diumenge, 28 d’octubre del 2012
Espiadimonis vermell
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Aquest és el mateix espiadimonis vermell que, fa uns dies, no acabava de decidir-se a exir?
ResponEliminaA aquest animalet, nosaltres li diem parotet.
Bon canvi d'hora!
Doncs no ho sé, perquè en tinc dos de parotets! L'un o l'altre se'm volien escapar abans d'hora... :) M'agrada parotet!
EliminaHe! He!Veritablement sembla un pilot d'helicòpter, amb les ullerotes i tot!
ResponElimina:) quins colors tenen, són una passada!
EliminaVaja,per fi a aparegut el sympetrum,feia dies que l'esperava! ;-)
ResponEliminasympetrum... :) no li coneixia aquest nom! ;-) Se'm va escapar, no sé si aquest o l'altre! però els vaig tornar a caçar!
Eliminahahaha...bé,el seu nom científic és...(sympetrum fonscolombii)i a mi m'agrada anomenar-los pel seu nom quan els veig pels camps,coses meves,vet-ho aquí. ;-)
EliminaI a mi m'agrada saber-los, encara que després no me'n recordi, però si el torno a sentir en algun altre lloc, si que el reconeixeré.
EliminaDemà, torna a passar si pots, que hi haurà una altra aquarel·la d'una foto teva... :)
Deu haver envermellit, perquè tothom se'l mira...Possiblement abans era verd o blau o tornassolat...De petita en dèiem cavalls d'aigua!
ResponEliminaPetons.
A mi em va arribar ben vermell! Petons!
EliminaAquest es va escapar i va aparèixer un dia al reader, ja se sap que els espiadimonis són molt ràpids!
ResponEliminaApa! quina fugida més vigilada! Tothom el va veure! ;)
EliminaM'he fet un fart de buscar el cavallet del diable dins uns camps imaginaris de roselles. ^0^
ResponEliminaEntre les roselles s'hi amaga molt bé! :)
Eliminaui aquest espiadimonis vermell no em deixava deixar un comentari ....deu ser ben parotet i roig...que maco el dibuix amb les mots que tant diuen....quan era petita si els veia en directe em feien gens ni mica de gràcia ....dibuixats m'agraden!
ResponEliminaSón més tranquils, aquests dibuixats... :)
EliminaSort ha tingut l´animaló, per aquí fa un vent...i un freeeeed!
ResponEliminaNanit i bona setmana.
Bessets!!
Aquí també, eh? Molt vent i moooolt fred!
EliminaNanit, bonica i molt bona setmana! Una abraçada.
Espiadimonis, cavall del diable, sympetrium, parotet...i pilot d'helicòpter!
ResponEliminaQuants noms! Libèl·lula també, no?
també, també... quants nom per un animaló tan petit!!!
EliminaTots estem quiets quan mengem.......o quasi
ResponEliminaSí, Joan, i que no ens molestin gaire si pot ser...
EliminaÉs un espiadimonis ben simpàtic!
ResponElimina:) Tornarà!
EliminaHahahaha em fa gràcia quan un post "es cola" abans d'hora i tothom l'ha vist! :-))
ResponEliminaÉs la llibreta de camamilla? M'agrada moltíssim la senzillesa d'aquest dibuix, és maquíssim!!
No, no és la llibreta de camamilla... ja està acabada i tornada plena a la sargantaneta que me la va regalar!
EliminaEspiadimonis, d'acord, però mira, el trobo molt macot (i ben alimentat, dit sia de passada :))
ResponEliminaPotser espiar els dimonis és una bona cosa, qui sap? En tenim un munt per espiar...
EliminaLa teva inspiració és inesgotable. Un petó, bonica!
ResponEliminaPetonassos, Núria!
EliminaA mi encara no em fan gens de gràcia quants els veig al natural, i tant simpàtics que són quan passen per les teves mans. :))
ResponEliminaÉs que aquí els tinc domesticats! :)
EliminaGràcies, Carme, pel teu magnífic regal. Seria una passada que els espiadimonis, parotets, sympetriums, pilots d'helicòpter, libel·lules, que volen fòssin com tu has pintat aquest. Tinc moltes altres fotos, de tant en tant te n'enviaré alguna. Les meves netes Aisa (http://cavalls escriptors.blogspot.com) i Maria (http://cosesquenomestrobesalaimaginacio.blogspot.com), bessones de 11 anys, estàn que xalen amb el teu blog.
ResponEliminaUna fortíssima abraçada.
Gràcies a tu Lluís i gràcies a les teves netes... Abraçades!
Elimina