dijous, 10 de juliol del 2014

Escapada llampec

Joan Brossa: inventa dins A l'altra banda del riu i altres històries
Havia preparat  tot l'equipatge, acuradament, per  marxar definitivament de la seva vida de sempre.
Deixar-ho tot i marxar  sol.

No va dir res a ningú i va agafar un tren.

Durant el viatge li feia nosa l'equipatge. Fins i tot el barret i les sabates. 

Descalç va baixar del tren i va començar una nova vida. Volia renéixer. Sense res.

34 comentaris:

  1. Talment com renéixer. Això és començar de zero. Si es deixa tot enrere, deu ser que tot fa nosa i cal reconstruir-ho tot.

    ResponElimina
  2. En aquestes coses, el més difícil és fer el primer pas. Tant difícil que hi ha molta gent que no s'atreveix (no ens atrevim?) a fer-lo mai... encara que també pot ser que no el vulguem fer perquè no ens calgui, d'altra banda. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que a la majoria de la gent no li cal... això són casos excepcionals. :-)

      Elimina
  3. Que valent! Costa tant o més desprendre's de les persones com dels objectes personals. Llegint-t'ho agafen ganes de fer el mateix :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic amb tu, les persones costen, és el que costa de veritat... encara que dels objectes també pugui costar. Potser no cal ser tan dràstic, jo em conformaria amb una escapada-fugida mes interior. :)

      Elimina
  4. Una heroica aventura, en comparació als que estem acostumats a comprar bitllet d'anada i tornada.

    ResponElimina
  5. m'agraden els viatges en tren, però hi ha massa coses que no podria deixar enrere

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una bona sort que hi hagi coses que no vulguem deixar enrere.

      Elimina
  6. Tanmateix, la maleta, el barret i les sabates li serveixen a un altre per, també, renéixer en una nova vida.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bé, Alfonso, reciclant pertinences, bona idea!!! Segur que per a un altre són una nova vida... potser dirà: a veure el barret? Sí, em va perfecte!!!!

      Aferradertes...

      Elimina
  7. Això sí que és voler començar de zero... ara bé, jo, com a mínim, les sabates les mantindria... :-)

    Jo no sé si voldria començar de zero... crec que no... però canviar un munt de coses! això segur :-) (clar que moltes no depenen de mi...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps, Assmpta, és una manera de dir... no deixa de ser, una metàfora més...

      Elimina
  8. CARME, des de que vas posar això de la verificació de paraules, no m'ha tornat a passar allò de perdre els comentaris. Ni una sola vegada!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs a mi no em passa a cap blog concret sinó alguna vegada aquí i una altra allà. Ara no sé si té a veure amb la verificació de paraules...

      Elimina
  9. Un acte de valentia. Costa molt començar totalment de cero i s'ha de ser molt valent per deixar-ho completament tot enrera

    ResponElimina
  10. No m'agraden aquests talls tan dràstics per començar de nou, o per renéixer. El que hem estat fins ara ens fa tal com som, i a nosaltres mateixos no podem renunciar-hi... Reiniciar-se sí, i tant si així convé, però amb un mínim d'equipatge...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Renéixer, t'hi posis com t'hi posis és bastant dràstic... Ara bé, mai no renunciem a nosaltres mateixos ni al que som, això no.

      Una abraçada.

      Elimina
  11. D'això en diuen anar lleuger d'equipatge!
    I que bé que s'hi va descalç quan tens ganes de tocar de peus a terra...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em costaria anar descalça pel carrer i això que m'agrada, en segons quins llocs, per l'herba, per la sorra...

      Elimina
  12. Difícil desfer-se de l'equipatge. No del que és susceptible de guardar-se en maletes sinó del que portem a dins.
    Però segur que es pot començar de nou.
    No vull començar de zero. Millor recomençar a partir del número en què ens hem quedat just en l'instant que he decidit que calia seguir però d'una altra manera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De zero mai... hauríem de perdre la memòria i el cervell que tenim per començar de zero i això no seria pas desitjable.

      No, jo tampoc vull començar de zero... però a vegades hi ha necessitat de llençar coses... i fer neteja.

      Elimina
  13. Realment és una manera dràstica de canviar de vida...Suposo que algú, devia aprofitar el seu equipatge, potser algú que també es volia reinventar i feia camí descalç...Espero que les sabates fossin del seu numero!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... Espero que les sabates fossin del seu número... Jo també.

      I ell segur que també estaria content que algú les aprofités.

      Bona nit, M Roser.

      Elimina
  14. ... encara que sabem que mai no és comença de zero... Sempre tenim tantes coses al cap i al cor per a bé i per a mal... Mentre escric això he anat més amunt i veig que ho tenim clar. Esclar que llençar andròmines -a vegades costa molt; com més temps fa que les tens més- és un bon exercici de purificació (quina paraula m'ha sortit :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llençar sempre costa, però, al menys jo, quan faig neteja i llenço coses a dojo, em sento alliberada.

      Elimina
  15. M'agrada aquesta idea de la Roser. Per què no hi ha d'haver algú que aprofiti tot allò que a nosaltres ja no ens va bé, o nosaltres el que altres han rebutjat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí... Així haurien de funcionar les coses, estaria molt bé.

      Elimina
  16. Abandonar bagatge, deixar anar llast innecessari, alliberar-se del pes inútil. Encertada, la imatge, en concordança amb un moment mancat de nitidesa.

    Abraçades, des de El Far!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deixar anar el llast és una expressió que m'agrada molt, perquè és precisament això el que hauríem decllençar, sigui material, sigui mental. A vegades costa molt reconèixer que alguna cosa és un llast.

      Abraçades des del bosc...

      Elimina
  17. Espere que, si més no, duga uns calçotets. A poder ser llargs, que les nits refresca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Calçotets llargs, ara a l'estiu??? Vols dir que no exageres??? ;DDDD

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari