divendres, 27 de gener del 2017

Mocadors petits



Embolcallo una bosseta de bombons de xocolata, 
amb fulles d'una tardor recent,
com s'embolcalla l'amistat amb versos.
Juguem a ser espurna a arreu:
vora les vinyes de pàmpols vermells,
vora la mar de murmuris canviants,
vora dels cingles com vigilants protectors,
vora del bosc que es perfuma de molsa.
Arreu, les quatre veus sempre ens retornen.

28 comentaris:

  1. Són genials aquests mocadors. Per bons que siguin els bombons, segur que en aquest cas l'embolcall és molt millor regal. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Mc!

      Espero que els bombons no estiguessin malament tampoc...

      Elimina
  2. Tot fa conjunt: els mocadors, les fulles de tardor i el poema.
    I per qui se'ls va cruspir... els bombons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig intentar-ho, que tot fos un conjunt... celebro que ho vegis així!

      Elimina
  3. Una abraçada molt gran i plena de complicitat, Carme! Tinc la sort de ser molt rica, gràcies a la teva amistat. Les quatre veus, que no parin mai de deixar-se sentir!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La riquesa de l'amistat, és infinita i mai no s'esgota, perquè, com les veus, sempre retorna.

      Una abraçada, Montse!

      Elimina
  4. Aquests bombons tan delicadament embolcallats, tindran gust de natura...Em menjaré els bombons i guardaré el mocadoret!!!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, M Roser, per lacteva bona predisposició!

      Peonets, M Roset.

      Elimina
  5. OHHHHHH! La teua amistat i les 4 veus valen més que tota la xocolata del món.;)

    ResponElimina
  6. Les amistats, les autèntiques, es disfruten a tot arreu.
    Xulíssim el mocador!

    ResponElimina
  7. Què mocadors més bonics i, que millor contingut que uns bombons. L'amistat sempre cal embolicar-la amb els versos més delicats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així procurem fer-ho Alfonso, l'amistat és una de les coses importants de la vida.

      Elimina
  8. Embolcallar l'amistat amb versos, amb mocadors petits, pintats, escrits i sense massa escarafalls, és una de les millors maneres de garantir que l'amistat serà sòlida, perdurable i autèntica.
    Com tu, estimada Carme.
    T'estimo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I així seguim, fent el camí bonic, amb aquesta amistat que descrius tan bé! Com tu, estimada Marta! Jo també t'estimo.

      Elimina
  9. amb aquests mocadors, prohibit estar constipat eh!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb la pintura han quedat una mica encartronats... crec que millor no mocar-s'hi!

      Elimina
  10. Què afortunats els que van rebre el regal del mocador i els bombons! I també què afortunats els que rebem el regal dels teus mots fets poema. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu per aquest comentari bonic i afalgador. Una abraçada, Mari!

      Elimina
  11. Quin reciclatge més artístic, Carme! Molt maco aquest mocador!

    ResponElimina
  12. Ets una artista complerta i molt imaginativa. Una presentació tan bonica i original fa un obsequi inoblidable.
    Tens molt bon gust! (els bombons segur que també)
    ;-)

    ResponElimina
  13. embolcallar amb fulles de tardor .....té tota la raó la Glòria ets una artista!

    ResponElimina
  14. S'embolcalla l'amistat amb versos i els versos amb amistat, com ho fas tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sona boñic, tal com ho dius. Les dues coses m'agraden. Gràcies, guapa!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari