dissabte, 20 de juny del 2015

Baladre de ciutat
















































Bellesa en pètals,
la ciutat al seus peus.
Presoner d'ella.
...................................................Carme


SOLSTICI


Barranc eixut.

Només bromera de baladre. L'amenaça letal d'un altre estiu.

......................................................M Josep Escrivà


Diàlegs, 

foc de baladre, 
vestigis d'ombra 
dins la ciutat més noble. 
.....................................................Jordi Dorca

25 comentaris:


  1. La ciutat com a jardí. El jardí com ideal. És una bonica imatge.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  2. Sembla un baladre de llibertat limitada, amb les flors capcotes. Siga com siga el baladre m'agrada. Malgrat el seu tarannà verinós té una bellesa que em sembla mediterrània.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest era preciós amb uns ramells de flors grossos com poques vegades he vist. A mi m'agraden molt.

      Elimina
  3. Carme: és molt atractiu poder contraposar, o fer confluir, les maneres distintes com percebem el nostre món més pròxim. Cada dia, en el meu trajecte cap a la feina, recórrec camins rurals i passe a prop de barrancs (crec que vosaltres en diríeu "torrents"), d'aquells que arrepleguen l'aigua de pluja que baixa de la muntanya. En aquestes latituds nostres, pràcticament sempre, secs. Aquesta setmana, ja molt càlida a les comarques valencianes, em vaig fixar en l'esclat quasi feridor a la vista, de tan intens, dels baladres dels barrancs. I vaig escriure aquesta imatge, per a mi colpidora i inevitable de l'estiu. Amb el teu permís, l'adjunte a la teua foto. Amb una salutació agraïda:

    SOLSTICI

    Barranc eixut. Només bromera de baladre.
    L’amenaça letal d’un altre estiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Maria Josep, per la teva per epciódrl món imper compartir el teu trajecte cap a la feina.

      He pujat els teus versos al post! Gràcies!

      Elimina
  4. Un fragment de la lletra de la cançó d'Isidor Marí (UC)

    "...Flors de baladre en un torrent
    tenen el cor de sol i vent,
    viuen només d'alló que cau:
    aigua de núvol i cel blau...."

    ResponElimina
  5. I jo que ni tan sols sabia que existeix una flor anomenada "Baladre"... Jo sí que sóc de ciutat! :-)
    Molt bonica, per cert...

    ResponElimina
  6. Sempre m'he preguntat com una flor tan bonica com el baladre i malgrat tot verinosa, omplia els parcs on es infants hi juguen, com si fos el lloc més segur del món...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi convivim des de sempre i crec que els hi ensenyem als nens...

      Elimina
  7. “Baladre, lladre del camí, baladre
    precipitat, de lluminosa flor,
    ha lliri fals de contingut verí
    flor capital de capitell doctíssim.
    Oh fill darrer d’entranyes de barranc
    funesta arrel i generosa gràcia
    repartiment general de colors
    cant general tancat amb pany i clau,
    segell dels horts i lacre d'algueries.
    distribuïts els solcs, tandes de l'aigua!
    Guaites camins que mai ningú endevina”
    Vicent Andrés Estellés. Mural del País Valencià I. El baladre

    Bonica i perillosa flor.
    Bessets de bona nit! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. * amb lliri fals de contingut verí

      Elimina
    2. Gracies, lluneta, baladres pels camins... Per molts i molts camins. Molt bonics, els versos...

      Elimina
  8. Un dels noms científics que recordo perquè sempre m'ha semblat que sonava de conya: Nerium oleander. Genial.

    ResponElimina
  9. Curiosa aquesta doble visió d'un mateix fet: baladre al jardí esponerós i amable, baladre al torrent eixut i esquerp… Just a tocar de casa meva en tinc un munt (i sempre penso en allò de la seva toxicitat malgrat la bellesa dels seus colors: una altra dualitat).
    Jo també he pensat en la cançó dels Uc, com en Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden totes les dualitats que saps trobar... Gràcies!

      Elimina
  10. Aquí la tonta del bote, que no sabia que aquest magnífic baladre fos una planta verinosa! Així doncs, llegeixo tot el que d'ella dieu i gaudeixo dels vostres mots.
    Una abraçada i molt bon inici d'estiu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment són magnífics i n'hi ha per tot arreu... Per molt verinosos que siguin els tenim controlats perquè no produeixen desgràcies. Al menys que jo sàpiga o que s'hagin sentit a dir.

      Una abraçada, Montse!

      Elimina
  11. Com comenta la M.Roser, sempre m'ha estranyat que proliferin els baladres per parcs i jardins, sent, com són, tan tòxics i inclús verinosos. Ara que es protegeix tant les criatures de perills que semblen imaginaris, aquest tan real no es té en compte(?) Per sort, com dius,no es senten casos de desgracies, l'àngel de la guarda deu tenir molta feina!
    M'agrada haiku!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs a mi, com que les he vist sempre, no em sembla gens estrany... però potser teniu raó, tantes precaucions inútils que prenen i aquesta... però és cert que tenint-ne per tot arreu, perquè n'hi ha per tot arreu, no passen desgràcies. No tenim costum de menjar-nos les plantes ornamentals, deu ser això...

      Elimina
  12. Diàlegs,
    foc de baladre,
    vestigis d'ombra
    dins la ciutat més noble.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt el foc de baladre, perquè sovint semblen encesos de tant florits...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari