ELS CORBS HAN TORNAT Alekséi Savrásov 1871
Silenci de neu.
Repiquen tristament
dues campanes.
Els corbs les acompanyen.
Únic comiat del mort.
Una proposta de Relats conjunts
dilluns, 16 de febrer del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Uala, com impacta, m'ha colpit!
ResponEliminaBreu i bo! Impactant, sí...
ResponEliminaels corbs sempre tornen, si tu els dónes menjar
ResponEliminaRas i curt. I com bé s'ha dit, impactant!
ResponEliminaVolia definir-ho amb una altra paraula, però crec que la millor ja l'han dit: Impactant, sí senyor.
ResponEliminaI molt bo!!!
Siempre se relaciona a los cuervos con la muerte y ese refrán tan tremendo de "Cría cuervos y...",ya he olvidado el por qué de esta mala fama,pero aprendí una cosa más sobre ellos porque Patry,al volver de Londres,me contó que allí se cuidan mucho a los que hay alrededor de la Torre de Londres porque el día que desaparezcan lo hará también la Monarquía,también lo comentó Assumpta en mi blog,ya ves:una manera positiva de ver a estos animalillos.
ResponEliminaAbrazos
Trist però encantador m'agrada, m'agrada molt, em recorda idees i magrada... i molt
ResponEliminaI la majoria cobren un sou oficial.
ResponEliminaPuc dir que impacta? :-)) És que aquesta frase "Únic comiat del mort" impressiona, eh?
ResponEliminaSí, com diu la Tere tenen aquesta tradició a Londres... diuen que el dia que no hi hagi corbs a la Torre de Londres s'acaba la monarquia... i estan per allí, passejant-se tant tranquil·lets ells :-) (gent estranya els anglesos, eh? jeje)
Un comiat interessat potser?
ResponEliminaMolt bo i suggeridor Carme.
Impacta com diuen i et deixa una certa intranquilitat al cos
ResponEliminaEl que és bo, si breu dues vegades bo, deia aquell. Noia, quina capacitat de síntesi, dius molt en poques paraules. (Tan de bo ho sabés fer jo... Crec que ja he posat més paraules en aquest comentari sense venir a dir el que volia dir, o sí?)
ResponEliminaUna abraçada!
La O del cant dels corps és rodons,crec, on comença i on acaba...No fa ferssa el sentir-los ritmicament? Anton.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies a tots! Petonets.
ResponEliminaM'ha recordat els contes que llegia en un llibre de la besàvia. Molts parlaven de mort, de tristor... també m'impressionaven. Molt maco. Buf!
ResponElimina:) Senzillet, prò molt maco! Pobre, el difunt...
ResponElimina