La Mercè de la Menta fresca, m'ha regalat l'hivern, la casa s'ha despullat lentament i no té cap pressa en vestir-se. Seria bonic tenir-la mentre es vesteix poc a poc de verd tendre de primavera... oi? Gràcies, Mercè. Un regal que m'ha fet molta il·lusió.
Gener 2009
Novembre 2008
Estiu 2008Noves Flors m'ha ofert aquesta altra imatge, de la mateixa casa amb un altre vestit. He retallat una mica la meva foto perquè quedessin més iguals.
El vestit vermell, prou que li escau, una mica escotat ja per la caiguda d'algunes fulles, en procés de despullament lentíssim.
I el vestit verd, que la cobreix còmodament i li refresca les parets del sol d'estiu, que no li està prou bé també?
oooh! carme que boniques...Hi passo sovint...A veure si un dia capto uns altres colors!
ResponEliminaés molt xula aquesta casa! ja sigui hivern o estiu!! donen ganes de pujar a Girona a descobrir-la!
ResponEliminaLa meva foto: HELSINKI; MUNKKINIEMI novembre 5, 2008 no hi ha colors:-)
ResponEliminaTot té les seves coses bones i les seves coses no tant bones, però tot ens dóna nou aire i noves visions...
ResponEliminaMolt xula aquesta comparativa, quins canvis té la natura! Esperem que algú et faci arribar les dues que falten, faria molta gràcia tenir les quatre per comparar.
ResponEliminaMolt xules les fotos d'aixo es diu vestimenta natural.
ResponEliminaUau! M'encanta la comparació!
ResponEliminaTot i que per qüestions de sensualitat, i altres cosetes d'aquestes, jo prefereixo el vestit vermell que lentament cau... Jeje
Sí, amb el vestit roig té un encant extraordinari.
ResponEliminamirarem què es pot fer! :)
ResponEliminaÉs una passada! Segur que a totes les estacions té el seu encant.
ResponEliminaesperem no veure-la mai despullada!
ResponEliminaJoana, ara que gairebé ja som hivern, crec que no deu quedar ja ni una fulla... a veure si la pesques.
ResponEliminaGirona, fa m de bon descobrir tota ben sencera, t'ho asseguro. És una disfrutada de ciutat.
I tant que hi ha colors, ja l'eh vista!
Cesc, diferents visions d'una mateixa cosa. Quantes vegade s ens fa falta saber-ho trobar, això!
Xexu, La de l'hivern és fàcil perquè es pot fer ara mateix, d'aquí a la primavera, ja veruem qui se'n recorda!
Striper, vestit natural.
Neo, m'agradaria tenir-la amb el vestit sencer i veure com li cau, no?
Noves Flors, és que el roig, sempre és roig i més atrevit i vistós.
Gatot, gràcies maco, per les bones intencions.
Segur que sí, Montse.
Estrip, doncs jo crec que ja en deu estar!
és molt interessant l'exercici de fer la mateixa foto en diverses èpoques de l'any o moments del dia.
ResponEliminaBellísimas,¡qué cosas tiene esta Naturaleza! y pensar que no la respetamos.Esto de la Red es mágico ¿eh?.Gracias a las dos.Un abrazo
ResponEliminaJesús i quan t'arriba de sorpresa encara és més interessant.
ResponEliminaTere, ya no puedo dudar de la magia de la red. He tenido ya un montón de pruebas de ella.
M'encanten aquestes coses!!
ResponEliminaSí, si us plau, porteu la foto de l'hivern!!
Sembla mentida com canvia el color, eh? La natura és magnífica :-)))
Bona nit! ;-)
Impressionant la comparació! Jo em quedo amb la temperatura del vestit verd i els colors del vestit vermell. Vull l'impossible! ;-)
ResponEliminaDiu que es coneix la joventut per que van a colles, els més grans per anar aparellats, i els vells per que van sols.../ De les tres o quatre estacions en poseu dues, crec que també xon de déu les altres dos... Vivaldi i d'altres en feren quatre d'estacions./ Corroborant el de tots és sencillament preciós el que ens doneu a contemplar i real. les contemplo amb ulls il·lusionats.Anton.
ResponEliminadons queden molt xulls, ara si no m'equivoco és la de primaver la que falta, no? per que la d'hivern ja la tens... és del gener del 2009.
ResponEliminala casa, quieta, sempre és la mateixa...
ResponEliminales fulles són qui es vestixen i es despullen... vestint-la, despullant-la... o cobrint-la a poc a poc amb la primavera
boniques fotos i bonica espera, carme
Estic esperant la primavera.
ResponElimina...Arribarà el maig!
Magnífic aquest exercici comparatiu! M'encanta el vestit roig i escotat de la segona foto ;)
ResponEliminai jo que tinc debilitat pel verd i per l'estiu... no cal que et digui quin és el vestit que més m'agrada oi? :-)
ResponEliminaCreí que tenía una alucinación o un "dejà vu",que me había equivocado de página.
ResponElimina¡Qué preciosidad!La primavera será magnífica. Vaya ideas tan buenas.Besos
Jo ja espero la caloreta, mira si m'avanço, és que no tinc remei!
ResponEliminaM'agrada moltíssim això de veure la mateixa imatge en les diferents estacions :-))
ResponEliminaPer cert, que només veure la de l'hivern he reconegut de seguida quina imatge era, eh? jejeje
Gràcies menta fresca.
ResponEliminaIruna és com una màgia. Jo només he fet una foto, les altres m'han caigut del cel, de mans amigues. I ara esperem la primavera.
Jo també espero la primavera, Merike!
Gràcies Ma-Poc!
Bruixoleta, doncs sí que és bonic el de l'estiu! A veure el verd tendr e de primavera com li quedarà...
Espero repetir-lo en primavera otra vez, Tere. Gracias!
Laura, doncs aquest hivern se't deu estar fent llarg!
Assumpta, bona memòria! com la Tere