dimarts, 3 de febrer del 2009

Com pensem.

La persona dibuixada del post anterior pensava en paraules, la de la imatge d'aquí sot a pensa en imatges la mateixa cosa. I la de baix de tot pensa en sensacions i accions: la llum, el silló...

Gràcies a tots pels vostres comentaris! M'ha agradat molt campartir tot això amb vosaltres.
Si deia que estava insegura quan vaig respondre que jo pensava en paraules, no és pas que no tingués claríssim que jo penso en paraules. Estava insegura perquè em semblava una resposta tan òbvia, que dubtava que fos la bona.

Però sí! era “una” de les bones respostes. Immediatament va intervenir una altra persona que va dir “No sempre pensem en paraules, també pensem en imatges”... una més es va afegir a aquesta opció, una altra es va afegir a la meva, un noi no va dir res i la que completa els 6 del grup era una noia que només feia que repetir... “jo no sé com penso” no acabava de sentir-se identificada amb cap de les dues opcions proposades, però no sabia definir la seva manera de pensar. És com "el pensar sense pensar" de la Iruna. Que jo crec que l'ha explicat de meravella.

Vam fer uns exercicis de preguntes mútues per saber com pensàvem les respostes i ens vam adonar que per exemple a la pregunta: De quin color té o tenia els ulls la teva mare? Jo la contesto de “concepte” dic marrons, no necessito visualitzar la meva mare... ja sé que tenia els ulls marrons, però no tothom és igual, hi ha persones que la veuen en imatge i després contesten i també hi ha persones que “senten” la seva mirada (més que visualitzar-la) i després contesten.

Les conclusions tècniques són:

1.- Que tots tenim tres canals de pensament/comunicació/representació: l’auditiu, el visual i el kinestèsic/sensorial.
2.- Que tots els utilitzem tots, però en tenim un que predomina sobre els altres.
3.- Que tots "reflexionem" bàsicament en paraules. (canal auditiu)
4.- Que tots "imaginem" bàsicament en imatges. (canal visual) Però també podem imaginar en 3D... vull dir amb imatges, ´so i sensacions... no?
5.- Que podem recordar amb qualsevol dels tres canals
6.- Que busquem respostes a les preguntes, amb el nostre canal predominant, tot i que, esporàdicament, podem buscar-les amb un altre.

I en a quest 6è punt, és on es troba la importància de dominar aquest tema. Quan la gent busca respostes posa a treballar el seu canal predominant i si volem ajudar-los hem de conèixer bé tots els canals per a poder-nos comunicar millor amb ells, en el seu predominant. El tema encara pendent és aprendre com podem fer des de l’exterior per a descobrir el canal predominant de la persona.

Pels comentaris de l’altre post, m’adono que aquí (i no és estrany tenint en compte que som persones que hem triat escriure com a hobby o com a manera d’expressar-nos) hi ha moltes persones que pensen sobretot en paraules, persones molt reflexives. També n’hi ha un parell d’intuitives que pensen amb les "sensacions" físiques o psíquiques.

Si us feu una pregunta que costi una mica de rumiar i us observeu com la penseu, potser podreu saber quin és el vostre canal predominant.

I intentaré posar un exemple de com podrìen descriure la primera impressió d'una mateixa situació persones amb diferents sistemes predominants.

Quan vam arribar a l'aula, em va semblar molt gran per a nosaltres i em vaig fixar que era plena de quadres amb molts colors. La professora ens va rebre molt somrient i duia un mocador al coll que no va parar de bellugar.

Quan vam arribar a l'aula i vam seure en una mitja rotllana, em va sobtar el to de veu de la profe que ens parlava molt lentament i amb un ritme una mica estrany. Però de seguida el seu discurs em va fer oblidar el to de veu. Tot el que deia era interessant.

Quan vam arribar a l'aula, vaig notar que feia fred, però a part d'això l'estança era agradable, hi havia molta llum i la professora va fer que ens sentissim ben acollits i còmodes.


28 comentaris:

  1. Tan sols llegir la pregunta sobre els ulls de la mare jo he "vist" immediatament els ulls de la meva mare.

    I és que jo sóc una persona que ho visualitzo tot. O sigui que, tot i que penso en paraules (i fins i tot dubtava que es pogués fer d'una altre manera jeje i així ho vaig posar) les meves idees sempre es recolzen en imatges.

    Ho visualitzo tot. Fins i tot el que no ha passat.

    Per exemple... per anar de casa meva a casa els meus sogres puc anar donant una volta o escurçar el camí si baixo unes escales: Mai baixo les escales perquè tinc un petit problema físic pel qual tinc molt poca força a les articulacions i tinc por de caure. Doncs bé... moltes vegades (moltes, moltes) he visualitzat com queia per aquelles escales... i fins i tot he sentit una opressió a l'estomac mentre "ho veia"... i he anat a donar la volta pel camí més llarg.

    Qualsevol cosa que m'expliquen, jo la "veig" com si fos una pel·licula... i molt clarament.

    I havia arribat a l'extrem durant un exàmen de tractar de visualitzar l'escena en que el professor explicava el tema per poder mirar de recordar el que havia dit.

    Visualitzo i imagino. Ara et veig a tu llegint AQUEST text :-))

    (I ara has somrigut)

    Bé... no sé si has somrigut, però jo ara estic "visualitzant" la foto de la teva imatge i està somrient... i la visualitzo perfectament :-))

    ResponElimina
  2. Per cert, Carme... saps que t'expliques molt bé? Tota l'exposició que has fet del tema és molt entenedora i, a més, extraordinàriament interessant :-))

    Ah!! La part sensorial que faria referència a sons, aromes i tal... a mi em serveix molt pels records :-)

    L'altre dia, no sé per què, a casa vaig notar una olor (i no sé d'on venia) que em va recordar uns moments de fa molts, molts anys... en un poble del Bages :-))

    Molt, molt interessant :-)

    ResponElimina
  3. Assumpta, maca, has visualitzat molt bé, com somreia en el moment adequat. A mi quan escric, a vegades, també imagino el moment que somriurà la gent. I ho visualitzo es clar. Un somriure si no el voisualitzes quina gràcia tè?. Bona nit preciosa!

    ResponElimina
  4. Això del final no ho acabo de veure clar, perquè em sembla que no té tant a veure amb la manera com pensem, sinó amb les nostres preferències a l'hora de fixar-nos en coses, en què crida més la nostra atenció, i això jo ho entendria com un procés anterior a pensar. Un cop has arribat a l'aula, alguna cosa et crida l'atenció, una de les tres que has dit, o mil i una més, però llavors comences a pensar-hi. En el meu cas, en qualsevol dels tres casos que cites, ho pensaria amb paraules.

    El que sí que trobo molt bé és diferenciar les maneres de pensar. Com molt bé dius, el fet de 'reflexionar', per anomenar-ho d'alguna manera, ha de ser bàsicament amb paraules, si bé poden intervenir els elements que faci falta. Però en altres moments pensem intuïtivament en algunes coses que se'ns deriven d'imatges recordades, sons, olors, o el que sigui. Per mi són processos diferents, i no sé si això ho toqueu al curs, però probablement vagin per vies neuronals diferents. Potser estic equivocat o no ho he entès prou bé, però per mi va la sensorialitat, la percepció per una banda, i el pensament per una altra. I és clar que es pot pensar (imaginar) un so, una imatge, un color, però això no és pensar, és evocar un record emmagatzemat en la memòria. Visualitzo un groc. I llavors començo a pensar-hi, en què em fa pensar, quines altres coses hi relaciono, etc.

    Accepto que hi ha diferents maneres de pensar, i el que expliques ha d'estar perfectament documentat. Per seguir amb l'exemple, et diré que si em fas pensar en els ulls de la meva mare, jo me l'he d'imaginar per saber de quin color són. Això pot ser perquè sóc un home, i no ens fixem tant en això potser, o perquè realment és una cosa que no m'ha atret l'atenció mai. En canvi sé de quin color té els ulls la dona que estimo. Però tot i així, no els visualitzo, me'ls he d'imaginar.

    Per cert, sí que puc visualitzar a l'instant l'ull de Sauron de la pel·li del Senyor dels Anells, però això seria una altra cosa, no?

    ResponElimina
  5. Amb el cafe al costat, he llegit tot babau aquest magnific post amb el que ens has obsequiat avui. Moltes gracies, inclus el cafe era mes bo.

    ResponElimina
  6. el problema són les persones que no utilitzen el cap per a pensar

    ResponElimina
  7. Jo dubto que pensem (o reflexionem) amb paraules.

    Em recorda l'eterna discussió de si somiem en blanc i negre o en colors.

    Si fos així, hauríem d'admetre que les persones analfabetes no pensen o que hi ha una altra manera de reflexionar.

    I seria complex imaginar-nos com pensaven els egipcis durant l'època de l'escriptura jeroglífica, no?

    Ara bé. No em facis dir com penso jo, que tampoc t'ho sabria contestar. :-)

    ResponElimina
  8. Un altre problema, a més del que diu en Jesús, és que algunes persones creuen que hi ha una única manera de pensar: la seva. I que aquesta és la bona.

    Molts maldecaps s'estalviarien els alumnes a les escoles si els professors sabéssin acceptar que hi ha maneres de pensar diferents "i maneres de resoldre problemes" diferents, per arribar al resultat bo.

    Carme... on dius que el fas, aquest curs? em sembla molt més interessant que tota la carrera de psicopedagogia! ;D

    Petonet!

    ResponElimina
  9. Amb el teu permís, per ilustrar el que dius posaré un exemple:

    Vas a l'autobús dreta, frena de cop, i t'agafes a la barra sense pensar (no has tingut temps de pensar).
    Però també pot ser que hagis pensat: "M'agafaré a la barra que aixó es velluga molt."
    O, també, pot ser que, per un moment, et vingui al cap la imatge d'un dia que vas estar a punt de caure, i t'hi agafis tot pensant en una altra cosa.
    Són tres maneres de resposta a un mateix fet: l'instint de conservació, que forma part del prepensament o pensament abstracte.

    ResponElimina
  10. Aquesta série de dibuixos amb personatge són molt macos i molt expressius.
    Em recorda aquella nena ballant en braços.
    Suposo i espero que ens obsequiaràs amb més.

    ResponElimina
  11. Sí, jo visualitzo, però tinc un merder al cap que no et sabria dir ara mateix.
    Molt interessant aquest curs.
    Salut!

    ResponElimina
  12. Xexu, sí que tens raó, però la manera de percebre les coses ja condicion a en part el pensament. I evidentment que les tres coses jo també les dic en paraules. Però quan et trobes en un grup i la gent utilitzen canals diferents de percepció/pensament/comunicació t'adones de laes diferències encara que tot s ens hem d'explicar en paraules. Utilitzem la paraula pensa r en el sentit més ampli de tot (com si diguessim tot allò que ens passa pel cervell) i està clar que utilitza vies neuronals diferents. I no sé Xexu, això del Senyor dels anells, no sé si és diferent, jo ho veig igual, només que per a tu és una cosa molt significativa i la tens més a mà. Hi ha coses que les hem de buscar en el cervell. I també pensem sens e pensar. L'inconscient treballa quan té una pregunta oberta. Sense paraules, amb emocions, amb sensacions. Això no es pensar? Ja seria un problema semàntic, però fa feina.

    Striper, he llegit "tot babau"... "el cafè era més bo" ... t'expliques per sensacions... no? Ets fantàstic! I un molt bon exemple. Gràcies, maco!

    Jesús, em sap greu però aquests no surten en aquest curs... ;)

    Víctor, no parlem pas de llenguatge escrit ni de paraules escrites, parlem de llenguatge oral. Però é s evident que jo també crec que hi ha altres maneres de pensar...

    Montse, si vols venir ja ho saps! Un lloc que es diu IRCO...

    Doncs sí, el teu exemple em serveix molt bé, la persona predominantment sensorial, s'agafa sense necessitat de pensar en paraules, ja que aquesta és la seva manera de pensar. I a mi aquesta modalitat és la que em costa més d'adquirir o d'exemplificar. L'únic problema que aques t podria ser un acte reflex dels que no passen pel cervell... peò suposem que hi passa, va!Gràcies pels ànims en els dibuixos. No m'agraden els meus personatges... no n'estic contenta, però sóc tossuda i espero millorar-los, per tant ... us tocarà veure'n molts més, espero!

    Víctor, i només és el primer dia! Espero que en serà molt més!

    ResponElimina
  13. ...jo també he vista les ulls de la mare i he sentit la seva veu i l'he sentida i olorada.
    Ha sigut un pensament, un record, 3D...

    Penso amb paraules i visualitzant els pensaments. Tot barrejat, entrecreuant-se. Posant so i olors.

    Sensorialitat...

    Buf! és que fins i tot en això sóc complicat...
    (que no sigui el motiu pel que ho faig poc això de pensar... XDDDD)

    Pentonets dolços i sense pensar gaire...
    :¬)*****

    ResponElimina
  14. De les tres impressions que has descrit al final reconec com a meves la primera i la tercera (visualització i sensacions). I els ulls els he visualitzat. Suposo que sí, que visualitzo més... i amb el comentari que has fet que no és estrany que pensem amb paraules perquè escrivim i som persones reflexives... Jo què se suposa que sóc???? :)

    ResponElimina
  15. Carme, el dia que donis algun curs m'hi apunto, perquè has sabut transmetre els conceptes d'una manera molt entenedora!!! D'acord amb la Montse; jo que també sóc del ram, si no es donéssin determinats "fonamentalismes", la qualitat dels aprenentatges i l'actitud davant dels aprenentatges ben segur que canviaria.

    ResponElimina
  16. Complicat, no Barbollaire, complet! Abastes totes les dimensions... 3D? o tropecientosD? Petonets ;)

    Núr, ets intuitiva, segur i pensers ràpid a base d'imatges i sensacions i això no és incompatible amb escriure, per descomptat. Potse r el meu comentari era una mica exagerat. Ja que encara que diejm paraules podem transmetre sensacions...

    Fanal Blau, no crec que doni cap curs, clar que no se sap mai, de moment la meva feina és de consulta... però tant amb la Montse com amb tu el que sí m'encantaria és parlar-ne... Una abraçada.

    ResponElimina
  17. Ostres que interessant, Carme.
    Jo penso en imatges i amb records . Sempre molt visual i imaginat.Les paraules surten , brollen i a vegades no tinc noms pels sentiments. Aquesta barreja que et confòn de tant que t'inunda!
    una abraçada. Hi pensaré aquesta nit amb calma, amb el que ens expliques.
    gràcies

    ResponElimina
  18. carme...

    perduda en tot això que expliques de formes de pensament i de llenguatges, m'he trobat fent-te una abraçada... i ara que torno a mirar el teu dibuix, me fa gràcia tant de color groc.

    és curiós que resulte tan difícil intentar expressar en paraules el què pensem sobre pensament i llenguatge...

    bona nit, carme

    ResponElimina
  19. M'ha agradat aquest post tan psicològic perquè m'agrada la psicologia i de tant en tant ajuda llegir coses d'aquestes :) Trob que n'hauries de fer més, Carme!

    Besets!

    ResponElimina
  20. Ens aniras explicant més coses del curs, oi? :-))

    ResponElimina
  21. Joana, ja veig que he fet bé en compartir amb vosaltres aquest tema. Quan un pensa d'una manera determinada, li sembla impossible pensar d'una altra i les explicacions d els altres ajuden molt. Gràcies! Tot i que jo no crec pas que a tu et faltin gaires paraules per a expressar emocions... les transmets tant bé!

    Iruna, m'agafo l'abraçada i si pot ser que sigui ben llarga per a tenir temps d'anar compartint totes les coses on no arribin les paraules. Paraules, imatges, sensacions, on no arriba l'una arriba l'altra.

    Gràcies Caterina, maca, no em voldria fer pesada amb la psicologia, però hi ha coses que en un moment determinat em "Bullen" al cap i aleshores sé que em va bé de compartir-les. M'alegro que t'agradi.

    Assumpta, si em passo de pesada, m'avisaràs? Sí que tinc ganes d'explicar-ho, però al meu blog professional que tinc linkat a la barra lateral amb els meus altre blogs penso fer-ho més sistemàticament. No hi entra mai ningú, però malgrat tot el vaig mantenint.

    ResponElimina
  22. Carme,hace días que lo estoy pensando,¿los olores no es otra manera de recordar? Yo pienso en conversaciones,haciéndome supuestos o hipótesis,pero una cosa es pensar y otra recordar,para esto último lo táctil y el olfato priman más en mí.Un abrazo,a mí nunca me cansan estos temas,creo que es una manera de conocerse mejor y,en definitiva,de entenderse.Un privilegio tenerte por estos mundos.Besos.

    ResponElimina
  23. Saps, pensava que ja hi havia escrit en aquest escrit, jo penso molt amb mi parlant-me i de vegades em barallo i tot amb mi :) tot un espectacle :)

    ResponElimina
  24. Tere, claro! los olores són unos de los mejores transmisores de recuerdos. Y estoy de acuerdo en que no es lo mismo pensar que recordar, pero yo utilizaba el verbo pensar en su sentido más amplio que lo engloba todo ya que cuando recordamos, también pensamos, o dicho de otro modo recordar es una de las maneras de pensar. Y lo decimos "Estoy pensando en..."

    Cesc, espero que la sang no arribi al riu. Je, je, je... per què et baralles amb tu mateix, home? Si ets un encant!

    ResponElimina
  25. "Güenu", veig que el fil ja es va estirant i surten més coses (i, com sempre, he "vist" el fil, uns dits que l'estiraven, i tot de coses). Si més no, ja puc anar a dormir sabent que no sóc una excepció per pensar en imatges...

    ResponElimina
  26. Has d'explicar-nos més coses del curs. T'has explicat tan bé. Vaig a llegir el següent post!

    ResponElimina
  27. Caram, quin curs més guai que estàs fent! Hi ha un punt curiós: a mi, per exemple, em resulta molt difícil recordar una olor per mi mateixa. En canvi, tornar a sentir l'olor em porta records i em fa pensar. Pensament olorós d'un sol sentit! ;-) Petonets.

    ResponElimina
  28. Saps què, Mallerenga? Que trobo genial pensar en imatges, jo només hi penso quan imagino, quan somio, quan m'ho proposo, vaja! però per les coses pràctiques no ho faig mai. Mai no he vist el fil que s'estira ni els dits que ho fan en dir o sentir aquesta expressió fins ara mateix, animada per tu. M'ho proposo i ho veig, perè no pas espontàniament.

    Khalina, ja aniré explicant coses, intentant no fer-me massa pesada.

    Laurta, doncs mir a en els exercicis i pràctiques que fèiem al curs jo em vaig adona r d'això que dius. Em demanaven que recordés una olor, i sóc incapaç de reproduir-la. per més que m'esforci. Puc rreprocduir mentalment tote s le s altres sensacions: veus, músiques, imatges, tactes, fins i tot gustos, però amb les olors no puc, no en sé... i encanvi quan les sento em recorden ràpidament les situaicons viscudes.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari