Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
El cercle és la perfecció: qualsevol punt equidista del centre. La millor proporció possible ("bonica"), sense arestes ("acollidora"). Ho deien els grecs! T'ha sortit rodó o rodona!
ResponEliminaAnava a dir-te el mateix que LLAUDAL: "El post d'avui t'ha sortit rodó" (com tots els teus de fet) :-))
ResponEliminade fet aceptar-se com s'es, es el primer pas cap a la felicitat no?
ResponEliminabon diumentge, nina
Res millor que trobar-se bé amb un mateix per a ser feliç!
ResponEliminaPlena de paraules
ResponEliminaen harmonia genial,
línia corba tancada farcida
amb aquesta proclama total.
Té l'autoestima alta.
ResponEliminaUna vida rodona...mai millor dit
ResponEliminaQue poc necessitava la circumferència per ser feliç; era, sense dubte, una circumferència intel.ligent.
ResponEliminaPS: Carme, des que el vaig descobrir (farà... quant? un parell de mesos?) cada dia m'agrada més i més el teu blog.
Una circumferència ben contenta de ser qui és i a més és groga! li dir+a alguna cosa el seu amic quadrilàter o la seva cosina el·lipse?
ResponEliminaPotser la felicitat és això, conformar-se amb el que un és.
ResponEliminaI punt.
Bona tarda Carme.
Ésser un mateix, amb tot el que comporta, dóna llum...I no és una llum qualsevol.
ResponEliminaAquesta circumferència no necessita àvia... Em sembla perfecte.
ResponEliminaDes del far.
onatge
crec que n'he d'aprendre molt d'aquesta circumferència!
ResponEliminaAquesta és la presentació d'un "personatge": la circumferència, que serà protagonista d'una història, a veure si va sortint al història o se m'encalla...
ResponEliminaÉs una sèrie diferent de les Geometries Clandestines... simplement coincideixen en la mateixa època.
Gràcies Llaudal, una abraçada.
Mc, gràcies a tu també. Un petonet.
Segur que és així, si no ens ho espatlla ningú! sargantaneta!
Albert, això només és un principi...
Isabel, gràcies! Un petó!
La necessitarà, Noves Flors.
Garbí... esperem que li duri.
Ferran, moltes gràcies, no cada dia em fan un compliment així. M'alegro molt que t'agradi el meu blog, la veritat és que el teu i la teva manera d'explicar-te també cada cop m'agrada més. Una abraçada.
Elvira, arribarà un quadrilàter d'una manera certament traïdora... no sé si seran amics... potser haurà de demanar ajuda a les cosines el·lipses i a les germanes i germans circumferències i cercles. Petonets, guapa!
Pere, podria ser que fos això... :) Una abraçada.
Pilar, crec que donarà molta llum! Un petó!
onatge, potser no necessita àvia, tampoc no en té o sigui que millor que s'espavil·li soleta. Una abraçada.
rits, és que de fet podem aprendre de tot! :) petonets.
Un poema rodó, sense desmerèixer l'entorn verd que dóna vida.
ResponEliminaGostei tu blog.
ResponEliminaPer això era feliç, perquè estava contenta de ser com era... quina sort! ;-))
ResponEliminaFacis el que facis totes les teves paraules em desprenen molt tendresa. Gràcies
ResponEliminaRafel, gràcies maco!
ResponEliminaAssumpta, doncs sí, una bon sort, que tots hauríem de poder aconseguir!
Natàlia, doncs una abraçada tendra, també. Gràcies!