En el primer capítol d'una història que vaig explicar fa dies, Des que érem petits - (Un conte a llegir durant... , NOVES FLORS em feia un comentari, tot recomanant-me un llibre "Jack no va passar pel purgatori" de Joan-Lluís Moreno, dient-me que creia que m'agradaria. Aquesta novel·la va guanyar el premi Ciutat de Badalona 2003 i crec que encara algun altre premi més.
Ara voldria dir-vos que Noves Flors la va encertar de ple, però abans deixeu-me que expliqui una màgia més de la xarxa.
Un bon dia rebo un mail, del mateix Joan-Lluís Moreno, dient-me que per casualitat havia llegit aquest comentari al meu blog i que si jo li enviava la meva adreça postal, ell m'enviaria el seu llibre. Oi que costa de creure? No ens coneixem. Però jo vaig acceptar de seguida, i vaig enviar-li l'adreça agraint-li per avançat la seva proposta. I sí! al cap de pocs dies em va arribar el llibre directament a casa meva, me'l va portar la cartera.
És un llibre ple de tendresa, explica la infantesa d'un nen, en una època molt propera a la que vaig viure jo quan era nena. M'ha fet sentir emocions diverses i canviants. Tendresa, però també enyorança i nostàlgia del meu temps d'infant, també m'ha fet somriure molt sovint i fins i tot riure algun cop, també em retorna la indignació davant d'alguns personatges sinistres de l'època franquista.
Ha estat una lectura feliç. La descripció d'un avi, m'ha fet venir ganes de descriure el meu pare, que com a avi dels meus fills se li assemblava molt. Exagerat i excessiu, però amb un cor immens
Moltíssimes gràcies Joan-Lluís Moreno. No em puc pas imaginar com podria correspondre a tanta gentilesa.
Que maco oi...?
ResponEliminaOstres això és genial, i a més l'actor mateix eh! moltes felicitats per ser com ets i pel petit obsequi :)
ResponEliminaM'apunto el llibre. Quin detall aquest de l'autor!
ResponEliminaM'apunto també aquest llibre, ja que pel que indiques (per lèpoca que relata), també suposo em podra extreure un bon somriure i també (perquè no cal oblidar), recordar la indignació davant d'alguns personatges sinistres del franquisme, com bé dius tu.
ResponEliminaFelicitats a tu i com no a en Joan Lluis Moreno !!!
Aquestes coses fan que seguim creient en les persones... Quina història més maca! :-)
ResponEliminaEl poso a la llista!
Tot un detall!!!
ResponEliminaRealment és d'agraïr aquest detall per part de l'autor.
ResponEliminaCom acabo de dir en el comentari a l'anterior post, si no et fa res ho repetiré:
Com n'és de màgica la Catosfera...
M'encanta llegir que passsen aquestes coses :-))
ResponEliminaAquests detalls em fan veure el món més optimista. Hi ha gent molt maca :-)
ei, és el teu bloc, és màgic! de seguida m'has fet pensar en el dia que tb vas entrar en contacte amb el pintor!
ResponEliminaEl llibre, me l'apunto :-)
Donar, donar... No sé si sols sens dona la vida, per mí res més, Anton.
ResponEliminaCarme, realment una interessant història i que el propi autor, sense que el coneguis te'l regali... fantàstic i màgic!
ResponEliminaHola Carme, després de llegir la teva nota sobre aquest llibre, he anat a la meva llibreria habitual, no teniem l'esmentat llibre, i m'han dit: és antic, es va editar fa sis anys. Jo he respos, un bon llibre no caduca mai. M'han dit que tenia raó. Total que l'he encarregat i la setmana vinent el tindré.
ResponEliminaSalut.
onatge
Una annècdota preciosa que et mereixes, et felicito!
ResponEliminaM'ha dit en Joan-Lluís Moreno que si algú no troba el seu llibre i el vol, us l'enviarà a canvi només de pagar els transport.
ResponEliminaJo puc posar-vos en contacte amb ell si voleu.