Com pensem.

La persona dibuixada del post anterior pensava en paraules, la de la imatge d'aquí sot a pensa en imatges la mateixa cosa. I la de baix de tot pensa en sensacions i accions: la llum, el silló...

Gràcies a tots pels vostres comentaris! M'ha agradat molt campartir tot això amb vosaltres.

Si deia que estava insegura quan vaig respondre que jo pensava en paraules, no és pas que no tingués claríssim que jo penso en paraules. Estava insegura perquè em semblava una resposta tan òbvia, que dubtava que fos la bona.

Però sí! era “una” de les bones respostes. Immediatament va intervenir una altra persona que va dir “No sempre pensem en paraules, també pensem en imatges”... una més es va afegir a aquesta opció, una altra es va afegir a la meva, un noi no va dir res i la que completa els 6 del grup era una noia que només feia que repetir... “jo no sé com penso” no acabava de sentir-se identificada amb cap de les dues opcions proposades, però no sabia definir la seva manera de pensar. És com "el pensar sense pensar" de la Iruna. Que jo crec que l'ha explicat de meravella.

Vam fer uns exercicis de preguntes mútues per saber com pensàvem les respostes i ens vam adonar que per exemple a la pregunta: De quin color té o tenia els ulls la teva mare? Jo la contesto de “concepte” dic marrons, no necessito visualitzar la meva mare... ja sé que tenia els ulls marrons, però no tothom és igual, hi ha persones que la veuen en imatge i després contesten i també hi ha persones que “senten” la seva mirada (més que visualitzar-la) i després contesten.

Les conclusions tècniques són:

1.- Que tots tenim tres canals de pensament/comunicació/representació: l’auditiu, el visual i el kinestèsic/sensorial.
2.- Que tots els utilitzem tots, però en tenim un que predomina sobre els altres.
3.- Que tots "reflexionem" bàsicament en paraules. (canal auditiu)
4.- Que tots "imaginem" bàsicament en imatges. (canal visual) Però també podem imaginar en 3D... vull dir amb imatges, ´so i sensacions... no?
5.- Que podem recordar amb qualsevol dels tres canals
6.- Que busquem respostes a les preguntes, amb el nostre canal predominant, tot i que, esporàdicament, podem buscar-les amb un altre.

I en a quest 6è punt, és on es troba la importància de dominar aquest tema. Quan la gent busca respostes posa a treballar el seu canal predominant i si volem ajudar-los hem de conèixer bé tots els canals per a poder-nos comunicar millor amb ells, en el seu predominant. El tema encara pendent és aprendre com podem fer des de l’exterior per a descobrir el canal predominant de la persona.

Pels comentaris de l’altre post, m’adono que aquí (i no és estrany tenint en compte que som persones que hem triat escriure com a hobby o com a manera d’expressar-nos) hi ha moltes persones que pensen sobretot en paraules, persones molt reflexives. També n’hi ha un parell d’intuitives que pensen amb les "sensacions" físiques o psíquiques.

Si us feu una pregunta que costi una mica de rumiar i us observeu com la penseu, potser podreu saber quin és el vostre canal predominant.

I intentaré posar un exemple de com podrìen descriure la primera impressió d'una mateixa situació persones amb diferents sistemes predominants.

Quan vam arribar a l'aula, em va semblar molt gran per a nosaltres i em vaig fixar que era plena de quadres amb molts colors. La professora ens va rebre molt somrient i duia un mocador al coll que no va parar de bellugar.

Quan vam arribar a l'aula i vam seure en una mitja rotllana, em va sobtar el to de veu de la profe que ens parlava molt lentament i amb un ritme una mica estrany. Però de seguida el seu discurs em va fer oblidar el to de veu. Tot el que deia era interessant.

Quan vam arribar a l'aula, vaig notar que feia fred, però a part d'això l'estança era agradable, hi havia molta llum i la professora va fer que ens sentissim ben acollits i còmodes.