dilluns, 2 de gener del 2017

Mieres



Sota el cel clar d'hivern, 
ens agrada recórrer els nostres camins.
Hi ha una pertanyença mútua,
entre la terra i el nostre cos, 
entre els pobles de campanars i xiprers, 
i aquesta ànima que gaudeix del vagareig.
Entre aquest mar que banya platges i viles
i aquest nosaltres,  que batega compassadament amb ell.




18 comentaris:

  1. "Gaudir del vagareig..."
    Un altre propòsit per l'any que comença.
    Pintar aquarel·les com aquesta... un propòsit per al 2020

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un bon propòsit, Xavier!!! Gaudir de badar i mirar és una molt bona cosa.
      I pintar aquarel·les només falta posar-s'hi i tenir-ne ganes i passar-s'ho bé. Si no,ta,poc no cal.

      Elimina
  2. Vagarejar no sona gens malament...
    Bon any pintora...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ma'agrada que soni bé, doncs, Joan... recórrer i mirar amb els ulls ben oberts.

      Bon any, viatger1 (roda-soques, deien a casa als que els agradava voltar)

      Elimina
  3. Una pertanyença mútua molt bonica, Carme. Que ha inspirat poema i tan bella aquarel·la. Quin goig, passar pel teu blog!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La nostra terra i nosaltres, nosaltres i la nostra bonica terra.

      Elimina
  4. D'aquest mar, que també hi és.
    Gràcies!

    ResponElimina
  5. Si del viatge en guardes el pas, el dibuix, el poema i el record, ets una persona molt afortunada. Que així sigui et desitjo per llarg temps, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi ha millor manera de recordar, Olga, que escriure i dibuixar. Allò que he escrit ho recordo molt millor,a nivell de sensacions i d'emocions, allò que he dibuixat em queda gravat al cervell com una imatge.

      Gràcies, Olga!!!

      Elimina
  6. M'agraden aquests poblets amb xiprers al costat de campanar, sembla que juguin a veure qui arriba més cel amunt i potser des de l'alçada contemplen aquest mar que també tenim a la vora...
    Ah , i a mi m'agrada mandrejar, però això de pintar aquarel·les, no se'm dona pas bé! Per això tenim les teves , per admirar-les.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo volia dir "vagarejar" amb l'altra accepció del diccionari: voltar, rondar, sense massa planificació prèvia, badar, mirar... clar que mandrejar tampoc està malament...

      Una abraçada, M Roser.

      Elimina
  7. Subscric tot el que dius, aquesta relació tan íntima entre el batec del cor i el camí. M'agrada el poema i la imatge i tota aquesta col·lecció de moments que convida a passar-hi una estona. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvinguda a la meva col·lecció de moments, Mercè. En fa feliç que puguem coincidir dins del batec dels versos. :)

      Elimina
  8. "Hi ha una pertanyença mútua,/ entre la terra i el nostre cos": per això amb la primavera la sang s'altera.

    ResponElimina
  9. Preciós...
    Segueixo sent molt fan de les teves aquarel·les :-))

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari