diumenge, 30 de novembre de 2008

Vora l'aigua


L'aigua ens retorna,

sense fer-ne esment,

aquesta claror de sol.

I aleshores,

els grocs són més grocs

a la vora de l'aigua.

Dibuix i poema inspirats el el post
_____________
Mon ha dit...
l'aigua es com un mirall
de sensacions tremoloses
__________________
Striper ha dit...
I ens regala la seva musica...
__________________
Joan Grau ha dit...
El riu de la vida.
A la tardor
els grocs vora l'aigua
i la claror del sol.
__________________
zel ha dit...
sí, tremolen els grocs a l'aigua
i els grisos la fan falsament tèrbola....
_____________________
Carles Casanovas ha dit...
L'aigua cau sobre la meva teulada,
un brogit de llàgrimares
sona en el meu terrat.
Cortines d'aures,
traspassen el meu Rocar
i el silenci de les canaleres
cau, mentrebuido els cubells
de la meva aura.
______________________
barbollaire ha dit...
"Llera i riba
per l'aigua del teu cos.
Emmirallant-me en ell,
els colors brollen
de les espurnes
dels llavis a la pell."
______________________
rebaixes ha dit...
El riu, mirall etern
enmarcat en canyars i tamarits,
el sol hi brilla al descobert,
la luna si pentina per la nit...
Anton.

16 comentaris:

  1. l'aigua es com un mirall de sensacions tremoloses

    ResponElimina
  2. Tots sou uns cracks, les vostres paraules porten tranquil·litat i belles paraules...

    ResponElimina
  3. Els reflexos del sol a l'aigua són una de les coses més maques de veure :-))

    ResponElimina
  4. A mi m'agrada emmirallar-me a l'aigua...Hi veig diferents contorns, menys perfectes...

    ResponElimina
  5. El riu de la vida.
    A la tardor
    els grocs vora l'aigua
    i la claror del sol.

    ResponElimina
  6. sí, tremolen els grocs a l'aigua i els grisos la fan falsament tèrbola...

    ResponElimina
  7. L'aigua cau sobre
    la meva taulada,
    un brogit de llàgrima
    ressona en el meu terrat.

    Cortines de aures,
    traspassen el meu Rocar
    i el silenci de les canaleres
    cau, mentre
    buido els cubells
    de la meva aura.

    ResponElimina
  8. quan la llum del sol es refelxa en un mirall d'aigua els colors prenen vida, és veritat :-)

    ResponElimina
  9. Ser aigua és ser sensibilitat pura, lliscant i esmunyint-se pels racons amb soroll de cristall, prenent les formes del món sense deixar la pròpia essència... una mica com tu mateixa, Carme. Petons.

    ResponElimina
  10. "Llera i riba
    per l'aigua del teu cos.

    Emmirallant-me en ell,
    els colors brollen
    de les espurnes
    dels llavis a la pell."


    Petonet dolç, nina
    :¬)*

    ResponElimina
  11. Gràcies, Laura, no crec que mereixi aquestes teves paraules, però m'afalaguen. petons.

    Barbollaire, moltíssimes gràcies pel teu poema, em sembla preciós. Petonets també.

    ResponElimina
  12. Sí, i l'aigua s'emporta tot allò que ens ha fet mal. I aleshores, tots els colors són més vius vora l'aigua.
    Dedicat a les llàgrimes.

    ResponElimina
  13. El riu, mirall etern
    enmarcat en canyars i tamarits,
    el sol hi brilla al descobert,
    la luna si pentina per la nit,...
    Anton.

    ResponElimina
  14. Menta fresca, d'acord doncs, dedicat a les llàgrimes, que se les endugui el riu i ens quedem amb els colors.

    Jesús, una abraçada.

    Rebaixes, t'afegeixo ala llista

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari