa  i de nostàlgia.
Més  endavant 
ens diu:
Darrere 
aquest  roure
Les 
fulles  febles
Dels brots  de poca 
arrel
Ens
impacten  endins tots  els contrastos d’aquest  breu 
poema,  d’aquesta  imatge 
tan clara.  Igual com en les
contradiccions  humanes. El roure té una
mateixa  naturalesa, una mateixa  substància, un mateix  ésser... pot 
ser tan  fort  i gran i a la vegada  tan fràgil, en el brot d e poca  arrel. 
Com nosaltres  forts  i fràgils en diferents  mesures, 
a cada  moment.
Hi ha una  dedicació especial  en aquest 
llibre a l’amor:  “Abans
d’estimar-te,  ja t’estimava”  preciós 
poema,  d’una subtilesa  exquisida.
A l’amor,
sense oblidar  els moments  d’incomprensió  de tota 
relació...  en un poema de  versos 
breus  i sincopats 
"no
en
saps
res
del
dol..."
"no
en
saps
res
del
dol..."
A vegades
expressa el patiment  d’una manera  que 
ens el fa  sentir  gairebé 
físic  sobre  nosaltres:  
retorna l’espasme, la víscera  estremida, 
la suor  als ulls, el aiguats  al pensament.
I el
llibre  acaba  amb un apartat  molt 
especial: Empremtes.  Són 9 poemes
lírics  i 
líquids, líquids  perquè  s’escolen 
per  totes  les 
escletxes  de l’ànima.
Aquests  9 poemes 
són tant especials  que,  alguns 
poetes  amics, hem volgut  dialogar 
amb ells,  d’aquí una estona  tindreu 
la oportunitat 
d’escoltar-los,  a cada  Empremta de la Marta,  hi haurà un company  blocaire 
i poeta  que  la respondrà. Aquest  joc 
d’embastar  i cosir  diàlegs 
poètics,  és  molt 
conegut  per  nosaltres, 
que l’utilitzem  de  mitjà 
de transport d’emocions,  el em
servir  per  jugar, 
per  conèixer,  per 
intercanviar,  per  compartir:




 
 

 



 
 
 
La meva germana va plorar una mica amb algun dels poemes que vam llegir! Va ser molt emotiu.
ResponEliminaFelicitats, Carme!
Moltes gràcies, Helena!!!
EliminaSegur que va ser un acte emotiu i una vivència enriquidora que quedarà guardada com un record preciós per a tots els que hi vàreu ser. M'hagués agradat molt ser-hi, per diversos motius. Potser en una altra ocasió.
ResponEliminaFelicitats per la vostra creativitat, la vostra energia i la vostra capacitat emprenedora.
A mi també m'hagués agradat que hi fossis... segur que haguessis gaudit la poesia i de l'ambient...
EliminaGràcies, Mònica.
Jo que venia a compartir un cafè i una estoneta amb tu, després d'unes vacances i una tornada a la feina una mica aclaparadors, i em trobo amb aquesta presentació que m'ha deixat sense paraules. Ja saps que ara no puc plorar encara que vulgui, però se m'han humitejat els ulls per l'emoció d'aquests instants que ens descrius, pel teu bon fer ...
ResponEliminaLa meva intenció era començar aquí i anar veient tot el que m'he perdut aquests dies però ara, amiga meva, no puc sortir d'aquest post, és molt especial. El vull rellegir un cop més i impregnar-me de tanta sensibilitat.
Vos vull felicitar per aquesta complicitat, felicitar-te Marta!
Bessets, nina.
Dolça lluneta... dius coses boniques de veritat i tu també m'emociones a mi...
EliminaSeguirem compartint estonetes, i estonetes per aquí als bogs, acompanyant-nos en la distància. I el cafè... encara que sigui virtual, quan vulguis.
He tornat per veure-us a tos i a totes, sempre són agraïdes les imatges, així vos puc veure sense tancar els ulls per imaginar-vos.
EliminaGràcies, Carme! ♡
Et deixo un somriure ample.
ResponEliminaI jo te'l contesto amb una abraçada somrient...
Eliminava ser molt bonic.. una estona compartint uns poemes preciosos, uns poemes que es un gust recomar-vos!
ResponEliminafelicitats per tot i a tots!
petonillus!
Petonillus, lolita, va ser un plaer tornar-te a veure. M'alegro que des del públic ho haguéssiu gaudit també.
Elimina!! fins que no descobreixi la màquina del temps, o cronomòbil, m'hauré de conformar amb imaginar-vos... Ais, sospir fondo, fondo...
ResponEliminaAbraçadeta forta, forta, bonica... :)
EliminaUna presentació, Carme, que traspuava il.lusió per totes bandes, plena de sentiment vers una Marta que dóna per molt!! Em va agradar molt ser-hi i participar-hi, mai havia recitat en públic un escrit meu, i el motiu ho mereixia. Aquestes trobades sempre omplen un munt. Una abraçada.
ResponEliminaM'alegra que es notés que la il·lusió era immensa... gràcies per esmentar-ho...
EliminaUix, enviat abans d'hora... volia dir que em va agradar molt que hi fossis i que llegissis el teu poema...
EliminaI també fer-te una abraçada.
Vaig estar molt contenta d'haver-vos pogut conèixer i em va agradar molt la teva presentació i ara m'ha agradat veure-la escrita perquè la he llegit a poc a poc per copsar molt més bé cadascuna de les paraules i la explicació que fas ressaltant matisos d''alguns dels versos de la Marta...que després amb el llibre amb mà els acabaré de gaudir.
ResponEliminaVa quedar molt bé el vostre diàleg poètic, i va ser molt emotiu...La veritat és que se'm va fer molt curt... I amb tot això et dic que vam sortir molts satisfets del bon moment que vam passar.
Una abraçada.
M'alegro que es fes curt... perquè no ho era gaire de curt... 18 poemes amb una certa llargada, tots.
EliminaPerò jo crec que hi havia molt de sentiment en tots ells i si connectem... es produeix la màgia de la poesia.
Em va agradar molt que vinguéssiu, Montse, moltíssimes gràcies per compartir moments.
Una abraçada.
Estic segur que, com també expliquen els companys comentaristes que hi van ser, fou un acte molt emotiu perquè tu ho expliques amb molta emoció. Me n'alegro que tot anés tan bé i felicitats per la part que et toca. :-)
ResponEliminaMoltes gràcies, Mc! va ser un moment per guardar a la meva Col·lecció, no hi podia faltar... :D
EliminaLa presentació que vas fer del llibre, molt acurada, anava plena de picades d’ullet i tendresa. Us felicito per la complicitat que compartiu tu i Marta, al temps que em felicito d’haver pogut gaudir-la.
ResponEliminaLes referències que va fer Marta, a les determinades persones que no hi van poder ser, ens van donar l’oportunitat de “saber-les” i conèixer que eren part important del llibre i dels seus sentiments.
Us agraeixo tot el que vaig viure, que va ser molt.
Gràcies per haver-me tingut en compte. Ho considero una sort i un privilegi. :-)
Sentir-te recitar de tant a prop, just al meu costat, també ho considero un privilegi... és bonic i emocionant sentir-te recitar... les teves paraules sempre elaborades i complexes tenen un caliu especial amb la teva veu.
EliminaGràcies a tu per haver vingut, Pilar, t'agraeixo moltíssim que t'apropessis fins a nosaltres. No sempre és fàcil fer-ho.
Em vau donar ales...Mai millor dit. ;-) GRÀCIES!!!
EliminaUna última cosa...Puc fer servir la fotografia de sota, quan faci una entrada al blog de lectura?
ResponEliminaPilar, pots fer servir la foto que vulguis, però abans d'agafar-la torna a passar demà que potser hi haurà les fotos del Barbo... que seran millors...
EliminaGràcies!
EliminaFelicitats a l'autora de "Fils de Vidre", a la presentadora de l'acte i a les que heu fet possible l'edició d'aquest llibre de poemes, que ja gairebé he acabat de llegir. Quan ho hagi fet serà un luxe als prestatges. El guardaré ben a mà.
ResponEliminaFita
M'oblidava afegir: vaig tenir el goig de ser-hi.
EliminaMoltíssimes gràcies, Xavier, per la felicitació i per venir. Va ser un goig que vinguessis i que poguéssim compartir trobada i amics comuns. :D
EliminaVeig que va ser un acte molt emotiu, em va saber greu , però aquesta vegada no va poder ser...Molt bonica la presentació i aquest ramell de poetes que van adornar el recital, devia fer goig de sentir...
ResponEliminaBon cap de setmana.
Ens vam trobar entre amics i persones estimades i només això ja seria un goig... La poesia l;altre.
EliminaBona nit M Roser
Felicitats per aquesta presentació a tu i a la nostra estimada autora. M'hagués encantat venir i en tenia la intenció però em va ser impossible al final. Quina pena! Però vaig pensar en vosaltres tota l'estona. Una abraçada!!!
ResponEliminaGràcies, kweilan!! Una abraçada també per a tu!
EliminaCarme, ho he llegit tot, tot, de dalt a baix... i he volgut imaginar l’ambient i la sensació aquesta tan maca de presentar el llibre d’una persona que estimes, i la trobada amb altres blogaires... i ho has aconseguit, perquè pràcticament “ho he vist” ;-)
ResponEliminaMagnífic post!!!
Moltes gràcies, em feia por que fos massa llarg el post, jo que sempre els faig tan curts... Però al finalm'he decidit a posar-ho tot. Bé el diàleg poètic no, que aquest sí que era llarg...
EliminaFelicitats per passar-ho tant bé, repetiu tant com pugueu, aquests també són moments per col.leccionar.
ResponEliminaI tant que sí!!! I dels més importants!!!
EliminaM'hagués agradat molt ser-hi.
ResponElimina:)
I a mi que hi fossis... Rebre les teves espurnes brillants de llampecs i somriures hagués estat genial!
EliminaVaig ser feliç de compartir una festa poètica tant plena de complicitat, tendresa, amistat, i dolces paraules. Et felicito per totes les coses boniques que vas llegir i sobretot felicito a la Marta pero els seus Fils de vidre. M'ha encantat. I tambe em va fer feliç poder donar-te aquella abraçada que fins ara sempre era virtual .... Petonets dolços bonica.
ResponEliminaUna abraçada que feia pujar el promig dels 3 segons que diu que duren habitualment.
EliminaJo també vaig ser feliç, Anna, de ser-hi, de trobar tants amics estimats
Jo penso que els que ho hem llegit ens feia gràcia saber com havia anat tot i, com més detalls i més llarg millor ;-))
ResponEliminaMoltes gràcies, doncs...
EliminaQuines fotos més maques, les d'en Barbo... Ara bé, donaaaaaaaaaa, no calia que traguessis les de l'Enric! :-))
ResponEliminaDona és que era una de nosaltres dues, (però de lluny i ens veiem petites)
EliminaUna del grup de poetes, però tampoc es veia tant bé com aquesta... no calia repetir tant.
Com me n'alegro que hagueu pogut fer realitat una trobada tan enriquidora i entranyable com aquesta! Em feu sentir una envejota sana, tot i que no hi hauria pogut assistir. Moltíssimes felicitats a la Marta i a tothom qui ho va fer possible!
ResponEliminaVa ser un dia feliç per a mi... per a ella encara més...
EliminaQue bé!!!! me n'alegro molt que anés tan bé!! I amb la teva crónica és una miqueta com si al final hagués pogut anar, cosa que no va poder ser.
ResponEliminaUn petonet a totes dues!!!! quines ganes de tenir el poemari!
Per això he posat el text, perquè els que no va poder ser-hi tinguéssiu un bocí de l'acte. Gràcies. Un petonàs, rits!
EliminaFenomenal, esteu guapíssims!
ResponEliminaQuin greu em sap no haver pogut acompanyar-vos. :(
Gràcies pel piropo, Glòria!!! :) A mi també m'hagués agradat que hi fossis.
EliminaSubscric tot el que es refereix a un acte per a guardar en el calaix de magnífics records, ple d'emotivitat i mai millor dit de poesia. Només cal afegir que també vam gaudir d'una mestra de cerimònies extraordinària. I vers a vers, tot, tot, tot va fluir amb espurnes d'alegria.
ResponEliminaEm vaig alegrar molt que hi fossis i poder-te fer una abraçada còmplice. Gràcies per venir.
EliminaDesprès de llegir-te en cara en sap més greu haver-m’ho perdut. Està clar que va ser un acte bonic i emotiu, però estic d’acord amb l’Assumpte de la manera que ens ho expliques ens com si haguéssim estat allà amb vosaltres.
ResponEliminaJo no sóc qui per opinar sobre l'acte. Estava massa implicada, però si que puc dir que va ser un moment feliç que em va carregacr les piles.
EliminaM'ha tocaaaaaa!! Al joc de la Jomateixa de St. Jordi, el dels micro-relats! La Fanaleta va donar llibres seus com a premi!!
ResponEliminaGeniaaaaaaal!!!
EliminaBé... què caram! No m'ha "tocat", que me l'he GUANYAT ;-)) (segona posició empatada amb en XEXU... que segur que ha fet alguna trampa hehehehe)
ResponEliminaI tant que sí!!! Te l'has guanyat!!!
EliminaAra el podré llegir... I ho faré poc a poc a poc i en veu alta, com vosaltres dieu que s'ha de fer... No entenc res, però estic segura que m'agradarà MOLT! ;-))
ResponEliminaMe n'alegro molt!!! T'enviaré, per completar el regal, el diàleg poètic que vam llegir a la presentació... Així tindràs l'acte sencer... Només et faltaran les veus...
EliminaEspero que si que t'agradi molt... Té molt de sentiment...