Busco un moment inexistent
com que a dins no hi és,
l'escolto a fora.
***************
Moment trobat:
Les branques toquen els núvols.
Un moment gris escampa
damunt la plaça
la seva claror estranya
d'un capvespre diferent
que mai no acaba.
diumenge, 8 de febrer del 2009
Els dits a la barana
Darrere d'uns dits que diu en Tibau que algú treurà a la barana. He imaginat que eren els meus. He sentit un motiu interior per sortir al balcó. Sentiments induits per imatges i paraules. Sentiments inventats que es recolzen en records d'altres moments.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Aixo dels moments inexistens em fa pensar.
ResponEliminaPotser en tinc la cula d'aquest moment inexistent. Jo no sabia que portaves ulleres- la meva vista! - i m'ha vingut el desitg de veure't amb la cara real, no de carnet, i m'he trobat... Dius que estàs repleneta i deu ser d'amor als demés, de voluntat, de constància, de noblesa, de bondat... Erets allí amb tantes virtuds i amb ulleres, que desconeixia, amb ulls entornats
ResponEliminai un somriure que s'encomana...
Tens una font a la cara que raja felicitat, goig, joia per qui et veu...CCom si et veiés de veritat.
Quins miracles !!!..... Anton.
Excel·lent dibuix de la foto d'en Jesús.
ResponEliminaCreia que trobaria alguna explicació dels dits a la barana, però veig que no. Em perdo en moments que no existeixen, llavors no he vingut i això no ha estat mai escrit.
Sóc buit d'esperit (hauré de visitar l'esperitòleg...)
moltíssimes gràcies per fer-me aquest regal al voltant d'una barana i d'uns dits
ResponEliminaCada vegada dibuixes més bé... Escriure sempre ho has fet molt bé!
ResponEliminauna passada el dibuix, el poema i tot...
ResponEliminaCom comentava al blog d'en Jesús Tibau, m'encanta quan els blogaires es citen els uns als altres, es versionen, es dibuixen... :-))
i amb el teu dibuix i el teu escrit, nosaltres podem sentir com els dits de les branques, toquen els núvols.
ResponEliminaAixí, mirant a fora, has trobat un moment i li has donat vida!
Un moment potser inexistent però que tú l'has fet real, amb les teves paraules i el teu dibuix !
ResponElimina;)
Ja passarà.
ResponEliminaFins i tot el vuit de dins i el capvespre gris de fora.
Striper, no t'ha passat mai, que no saps què fer de la teva persona? És com si no trobessis res ni el temps, ni els objectes ni a tu mateix... segur que no...
ResponEliminaMare meva, Anton, tu no tens la culpa de res! Gràcies, les teves paraules sempre vessen de generositat. No sé on m'has vist... però.
Sergi... un petonet.
Jesús, potser fem ballar el cap al pobre Sergi, em sap greu. Gràcies a tu per deixar-me endur els teus moments.
Gràcies, Rita!
A mi també, Assumpta, m'agraden les col·laboracions, les vesions, les barreges, les idees col·lectives i les complicitats. Tot! Una abraçada.
Bruixoleta, encara que a vegades em sembli que no, el moment, sempre l'acabo trobant.
Assumpta, buscant, buscant, sempre acaba sortint.
Joan, gràcies, passarà segur! De fet ja ha passat.
Bé, dels teus textos no en puc dir res de nou... m'agraden molt i les fotos... genials també..
ResponEliminaAquest capvespre l'he vist amb els teus ulls. M'agrada el teu escrit... Molt concret i molt bonic, Carme.
ResponEliminadits que s'embranquen,
ResponEliminabaranes dels sentits,
a flor de pell,
pensant en núvols...
petons i llepades
des de la barana!
Grpacies Cesc, a mi els teus també.
ResponEliminaUna abraçada, Violette.
Gatot, és preciós, moltíssimes gràcies, però el millor d e tot no és això, és que sembla que connecta directament amb mi. Petons.