dimecres, 4 de març del 2015

Vilopriu

El dibuix de línia abans de pintar

Pintat i amb les línies esborrades

De mica en mica recuperem les línies 
que donaven forma al nostre món.

Ara, els colors dels sentiments
que semblaven esgarriats
ja tenen, de nou, on arrelar-se.
Pugem escales,  desendreçadament,
en algun replà més amunt o més avall
sé segur que ens trobarem.

En Xavier, ha sobreposat els meus dos dibuixos i ha retornat a com era l'aquarel·la original
Gràcies, Xavier!!!  

38 comentaris:

  1. Dit i fet, ja vas experimentant amb les línies que desapareixen. Ha quedat prou bé, sembla una imatge i el seu negatiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no he experimentat de nou... Tot forma part de la mateixa planxada inicial.

      Aquest m'agradava amb les línies i els colors tot a la vegada tenia un equilibri que cap d'aquests dos no té.

      Elimina
  2. Veig que la planxa va "a tota màquina!". Saps què? Que m'agraden molt els dos: el primer amb les línies i el segon només amb els tocs de color…
    És veritat que els sentiments sense una mica d'autocontrol (digues-li línia) ens arrelen més fermament a la realitat, als nostres amics i estimats. Tot i que veig que, un cop ordenats, les línies poden de nou desaparèixer perquè és mostrin amb tota la seva esplendor…

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que si haguesis vist l'autèntic, t'hagués agradat més... ;)

      Totes les relacions tenen un marc on s'enquadren bé. Si es perd aquest marc, els sentiments a vegades van de bòlit fina a recuperar les línies altre cop. Quan estem situats... Ja no importa tant veure les línies. Oi?

      Elimina
  3. No sé perquè aquest poema m'ha fet pensar en els escaladors: li diuen "reunió" a les trobades que fan en petits replans per recollir la corda i continuar pujant.
    Ens trobem al replà, Carme.
    Els dibuixos et queden bé amb línies i sense línies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada això dels replans. No sabia això dels escaladors i les seves reunions... ;D

      Ens trobem al replà, Consol! Gràcies!

      Elimina
  4. En el replà ens podem trobar... un oncle em deia sempre que en negocis procurés situar-me en el replà, allí, deia, veuràs con baixen els que han perdut i cauen avall sense remissió... Tot en la vida té el seu replà... Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, tot en la vida té el seu replà... L'important és que no caiguem nosaltres ense remissió!!

      Elimina
  5. Mirats de costat és com si ens servissis el dibuix en diferents punts de cocció.
    A un hi ha les consonants i a l'altre les vocals.
    A un la lletra i a l'altre la música.
    A un el cos i a l'altre l'ànima.
    El poema, finalment, igual com fa el pastor quan reuneix el ramat, ho posa tot al seu lloc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden molt les teves comparacions... O més aviat imatges o il·lustracions en paraules.

      Gràcies!

      Elimina
    2. A mi també m'agraden molt les comparacions del Xavier!

      Elimina
  6. Hi ha molts replans de coincidències. El dibuix està molt bé però la pintura és encantadora.

    ResponElimina
  7. Ui, ha desaparegut el meu comentari. El torne a posar, a veure ara.
    Ens trobem segur en més d'un replà, sempre hi tenim coincidències. El dibuix està bé però la pintura és encantadora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Finalment sembla que han aparegut els dos comentaris... Ens trobem sovint, per aquí i m'encanten les coincidències. M'alegro que t'agradi. A mi m'agradava més amb les dues coses línies i pintura.

      Elimina
  8. Trobo que els colors, sense cap línia que els encaixoni, se senten lliures d'anar en la direcció que més els agradi, fins i tot de barreja-se, com ho farien els sentiments...M'agrada molt això d'esborrar les línies!
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està molt bé això que dius... M'alegro que t'agradi!

      Elimina
  9. millor no perdre la línia no? Ai aquest Empordà....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest dibuix de Vilopriu és d'una foto antiga. Abans que arreglessin el castell i fessin la sala d'actes... L'Empordà enamora...

      Elimina
  10. Hehehehe ets una pintora experimental :-))
    M'agrada... m'agrada força... De moment encara em decanto per la preferència amb les línies, però fent-ho així aconsegueixes també un efecte molt interessant :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també el preferia amb les línies... :)

      Encara podria experimentar més tornant a dibuixar les línies allà on eren... :D

      Elimina
  11. A mi m'agrada més els de colors, perquè els trobo molt encertats, i ja començo a saber com són de difícils les aquarel·les. De tota manera el dibuix sense acolori té molts detalls i una perspectiva ben donada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'acabo de decidir a tornar a posar les línies... De moment el deixaté així.

      Gràcies Glòria, una abraçada.

      Elimina
  12. a mi m'agrad aquesta sensació de que la pintura es directe, sense marques, ni línies. Es fresca.... diferent.

    ResponElimina
  13. ai Vilopriu!! allà hi tinc un dels meus nebots, l'Iu, .. porta la zona esportiva, la piscina i el restaurant.. Natural Dosi.., és que no me'n puc estar de fer-li propaganda.. s'ho mereix!! :)
    una abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bo!!! Haurem d'anar a conèixer-lo a l'Iu.

      Fa molts anys qua els meus fills eren petits, sí que hi anàvem a la piscina, ara no hi anem mai... haurem de tornar-hi!

      Abraçades!

      Elimina
  14. Suposo que si coneixem les nostres "línies" podrem traspassar-les quan ens calgui

    ResponElimina
  15. Pintat és molt més bonic, per a mi...
    Avui parlo de les teves aquarel.les a la pàgina Facebook del Quedem al Zurich?, espero que t'agradi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps que no tinc Facebook? Moltíssimes gràcies, però no sé pas si podré veure-ho.

      Elimina
  16. Pintat és molt més bonic, per a mi...
    Avui parlo de les teves aquarel.les a la pàgina Facebook del Quedem al Zurich?, espero que t'agradi!

    ResponElimina
  17. Tanta feina que va tenir la planxa, i li desplanxem la idea!!
    Ara sí que hi ha per triar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. ;D La planxa no es queixa i jo estic molt contenta d'haver recuperat la versió que més m'agradava.

      Elimina
  18. Un punt de màgia que fa somriure....:)
    Tu ja sé que la tens, i veig que en Xavier també!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, eh? És màgia pura això del Photoshop, bé suposo que és Photoshop, de fet no ho sé... el que sí sé és la màgia...

      Gràcies, guapa!

      Elimina
  19. Amb les línies endreces els colors cadascú al seu lloc i, si els vols barrejar, agafes la planxa... i fora línies, que campi qui vulgui!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari