dilluns, 14 de desembre del 2009

L'última fulla



d'una  foto de l'Anton

La  força  del temps
i el  seu color  més  lluent
malgrat  el final.
Ella  i el  seu  groc,
testimonis  silenciosos i tristos
de  la  vitalitat  mantinguda
fins  al final.


Diu onatge:
El temps de la força
també passa, i tot esdevé
amb una altre força...
El groc de la sàviesa de vida
s'anirà apagant com
una flama terra endins
del gran final...


La  Joana  diu:
El vent revifa flames,
la saviesa renaix,
i amb la roda del temps
ventalls de sentiments. 

16 comentaris:

  1. Vitalita que esdeixara veure esplendorosa al despertar de la primavera.

    ResponElimina
  2. A pesar de todo .Vale la pena ?.
    Recuerdo que nadie da gracias al cauce seco por su pasado(Tagore) .Y en aquel caso lo vale.Besos

    ResponElimina
  3. A casa encara en queden unes quantes d'última fulla. :-)

    A veure si la ventada d'aquests dies en fa neteja i podem rasclar el jardí definitivament.

    ResponElimina
  4. Com m'agrada i admiro aquesta facilitat teva de dir tant amb tant poques paraules per descriure i acompanyar aquest traç sencill d'una imatge!!
    Tens molta sensibilitat!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. La fulla no és un tot. Segur que, al març o a l'abril, en tornen a sortir de ben verdes!

    *Sànset*

    ResponElimina
  6. L'última fulla que, potser, expressa el desig de la continuïtat... espera per que no mori el seu testimoni.
    Em sento content de veure la teva mirada feta dibuix i lletra. Anton.

    ResponElimina
  7. OOOOh que bonic! la darrera fulla! i per sort en seguiran sortint després de l'hivern...

    ResponElimina
  8. Vols dir que quan sent la gent que li diu com n'és de maca no li marxa la tristor? :-)

    ResponElimina
  9. l'última fulla i els primers flocs de neu que començen a caure.

    ResponElimina
  10. L'última fulla, que donarà pas a totes les noves que vindran.
    M'encanta aquesta combinació de sentiment i senzillesa que li atorgues amb el dibuix el poema.
    =)))

    ResponElimina
  11. El temps de la força
    també passa, i tot esdevé
    amb una altre força...
    El groc de la sàviesa de vida
    s'anirà apagant com
    una flama terra endins
    del gran final...

    Carme una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  12. Tries molt bé els colors, aquest groc impacta, com si l'hivern no hagués d'arribar mai.

    ResponElimina
  13. La força al final perd la seva força i el temps, n'és el testimoni...

    ResponElimina
  14. El vent revifa flames,
    la saviesa renaix,
    i amb la roda del temps
    ventalls de sentiments.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari