Miro les florsdarrera la barana.
Massa llunyanes.
Cal travessar la roba
que se m'enganxa als dits.
diumenge, 15 de febrer del 2009
Els dits a la barana 2
No sé on em durà en Tibau amb aquests dits a la barana, però quan s'ha començat un viatge costa de quedar-se a mig camí.
Miro les flors
Miro les flors
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Ui, ui, em penso que estàs sobrepassant els límits de la capacitat humana...vols dir que no ets una cyborg? Amorosa, això sí....
ResponEliminaPetonassos!
T'ha quedat clavat el dibuis eh... i amb 4 frases has construït un text... :)
ResponEliminaAquesta barana és prou suggerent
ResponEliminaBarana-1, Barana-2... precioses combinacions de paraules i un dels teus dibuixos que tan m'agraden (aquest el trobo especialment encertat!!):-))
ResponEliminaHo has fet, eh?
ResponEliminaMolt bé Carme, és genial!
Senzillament fantàstic! Tens unes mans... M'encisen els teus dibuixos, de veritat. Ets una artista i no em cansaré de dir-t'ho!
ResponEliminaUna composició genial!
Un dibuix molt bo i unes paraules que l'acompanyen ben adients. M'agrada! :)
ResponEliminaMoltíssimes gràcies. I el camí de les baranes continuarà, tot i que encara no et diré on ens porta.
ResponEliminaZel, a la vida no hi ha com tenir una dèria! Petonassos!
ResponEliminaCesc, a vegades costa tant de treure't la feina dels dits... i per a mi la roba és feina.
Khalina, oi que si? Per a mi bé que ho ha estat!
Assumpta, gràcies maca.
Sergi gràcies, ja veus que ho he fet. Diu que la millor manera de resistir les temptacions és caure en elles.
Guspira, gràcies maca!
Ma-Poc, m'alegro que t'agradi.
Jesús, has jugat mai a aquell joc? Un amb els ulls tapats es deixa guiar per un altre que els té oberts. I el porta allà on vol. A vegades és difícil, però si un confia en el guia és emocionant i divertit. Així em sento jo, em deixo portar no sé on i m'encanta.
M'agrada més la còpia que l'original. Porti on porti.
ResponEliminaGràcies, Trini, a bon port segur!
ResponEliminaUna oda als mitjons amb musica dibuixada.
ResponEliminaUna má a la barana
ResponEliminai l'altra a la roba estesa.
El món gira tan depressa...
Gràcies, Striper, espero que no estiguin gaire foradats.
ResponEliminaJoan, m'has llegit el pensament? Si no hi ha prou temps per tot una mà a cada lloc... je, je.
Avui que m'he donat una petita estona, m'adono que retorno i continues jugant com sempre i que continues omplint de colors i de dibuixos el món dels blocs... com m'encanta retornar! I també els esteu omplint de baranes florides, en ple hivern! I pel que sembla, la sèrie continua...
ResponEliminaAi, aquesta sensació de la roba enganxada als dits, tan real, tan ben descrita! Amb tu em passa que moltes vegades em fas venir al cap imatges i escenes del passat que estaven en un racó i de sobte semblen tan presents... Gràcies.
ResponElimina