dimarts, 10 de febrer de 2009

Més curs de comunicació









Dues característiques importants d'un parlar convincent i suggestiu, que sovint no tenim en compte són força gramaticals, les dues.

1.- Parlar afirmativament.

Si us dic que sobretot "no penseu" en un ós blanc o en un elefant rosa, segur que el primer que us passa pel cap és la imatge de l'ós, o bé de l'Elevanda, oi? Diuen que l'inconscient és molt "literal" i que agafa sempre els conceptes tant si els diem en negatiu com en positiu. No podem treure'ns del cap (conscient o inconscientment) allò que hem sentit o fins i tot que ens hem dit a nosaltres mateixos.

Això no té res de nou, des de sempre hem sabut que és molt millor dir als nens allò que han de fer que no pas allò que "no" han de fer. I als adults també. Per tant per a tots els que necessiteu que els altres us facin cas, a la família, a la feina o on sigui comenceu a observar-vos, a veure quantes frases en negatiu acostumeu a incloure en el vostre discurs. I intenteu passar-les a positiu. I també serveix per al diàleg interior amb nsaltres mateixos.
Sí diem, (de qualsevol cosa) "No ho sé fer" per molt veritat que sigui, sembla ja una sentència de per vida. Si diem en canvi: "És la primera vegada que ho faig" o bé "N'estic aprenent", o bé "A veure si em surt" o "Intentaré fer-ho tan bé com sàpiga" o si tant apurats estem i necessitem ajuda: "Em, podries explicar això com funciona, si et plau... és el primer cop que ho he de fer", aleshores estem parlant d'un procés de millora, d'un procés d'aprenentatge.

2.- Utilitzar les persones gramaticals d'una manera molt literal.

La llengua (la nostra segur, i crec que moltes d'altres per no dir totes) ha desenvolupat algunes maneres de dir on utilitzem les persones gramaticals de formes figurades o poc literals. A vegades utilitzem el tu com un genèric, volem dir qualsevol persona, però sovint ho utilitzem com un eufemisme en comptes de jo, o de nosaltres o d'un tu més concret. I utilitzem un impersonal "si el que es vol fer és..." que acaba creant confusió. Millor que diem qui és el que vol fer: tu, jo, nosaltres... I deixem totas mena d'impersonals o genèrics per quan sigui totalment imprescindible.




17 comentaris:

  1. Carme, realment, he d'aprendre moltes coses després d'haver llegit el teu escrit...

    ResponElimina
  2. No és el primer cop que escolte aquesta teoria. De fet fa temps que a la meua feina, quan mirem de consensuar a la classe les normes de convivència amb els alumnes, sempre les escriguem en possitiu.

    ResponElimina
  3. No sé si sabré anar amb cura amb això de parlar afirmativament. o més ben dit: n'hauré d'anar aprenent. Molt interessant això que comentes...

    ResponElimina
  4. El punt 1 el veig molt clar. Això de parlar afirmativament és "motivar" i, per tant, estic totalment d'acord.

    Preciosa la imatge (i el consell) del post anterior. Ho tindré en compte.

    ResponElimina
  5. Es una cosa bona que possis davant nostre o meu per que reflexioni sobre la qüestió.
    Poeser, quelcom que a tots ens toca posar l'humilitat en el lloc adient. Dir no encara que subjectivamnt és pesimisme,i genera això, no poder salvar el camp del nostre compromis, al revés de plantejar-nos el Si.Crec que hi ha molt d'actitut en el que presentes.L'educar-nos és un tots per tots,més encara si som qui porta les regnes... M'encanta aquestes propostes, son positives quan les acceptem, el que deia primer amb humilitat...Ja he dit prou.I voldria haver encertat i ajudat, que ens hem de demanar els uns als altres,en nostre camí.
    Jo soc un estudiant en el sentit que vull aprendre demi i dels altres, Posar la barrera del No, sé que vaig més lluny que la proposta feta, però aquí radica el fi,la conscienciació... Diem qu estem malalts i estarem malaltss...Prou. Gràcies Carme, no paris, que encara entre moltes coses falta educar emocions, sentiments, passions, o sigui que hi ha feina. I avui tenim molts medis, coneixements compartits per poder fer-ho. Que no siguem nosaltres els culpables...Anton. M'he passat. pertò estic content i això és favorable.

    ResponElimina
  6. Els temes d'avui molt importants.En la comunicacio.

    ResponElimina
  7. Totalment d'acord !
    Cada dia em passo dient-t'ho i recordant-t'ho a molta gent. Un i altre cop. Potser sembla fàcil, però com són molts anys de no fer-ho així, a la gent li costa aquest nou plantejament.
    És el poder de la paraula! i en té molt encara que no ens ho pensem.

    ResponElimina
  8. Carme,
    havia escrit un missatge llarguíssim...i no sé per què se m'ha esborrat...
    I torno, refent, el meu pensament...(que ja no és el de fa deu minuts sino el d'ara, ni sabré expressar-lo com ho havia fet quan les agulles del rellotge marcaven i deu, o un quart)

    Pensament/comunicació, cmunicació/pensament...

    Estem tant mal-educats, que hem de fer el esforç de re-educar la manera de comunicar i transmetre allò que volem dir.
    I no dic mal-educats per qui ens va acompanyar i ens acompanya, sinó perquè (culturalment) hi ha una certa tendència a emmascarar sentiments i emocions i a no mostrar el "jo"...
    La capacitat de comunicar-nos és el que ens sustenta (si tenim, com afortunadament nosaltres, un crostó de pa del dia! I molt-més!).
    El pensament positiu sempre es transforma en comunicació. I és que n'hem d'aprendre tant!!!

    M'agrada comunicar-me amb tu!

    ResponElimina
  9. Es molt interessant tot això!! :-))

    La qüestió de parlar afirmativament ja la sabia però és quelcom que està molt bé de recordar per a tenir-ho sempre present. És molt més important del que pensem...

    Per cert, saps que quan he obert el teu blog el primer que he pensat ha estat "mira, l'Elevanda" jaja :-)) És famosa, és una miqueta de tots, oi? :-))

    En quant al segon punt... ufff... a vegades he hagut de refer escrits sencers per culpa d'això... d'aquest us no precís de les persones gramaticals :-))

    Genial aquest curs... tu segueix explicant, eh? :-))

    ResponElimina
  10. Cesc, són coses senzilles, però potents.

    Josep manel, jo també fa temps que ho sé però fins que no t'ho proposes... les negacions estan infiltrades per tot arreu.

    Ma-Poc, de mica en mica es va practicant. Jo des que m'hi vaig posar, ja noto que no em costa tant de trobar le s maneres alternatives.

    Noves Flors, m'alegro de veure't per aquí! Una abraçada.

    Anton, anava a dir que no t'havies passat, perpo això ja inclou una negacióm o sigui que diré. Anton, escriu els comentaris tan llargs com vulguis quen sempre són interessants i a mi ja m'agraden le s converses llargues i tranquil·les, encara que siguin en forma de comentari. Aprenem junts, tots plegats i això ens fa estar millor.

    Em sembla que sí, que són importants Striper. Jo bé m'ho crec.

    Assumpta, és una qüestió de roposar-s'ho i voler-ho. Potser hi ha gent que aquest tema li sembla una bajanada, però le s paruales influeixen directament sobre el pensament i com tu dius tenen molt poder.

    Fanal blau, llàstima de comentari perdut! sort que has tingut la voluntat de refer-lo encara que no sigui ben igual. A mi també m'agrada comunicar-me amb tu. Estuc segura que ens queda molt camí i moltes coses per fer.

    Gràcies Assumpta! Després he vist que havia oblidat de posar l'enllaç a l'Elevanda, però crec que molta gent la coneix. Doncs si us agrada ja aniré continuant amb el curs.

    ResponElimina
  11. A mi m'agrada que ens vagis explicant temes de comunicació, i que els anem comentant entre tots.

    ResponElimina
  12. En cas del punt 1, penso que és una manera d'entendre les coses, però també va a persones (i a la situació d'aquestes). Una actitud positiva sempre ens portarà a esforços per millorar, i d'aquí que ens puguin sortir frases com aquestes. Tens raó amb que el 'no ho sé fer' sembla una cosa de total negativitat i de mala actitud. Però també pot anar acompanyat d'un 'ensenya-me'n', no?

    I en el segon cas, em sembla que de vegades ho fem servir per prudència, potser denota massa seguretat dir 'jo he pensat que...'. No sé si l'explicació inclou el 'nosaltres' políticament correcte o només parles d'impersonals, però em sembla que l'objectiu de fer-los servir és el mateix.

    ResponElimina
  13. Doncs a mi també Khalina!

    Xexu, clar que pot anar acompanyat d'un "ensenya-me'n" però aquesta segona frase és en positiu i el canvi d'actitud mental i interior d'una a l'altra és important. Has de fer el pas de dir-ho afirmativament per no quedar-te encallat. Mentalment, encallat.

    I si que a vegade s fem servir els impersonals per prudència però ens hi acostumem massa i els acabem fent servir per eufemisme per no dir les coses tal com són. I sovint no té els efectes que voldríem. parlo sobretot de quan de les converses se n'ha de treure actuacions concretes.

    ResponElimina
  14. Despres de dies sense posar-me a veure blogs i per tant sense escriure
    avui en llegir el teu blog,he vist que fas un curs de comunicació:
    Renoi!! molt interesant,i en quan aixó de parlar amb possitiu ,dons mira m'ha fet tornar agafar ganes d'escriure i de dir. Per qué no ? dons si.
    petons Carmé i gràcies per ser com ets. Nuria

    ResponElimina
  15. Bentornada Núria! Posa't a escriure, que escriure és una eina preciosa per a tots nosaltres!

    ResponElimina
  16. Eiiii!!!!!! L'Elevanda!!!!!! l'emoció de veure-la per aquí distorsiona el meu pensament i dificulta la concentració en la lectura!!!!

    Quina il.lusió :-)))))

    ResponElimina
  17. ¡Qué cierto! Si no sabemos comunicarnos nosotros mismos en positivo,es difícil que espontáneamente nos resulte así con los demás.
    Hay expresiones que intento utilizar muy poco y son SIEMPRE,NUNCA porque, en sí mismas,son exageradas y muy negativas.
    Cuando me dió por leer muchos libros y revistas de sicología y autoayuda me dí cuenta de la importancia del "desaprender"(aunque no sea un verbo muy correcto).Abrazos

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari