Ai, no.. que hi hagin poques baranes en aquest mon!!!50 dius??? Guaita ara, faras el 51 que no m'agraden els números rodons!!!;-D
els abismes apropen i separen tant...
He obert el post esperant trobar el dibuix del balcó d'en Jesus M. jejeje i, com sempre, m'ha agradat molt!!! :-))Dins... fora... unit... separat... Ben cert :-)
Potser siestenem les mans els abismes fuguiran....
fantàstica, gràcies per seguir-me tan generosament i tan a cegues.
M'agraden els balcons amb gerais. Les inestres amb curtines de ganxet i les teves paraules trenades!Bona nit Carme
"Geranis, finestres i cortines...És hora d'anar a dormir i es nota ;)
M'encanta aquest balcó. Els teus dibuixos com sempre són superdolços.Bona nit!
m'agraden molt els dibuixos... me recorda a la meva infància :)
Carme...estic per proposar de fer-te de marxant d'art!!! Quan vulguis muntem la primera exposició!!!
Esos colores suben el ánimo,¡qué vivaces!Besos
Desde luego son casi idénticas,la tuya y la de J.T.Abrazos
Una descripció breu i encantadora del misteri dels balcons. Del que hi ha al darrera i del que es pot veure d'ells estant...
Eli, docs no és gens rodó el teu ja fas el 53!Cesc, apropen d'une s coses i separen d'une s altres, oi?Assumpta, gràcies maca!Ara torno...
A mi la barana m'ajuda a pujar escales. A traves dels espais del brendolat veig el lluny...I es que cadascú veu la barana o el brendolat segons li convé, segurament. Au, prou, que t'engresques i no pares. Anton.
M'agrada aquest joc que us dueu en Jesús i tu, de debò. Com n'és de màgica la Catosfera...:-)
Ai, no.. que hi hagin poques baranes en aquest mon!!!
ResponElimina50 dius??? Guaita ara, faras el 51 que no m'agraden els números rodons!!!
;-D
els abismes apropen i separen tant...
ResponEliminaHe obert el post esperant trobar el dibuix del balcó d'en Jesus M. jejeje i, com sempre, m'ha agradat molt!!! :-))
ResponEliminaDins... fora... unit... separat...
Ben cert :-)
Potser siestenem les mans els abismes fuguiran....
ResponEliminaPotser siestenem les mans els abismes fuguiran....
ResponEliminafantàstica, gràcies per seguir-me tan generosament i tan a cegues.
ResponEliminaM'agraden els balcons amb gerais. Les inestres amb curtines de ganxet i les teves paraules trenades!
ResponEliminaBona nit Carme
"Geranis, finestres i cortines...
ResponEliminaÉs hora d'anar a dormir i es nota ;)
M'encanta aquest balcó. Els teus dibuixos com sempre són superdolços.
ResponEliminaBona nit!
m'agraden molt els dibuixos... me recorda a la meva infància :)
ResponEliminaCarme...estic per proposar de fer-te de marxant d'art!!! Quan vulguis muntem la primera exposició!!!
ResponEliminaEsos colores suben el ánimo,¡qué vivaces!Besos
ResponEliminaDesde luego son casi idénticas,la tuya y la de J.T.
ResponEliminaAbrazos
Una descripció breu i encantadora del misteri dels balcons. Del que hi ha al darrera i del que es pot veure d'ells estant...
ResponEliminaEli, docs no és gens rodó el teu ja fas el 53!
ResponEliminaCesc, apropen d'une s coses i separen d'une s altres, oi?
Assumpta, gràcies maca!
Ara torno...
A mi la barana m'ajuda a pujar escales. A traves dels espais del brendolat veig el lluny...
ResponEliminaI es que cadascú veu la barana o el brendolat segons li convé, segurament. Au, prou, que t'engresques i no pares. Anton.
M'agrada aquest joc que us dueu en Jesús i tu, de debò.
ResponEliminaCom n'és de màgica la Catosfera...
:-)