diumenge, 25 de juliol de 2010

Història geomètrica 1

19 comentaris:

  1. El cercle és la perfecció: qualsevol punt equidista del centre. La millor proporció possible ("bonica"), sense arestes ("acollidora"). Ho deien els grecs! T'ha sortit rodó o rodona!

    ResponElimina
  2. Anava a dir-te el mateix que LLAUDAL: "El post d'avui t'ha sortit rodó" (com tots els teus de fet) :-))

    ResponElimina
  3. de fet aceptar-se com s'es, es el primer pas cap a la felicitat no?

    bon diumentge, nina

    ResponElimina
  4. Res millor que trobar-se bé amb un mateix per a ser feliç!

    ResponElimina
  5. Plena de paraules
    en harmonia genial,
    línia corba tancada farcida
    amb aquesta proclama total.

    ResponElimina
  6. Que poc necessitava la circumferència per ser feliç; era, sense dubte, una circumferència intel.ligent.

    PS: Carme, des que el vaig descobrir (farà... quant? un parell de mesos?) cada dia m'agrada més i més el teu blog.

    ResponElimina
  7. Una circumferència ben contenta de ser qui és i a més és groga! li dir+a alguna cosa el seu amic quadrilàter o la seva cosina el·lipse?

    ResponElimina
  8. Potser la felicitat és això, conformar-se amb el que un és.
    I punt.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  9. Ésser un mateix, amb tot el que comporta, dóna llum...I no és una llum qualsevol.

    ResponElimina
  10. Aquesta circumferència no necessita àvia... Em sembla perfecte.

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina
  11. crec que n'he d'aprendre molt d'aquesta circumferència!

    ResponElimina
  12. Aquesta és la presentació d'un "personatge": la circumferència, que serà protagonista d'una història, a veure si va sortint al història o se m'encalla...

    És una sèrie diferent de les Geometries Clandestines... simplement coincideixen en la mateixa època.

    Gràcies Llaudal, una abraçada.

    Mc, gràcies a tu també. Un petonet.

    Segur que és així, si no ens ho espatlla ningú! sargantaneta!

    Albert, això només és un principi...

    Isabel, gràcies! Un petó!

    La necessitarà, Noves Flors.

    Garbí... esperem que li duri.

    Ferran, moltes gràcies, no cada dia em fan un compliment així. M'alegro molt que t'agradi el meu blog, la veritat és que el teu i la teva manera d'explicar-te també cada cop m'agrada més. Una abraçada.

    Elvira, arribarà un quadrilàter d'una manera certament traïdora... no sé si seran amics... potser haurà de demanar ajuda a les cosines el·lipses i a les germanes i germans circumferències i cercles. Petonets, guapa!

    Pere, podria ser que fos això... :) Una abraçada.

    Pilar, crec que donarà molta llum! Un petó!

    onatge, potser no necessita àvia, tampoc no en té o sigui que millor que s'espavil·li soleta. Una abraçada.

    rits, és que de fet podem aprendre de tot! :) petonets.

    ResponElimina
  13. Un poema rodó, sense desmerèixer l'entorn verd que dóna vida.

    ResponElimina
  14. Per això era feliç, perquè estava contenta de ser com era... quina sort! ;-))

    ResponElimina
  15. Facis el que facis totes les teves paraules em desprenen molt tendresa. Gràcies

    ResponElimina
  16. Rafel, gràcies maco!

    Assumpta, doncs sí, una bon sort, que tots hauríem de poder aconseguir!

    Natàlia, doncs una abraçada tendra, també. Gràcies!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari