Sóc exagerada, ja ho sé, no cal que els cliqueu tots, amb un n'hi ha prou.
Imagino que passegem entre els immensos verds del teu país.
Camino al teu costat i em deixo guiar.
Em parles de moltes coses.
I fotografies allò que més t'agrada.
Jo dibuixo amb el paint les teves fotos.
Mai no he pogut triar un color preferit.
Si tu dius 7 em sembla bé, si diguessis, 14 també.
Verd a les fulles,
les fulles de les branques,
les fulles del llac.
El verd i les paraules.
Sents? La fràgil tendresa.
Algú sap com ho he de fer perquè l'editor de textos em respecti els canvis de línia que li dic? M'agradaria que em quedés separat un tros text de l'altre. Ja sé q ue hi ha una pila de cracks... per contestar-me. Gràcies.
ResponEliminaEl verd tendresa? Hi estic molt d'acord! Que bonic, un nou joc de colors amb dibuixos i poemes de la carme amb els colors preferits i fotografies de la Merike!
ResponEliminaCom van canviant els colors i les seus tonalitats a mida que avancem cap a la primavera...! I això potser no ho dic tant per l'imatge preciosa a la que porten els teus verds com pels teus verds mateixos.
ResponEliminaJo no ho sé del cert, però el que faig és posar espais amb l'intro...ara, de vegades fa bogeries...segons com li peta...
ResponEliminaSempre estàs amb tot, eh? Preciós el verd regalat a la Meriké... Maca!
La meva idea és un color i una cançó però cometia una equivocació i ho revelava. Sóc sempre tan distret.
ResponEliminaCarme,
ResponEliminaARTISTA!!!
Insisteixo...m'ofereixo de marxant d'art!!!
una abraçada
M'agrada es com poemes amb lletres de colors.
ResponEliminaverd-aderament bonic
ResponEliminaM'agrada aquest post! I el verd també :)
ResponEliminaEstic esperant una foto i poema dels FERRARIS:-)))))))
ResponEliminaUna artista i... completa! Dibuixes i escrius amb una sensibilitat extaordinària.
ResponEliminaFelicitats maca!
Cèlia, és que els verds tendres, m'emocionen. Tots no ho són, és clar!
ResponEliminaTrini, fas de mirall? Sempre va bé tenir-ne algun a mà. Gràcies.
Zel, deus tenir més autoritat que jo, a mi sovint no em fa cas, amb això de l'intro.
Merike, què has revelat, que són 7? No passa res, oi? Els esperem amb més ganes...
Fanal blau, m'afalagues maca, però... són només dibuixets d'aprenent. :)
Striper a mi també m'agraden les lletres de colors.
Gràcies Jesús... ai mare, en quins embolics em fico jo? Ara el vermell de la Merike i la teva barana esperant...
Gràcies Ma-Poc!
Merike, ai! quins nervis! Mai dels mais hagués pensat dibuixar un ferrari, i molt menys fer-li un poema. I ara què? Paciència, bonica, ja veurem com me'n surto.
Gràcies, Rita! No hi eres encara quan he començat a escriure!
ResponEliminaCarme, no sé si et refereixes a això però jo, de vegades, quan vull aconseguir un espai o eliminar-lo el que faig és pitxar l'opció de HTML i calcular on li has de fer intro perquè baixe.
ResponEliminaCarme, ho has de fer editant el post en la finestreta HTML :-)
ResponEliminaLlavors sí que et respectará els espais :-)
Jajaja just com et diu Novesflors perdó... no ho havia llegit :-))
ResponEliminaBé, que m'encanta aquesta frase teva Sóc exagerada, ja ho sé, no cal que els cliqueu tots perquè, al menys jo, quan faig coses així és perquè estic contenta, de bon humor... i suposo que tu estàs contenta de poder dibuixar les fotos de la Merike i fer-ho així de bé com ho fas sempre :-))
Gran escrit, com sempre i m'agrada això d'apretar a sobre és com si obrís una sorpresa! jeje
ResponEliminaGràcies Noves Flors i Assumpta, ja m'ha funcionat i mir a que era fàcil!
ResponEliminaCesc, m'he passat amb els enllaços, però com diu l'Assumpta quan fas coses així és que e stàs contenta i et sobra energia... té raó... clar que algun cop no té raó l'Assumpta?
doncs jo sí que puc dir que el verd és el meu color preferit, i m'ha agradat molt aquest dibuix, i imaginar-te a tu, imaginant-te passejant per un país llunyà, ben acompanyada, i entre verds.
ResponEliminaUna abraçada :-)
M'encanten els verds! passejar-s'hi entremig és un privilegi.
ResponEliminaEts molt generosa Carme, compte que aviat començaràs a rebre peticions i fotos, hauràs d'ampliar memòria al PC i necessitaràs contractar gent que t'ajudi...
ResponEliminaQuin embolic,però paga la pena una visita a aquests posts il·lustrats.
Records de l'avi Gres
:-)
Sergi, em dius generosa i "robo" descaradament les imatges dels altres per a dibuixar-les... vigila bé les teves, que algun dia... Sort que tens l'avi Gres de guàrdia sempre.
ResponEliminaOhhh quin post tan lluminós i bonic. Quina verdor tan alegre.
ResponEliminaverde que te quiero verde... me encantan tus dibujitos :D
ResponEliminaAixò ja ens supera les espectatives, no per que un no pensi que es poden lograr tentes coses meravelloses com aquesta, si no per que quan un no sap el secret és queda boca badat, dona'ns un susto i que retornem en SI. Vas al davant i corrent, jo no t'atreapo, però jo segueixo com bandera com d'altres que habiten per aquí. Molt bo, noia, si em permets familiaritzar... No et pensis que soc capaç d'agafar un avió i pasar-te davant i aplaudir-te i molt. Anton.
ResponEliminaJajajaja "robes" les imatges per a dibuixar-les però ets generosa igualment :-))
ResponEliminaRobes als "rics en art" per a "compartir amb els pobres" ;-))
Apreciada Carme:
ResponEliminaLamento no estar d'acord amb vostè en un petit detall, en l'ús d'aquesta lletja paraula de "robar". Discrepo, ja que m'atreviria a dir que vostè s'inspira en imatges d'altri, però robar? No ho crec, perquè em consta que el senyor Tibau hi està totalment d'acord i penso que la senyora Merike també, oi?
Servidor que es posa vermell quan sent que algú crida pel carrer: Verd!
Hi hi hi...
M'agrada el verd: frescor, joventut... timidesa arrauxada? Sí, potser també el podria descriure així. M'ha encantat, i sempre tan vitals, els teus dibuixos! :-) Petonets.
ResponEliminaKhalina, gràcies maca!
ResponEliminaKrapumka, graciaa guapa!
Anton, encara em falta molt per arribar al teu nivell, estàs allà davant de tot, em portes mooooolt avantatge.
Assumpta, Mira! la Robin Hood de les imatges? gràcies!
Avi Gres, ja teniun raó, que "robar" és una paraula lletja. No la faré servir més...
Laura, que aplicada que ets... tots els posts... comentats un per un... gràcies, gràcies, gràcies. Un petó.