dimarts, 10 de febrer del 2015

Colors de Sant Andreu



D'una foto d'en Xavier Pujol

No puc triar els colors del somnis,
Però puc pintar-los després:
De lila com les violetes, els lilàs i les glicines,
De blau, com els blauets i els miosotis,
De verd com els trèvols i les fulles dels arbres
De vermell com les roses enceses i els clavells arrissats,
Dels  colors barrejats de la roba estesa
Pintar-los com la música... 
Tants colors com té, la música!

31 comentaris:

  1. Un dibuix i un poema plens de colors... i de vida. A més, m'admira el teu coneixement de les plantes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Consol!

      Sempre m'ha agradat aprendre el nom de les flors, arbres i arbusts, però és un coneixement purament lingüístic, ja que de jardinera no en sóc gens, vaja no hi tinc gaire traça, tot i que m'agrada tenir plantes.

      Elimina
  2. Potser no puguem triar els colors dels somnis
    però si els poden dibuixar, quina sort!!
    M'agrada molt aquesta finestra tan acolorida, un carrer per a somiar...

    Bona tarda, nina ... bessets de mil colors!!✿

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els colors sempre son una temptació, quan els veig, m'encanta copiar-los...

      Bona tarda preciosa, petonassos...

      Elimina
  3. Pintar els somnis deu ser com imaginar-te del tot el món que voldries viure…
    A mi també em sorprèn -i admiro- el teu coneixement de les plantes. Jo conec més les de camp però, en canvi, sóc un analfabet gairebé absolut per a les de jardí…
    Els colors de la música, i tant que en té de colors!
    Gràcies, un cop més, per aquesta aquarel·la magnífica i aquests versos que l'acompanyen, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si imagino o somio amb prou força com per creure-m'ho tot de veritat, em sembla que ja tinc el camí començat. T'he de dir que no sempre sóc capaç d'imaginar aquest món que voldria viure... a vegades em falten recursos per "veure-ho" fins i tot dins del meu cap. Però no dubto mai que és un primer pas.

      Jo no sóc pas entesa, m'agrada saber alguns noms, intento recordar-los, les de camp també...

      Jo són "poc" musical i procuro encomanar-me dels amics que en sou molt i molt més que jo...

      Gràcies a tu, com sempre per la conversa... ;)

      Elimina
  4. El carrer Grau... aquests són els meus territoris! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola porquet!!! No sabia quins eren els teus territoris, jo conec poc Sant Andreu, la veritat...

      Si has de venir per aquí quan dibuixo Sant Andreu, el dibuixaré cada setmana... he, he, he...

      Elimina
  5. Això és art exprés, Carme. El Xavier penja el post el dia 2, estem a 10 i aquí el tenim. Un somni xulíssim! Ets de Sant Andreu? Semblen pintats amb la música que surt del cor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no sóc de Sant Andreu... Sóc del Vallès Occidental, de La Floresta. Aquests dibuixets són ràpids de fer... la paraula art els hi ve gran...

      Elimina
    2. No, no, no, a mi no m'ho sembla. Ja sé que quan un té facilitat per alguna cosa, i és modest, no li dóna cap mèrit. No em vull imaginar com em quedaria a mi.

      Elimina
  6. Preciós. Jo et done una miqueta de groc dels meus somnis i així col·labore :):)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Noves Flors, una mica de groc sempre queda lluminós i bonic. I tant que sí!!!!

      Elimina
  7. A mi també se'm barregen els colors de la roba, però no s'esperen a que l'estenga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades la roba té una tendència extrema a barrejar-se...

      Elimina
  8. T'has deixat les alegries....però segur que amb tant de color vindran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les esperem, doncs, que vinguin, que seran molt benvingudes!!!

      Elimina
  9. Doncs sí que és maco Sant Andreu!!
    Imagino una ciutat plena de barris diferents, però tots amb colors triats per tu... S'hi estaria moooolt bé! :-))

    ResponElimina
  10. Veig que has pintat la foto del Xavier que a mi em va encantar...Trobo que donen fe d'una època en la que somniar era de les poques coses que es podien fer sense problemes i és ben clar que tenien somnis de colors les persones que vivien en aquestes cases...Ara només hi falta la música!
    Petonets , Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que tenien somnis, i de colors tant potents que ens han arribat fins aquí...

      Mol tbona, nit, Mª Roser!

      Elimina
  11. que puc dir-te? que m' ha agradat el dibuix inspirat en la magnifica foto del Xavier, que els versos es poden pintar i imaginar tocar i olorar ....i fins i tot ballar

    ResponElimina
  12. En "Porquet" l'ha encertat. És el carrer Grau.
    I tu Carme, amb la teva aquarel·la, el teu poema, i la teva música encara l'has encertat més.
    És bo posar colors als somnis. Recordo poc els somnis nocturns i qan ho faig, són en tons grisos. Benvinguts els colors!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En porquet domina el barri, pel que es veu...

      Jo també recordo poc els somnis nocturns, però grisos em sembla que no ho són.

      Elimina
  13. Mira si són bonics el teu dibuix que fins hi tot el Porquet l'ha vingut a veure, després de tant de temps desaparegut!
    Encantador el dibuix i el poema. M'agraden.
    :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic contenta que el porquet hagi vingut, Glòria!!!

      Gràcies, guapa!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari