Vaig dibuixar una flor, al matí. Sense cap objectiu. Em va passar per davant una foto, mentre buscava altres coses i em vaig prendre una estoneta de pati. Descansar dibuixant.
Al vespre, vaig escoltar a ca la Iruna Ci vuole un fiore. Amb molt de plaer. Em va semblar tant bonic que es necessités sempre una flor per a fer-ho tot! I no e ra pas per a mi, però vaig compartir el regal per a la Rita.
I ara em sembla que contribueixo amb una engruneta de flor a fer un granet de sorra d'aquest tot. Amb una flor virtual no farem una taula, ni terra, tampoc, però la Iruna amb la seva cançó ha fet una pila de somriures.
Una flor, per fer-ho tot,
per fer una taula o per estimar un amor,
per fer néixer un arbre o per crear una il·lusió,
per fer sortir una fruita o per a fer-ne una cançó.
Es pot fer una abraçada amb una flor?
M'ha fet venir al cap lola canço de cal que neixin flors a cada instant.
ResponEliminaSi en una flor fos cada pètal
ResponEliminauna galta on s'hi estampa un petó.
En el jardí de la vida
quanta felicitat hi hauria
en el mon.
Anton.
Res com els teus escrits per a trobar els somriures :)
ResponEliminaI ha aconseguit que la cançoneta no ens marxi del cap!
ResponEliminacarme...
ResponEliminam'alegra molt que t'agradés la cançó :) (jo també l'he tinguda al cap tot lo dia:)
quina flor més bonica has dibuixat!
vista des de l'enllaç que tinc al teu blog des dels camins, en petit, sembla com si mig li toqués l'ombra i mig la llum, no?
amb este dibuix, tu mateixa has fet l'abraçada amb una flor
bona nit, carme
Sí, Striper, aquesta també m'agrada molt.
ResponEliminaAnton, t'he passa t a llegir avui, però se m'ha deconnectat l'ADSL i no t'he deixat el comentari... fins demà! Vigila amb les sortides nocturnes, eh?
Cesc, doncs mira una flor també val per a fer un somriure!
Xexu, a mi tampoc em marxa! Em sap greu!
Sí, amb els colors plans com els utilitzo jo, costa de fe r les ombres, però la idea és aquesta. Gràcies maca, bona nit.
Quina preciositat de flor!! :-))
ResponEliminaQuina casualitat que anessis de flor en flor (sense segones interpretacions). Haurem de fer el mateix, doncs...
ResponEliminaTot molt florit!
ResponEliminaFa gràcia la cançoneta
jo crec que si..... tendre abraçada.. dolça besada...
ResponEliminaCarme, fa una bona estona que vaig amunt i avall dels posts endarrerits... darrerament estàs especialment màgica, no se m'acut una paraula que digui més (ja ho té, això de viure amb nens, la màgia pot fer-ho i dir-ho tot...)
ResponEliminaPrimera resposta: Sí, conec el llibre. L'he llegit vàries vegades, perquè penso que diu molt del que mai diguem de la naturalesa humana. I aquest, juntament amb "Frankestein Educador", són doa llibres que em van marcar molt al seu moment, per donar la volta a com plantegem la vida, l'ensenyar i l'aprendre, com bé expliques tu al post de més avall.
Buff, el post d'avui i el poema, genials, de veritat. Em convenen dosis d'aquestes, que no estic gaire bé, a casa, sense les meus ninins!!!! Petons, preciosa!
Una flor, un petó, un esguard,
ResponEliminaun calid silenci.
Un suspir.
Gràcies, Asumpta...
ResponEliminaSergi, si sovint vaig de flor en flor, més aviat sóc una mica tastaolletes... m'agraden tantes coses!
Gràcies Khalina
Krapumka, una abraçada també per a tu.
Zel, gràcies per ser-hi sempre. Els teus ninins segur que tenen moltes ganes que tornis, encara més que tu de tornar.
Joan, un poema molt tendre. Gràcies.
Una abraçada amb una flor? I tant! La flor mateixa ja és una abraçada als nostres sentits. Com el teu blog als nostres blogs, guapíssima.
ResponElimina