dimarts, 15 de juliol del 2014

Senyals



Miro amunt
veig senyals de camins
traçats a l'aire.

Miro endins 
hi ha senyals de camins
que em solquen l'ànima.

Miro enllà
llocs per teixir camins
que volem estrenar.

43 comentaris:

  1. Mentre hi hagi camins per seguir no s'ha de patir per res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De camins sempre n'hi ha, a vegades ens falta saber-los veure...

      Elimina
  2. Qui, un cop a la vida -o dos, o tres...- no es deixa portar per un núvol
    és que és un ensopit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui voldria ser un ensopit, Jordi? ;)

      Elimina
    2. Jo no; però m'ho repeteixo, per si de cas

      Elimina
    3. Està prou bé, repetir-s'ho per no oblidar-ho... a mi també em convé.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Més que canviar de tècnica és que m'ha fugit la inspiració dibuixadora...

      Elimina
  4. Camins que em solquen l'ànima... M'agrada la frase! Basta deixar de mirar en terra i més enllà dels nostres peus per trobar altres possibles camins per anar :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi són si els volem veure... o sabem veure. :) Una abraçadeta, bonica.

      Elimina
  5. Amb camins tan atractius al cel, només ens calen les ales.

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hauré de demanar un parell a qui me les pugui deixar...

      Elimina
  6. N'hi tants per seguir, tant de bo els que triem ens portin on desitgem anar.

    M'agrada aquest cel teu.
    Molt bon dia, nina ... aferradetes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saber triar bé és una gran cosa, lluneta...

      Molt bon dia, ninona... aferradetes!!!

      Elimina
  7. I afegirem que hi ha camins que es creuen...

    Vicent

    ResponElimina
  8. Mentre encara quedin espais per teixir camins, estem salvats. Només ens cal vèncer la mandra de treballar-los.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quedar-ne, en queden, segur... a veure si els trobem...

      Abraçades ben fortes...

      Elimina
  9. Caminant pel cel, seguint aquestes rutes blanques damunt del blau, segur que et sents molt lleugera, pots saltar i córrer com quan eres petita :-)

    ResponElimina
  10. Aquests camins del cel, un cop de vent els esborrarà...
    Els camins de l'anima perduraran , sempre que hi hagi un sentiment disposat a seguir-los...Els portaran al raconet de les emocions!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els camins de l'ànima i les emocions... sempre van junts ...

      Petonets!

      Elimina
  11. Què és la vida sinó un entreteixit de camins, de vegades caòtics, de vegades diàfans, dels quals n'estem obligats a fer-nos-en mapes constantment?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mapes i mapes i re-mapes... ja tens raó ja... mai no són acabats, i és bo que sigui així...

      Elimina
  12. No sé si fa un temps que miro més el cel, però trobo que darrerament abunden els camins blancs que es van esvaint.
    Els de l'ànima són més personals, més difícils de compartir, i no sempre fàcils de veure. O a mi m'ho sembla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest dia em va semblar espectacular i vaig fer una foto de mòbil... ;)

      Els de l'ànima, n'hi ha que tenim el vici de voler compartir-los ... no és fàcil, no. Tens raó!

      Elimina
  13. Avui, a més del teu poema, m'ha agradat el primer dels comentaris i, sobretot, la teva resposta.

    ResponElimina
  14. Quina llenç més bonic! Aquest poema ajuda a mantenir-se connectat! Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El millor llenç del món... el nostre cel blau i que no és mai igual...

      Una abraçada, Maijo!

      Elimina
  15. Hola Carme, que gaudeixis d'aquest dia del teu Sant, acompanyada de tota la família...
    FELICITATS!

    ResponElimina
  16. Moltes felicitats, Carme! Que avui els teus camins siguin plaents, de fácil transitar i et duguin a paratges del tot agradables.
    Una abraçada molt gran!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui els camins, són preciosos per tota la companyia que rebo de tots vosaltres i de la família i dels amics de tot arreu... Un dia feliç, del tot.

      Una abraçada molt gran!!!

      Elimina
  17. MOLTÍSSIMES FELICITATS, CARMETA!! :-)))

    ResponElimina
  18. Camins, que ara s'esvaeixen
    Camins que hem de fer sols
    Camins vora les estrelles
    Camins que ara no hi son ...

    Felicitats nina!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies bruixeta dolça... aquests camins m'agraden...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari