diumenge, 14 de desembre del 2008

Segona versió


Records perduts,

han retrobat la seva raó.

Les gerres,

darrere tants objectes arrenglerats

fa temps que semblen buides.

Les essències suren

entre les agulles dels pins

i sobre els camins

de les fulles caigudes.

Puríssimes,

d'olors que encara ningú no ha sentit.

S'esvaeixen poc a poc

tot volant en llibertat.

Envaixen l'aire

que omple tots els racons

fins al més petit escantell

duent, a tot arreu, un nou alè de vida.

Cèlia ha dit...

Retalls trencats

sense geometria,

en un caos controlat.

Emocions desconegudes

i lliures,

ballant sense son

i sense cor.

Quan ho comprendràs?


barbollaire ha dit...

" A l'ombra de les paraules
es retroba la petjada
feta de murmuris de brisa.

I, aleshores, ens arriba
la fragància de la música
d'un color desconegut.

Que seu, rialler,
en un escambell
fet de la rosada
dels records juganers."

18 comentaris:

  1. un nou alè de vida.
    Vestit de colors de tardo,
    amb musica de primavera.

    ResponElimina
  2. olors que mai ningú no ha sentit... sona molt interessant, últimament fas uns escrits que delaten més la teva sensiblitat en escriure :)

    ResponElimina
  3. Ara ja t'aparello amb el Barbollaire. Ara se t'ha vist el llautó ;)
    Bona setmana carme!

    ResponElimina
  4. De vegades gratem dins d'algun record perdut i trobem la raó d'allò que ens ha produït i no sabíem perquè. Tens raó, les essències suren, però falta que comprenguem d'on venen...

    Retalls trencats
    sense geometria,
    en un caos controlat.
    Emocions desconegudes
    i lliures,
    ballant sense so
    ni sense cor.
    Quan ho comprendràs?

    ResponElimina
  5. Striper, barrejar colors i música, sempre ha de quedar ben bonic.

    Cesc, gràcies, maco.

    Joana, i això que havia oblidat el dibuix! Ara amb dibuic i tot què diràs? Per cert... llautó no, que les gerres són de terrissa ;) Ai! com ets Joana! ;-) Bona setmana i un petó.

    Cèlia, ho comprendré alguna vegada?

    ResponElimina
  6. aquell poema del barbollaire me va rondar dies i dies. de tant en tant, me quedava distreta repetint lo començament: "recods caòticament escampats, delicadament desats"...

    pensava que els meus records també estan bastant caòticament escampats, i m'agradava esta idea de retrobar-los "delicadament desats"; n'hi ha que sembla que es guarden així a la memòria, sense que natros ho féssem expressament, amb altres, sí que procurar guardar-los així ajuda molt.

    m'agrada molt lo dibuix que has fet d'aquella fotografia. de les gerres i de les essències d'aquelles olors, me sorprèn quan dius "que encara ningú no ha sentit". podria ser "que ja ningú tornarà a sentir", però en canvi li dónes la volta al temps i descrius com suren (encara) a l'aire lliure, com si fos un estrany abans o després de sentir-les.

    buf... entre tu i el barbollaire, i els records, i les olors sentides i les no sentides, quin embolic que m'he fet.

    bona nit, carme

    ResponElimina
  7. caminant entre records, he pogut retrobar l'olor dels pins i les fulles i imagino quina olor deuen fer les olors que ningú no ha sentit...

    Molt bonic, ple de sensacions.

    ResponElimina
  8. Jo no acostumo a tenir els records caòticament escampats, els meus records sempre intento guardar-los delicadament. El que em passa és que a vegades els perdo, provisionalment o per sempre.

    Sempre prefereixo les coses (o les olors) que estan per descobrir que no pas les que ja no tornaran. Segur, Iruna, que hi ha olors que mai ningú no ha sentit. Oi? Un petó, bonica.

    Bruixoleta, doncs imaginem, imaginem com poden ser per a construir-les...

    ResponElimina
  9. Això que tu saps fer no tothom pot, eh? Narres molt bé i fas poesia... jo, la poesia m'estima tan poc que no la sé ni comentar, només sé dir que m'agrada :-))

    (Ella m'agrada a mi però a ella no li agrado jo... ai, ai jeje)

    ResponElimina
  10. les olors són capaces de transportar-nos a sensacions i records llunyans

    ResponElimina
  11. Jo crec que si que li agrades, però encara no t'ho ha dit... algun dia t'ho dirà. Grà ie s Assumpta, un petó.

    I si inventem olors inventarem futur, Jesús?

    ResponElimina
  12. " A l'ombra de les paraules
    es retroba la petjada
    feta de murmuris de brisa.

    I, aleshores, ens arriba
    la fragància de la música
    d'un color desconegut.

    Que seu, rialler,
    en un escambell
    fet de la rosada
    dels records juganers."


    Gràcies!!!. (és poc i pobre, ho sé)
    M'encanta aquest PAT

    Una Bosseta De petonets dolços
    :¬)*******

    ResponElimina
  13. Si sabessis quan de temps feia que no sentia la paraula escambell!

    Està bé seure en un escambell de records, al costat del color...

    Gràcies pel teu poema.

    ResponElimina
  14. hi ha olors que et transporten a records gairebé oblidats. Sobretot quan destapes i els deixes còrrer en llibertat!

    aix! m'has recordat casa de la meva avia,...

    ResponElimina
  15. Records ... olors ... tot ens indica encara, com molt bé dius, que hi ha un nou alè de vida.
    I els records guardats en una caixeta que en siguis tu la mestressa de claus. Per a fer-ne ús quan et calgui ... amb mesura.
    Un post exquisit !

    ResponElimina
  16. Rits, suposo que recordar casa la teva àvia t'ha agradat, i jo me n'alegro d'haver-ho provocat.

    Abrazos, Tere, Gracia por venir.

    Gràcies Assumpta!

    ResponElimina
  17. Un joc visual i literari molt maco. I quines col·laboracions! :-)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari