95è Joc literari d'en Jesús Tibau.
Menys de dues-centes paraules per a explicar tot allò que em suggereix aquesta forma: cos de dona, escultura, obra d’art. No pot ser.
Si sabèssiu la quantitat de paraules, d’imatges, de sons, de tactes, d’olors, que hi ha darrera d’aquest gest inacabat! Un braç que s’enlaira sense saber ben bé cap a on, potser es recull el cabell inexistent, que imagino llarg i ondulat, que podria caure sobre les espatlles trencant, potser, així aquest aspecte de fragilitat que transmet tota ella en la seva nuesa més extrema, despullada de rostre, de mirada i d’expressió...
Noranta-quatre paraules... mmm... Més de cent paraules per aquest esquitx de dona? que té uns pits massa petits i un bon tros esquifida, m’agraden més rodonetes, Pfffft... m’ho deixo córrer.
divendres, 13 de febrer del 2009
95è Joc literari de Tens un racó dalt del món,
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
moltes gràcies per participar de nou!
ResponEliminaMolt ben suguerit quin nivell!!!!
ResponEliminaJeje, m'ha agradat el tomb final del teu escrit ;)
ResponEliminaSembla que li falta el cap i l'inteligència conseqüent, els braços per la carìcia, i les cames per que ens pugui acompanyar en el delit de la vida.Molt mermada. Molts sembla que la veuen aixì, sols un petit objecte per decorar...? Pobra de la dona, no els interessa tota, els pasaria al davant, i això ja està compromés .Anton.
ResponEliminaQue maco, no? Un final d'humor, que a mi m'agraden...
ResponEliminaOstres, que bo!
ResponEliminaMolt bo Carme!
ResponEliminaA veure si m'animaré o faré participar l'avi...
:-)
Jesús, sempre és un plaer!
ResponEliminaStriper, m'alegro que t'agradi.
Ma-Poc, encara que sóc una romàntic a perduda, a vegades em ve una rauxa diferent, tot de cop.
Anton, la saviesa de les paraules, sempre... gràcies.
Zel, mira ha sortit així! m'alegro que t'agradi.
Gràcies, Montse!
Sergi, ja he vist que això està fet!
El més difícil d'escriure és saber escollir les paraules adequades, justes...És increïble amb poques paraules tot el que pots arribar a suggerir!!!
ResponEliminaGràcies Gabriel, m'afalagues. Bona nit.
ResponEliminaHe, he! Molt oportú i ocurrent. Pobreta, nua i esquifida, però t'ha inspirat un bon escrit. Ja és quelcom, oi?
ResponElimina