dijous, 8 de juliol de 2010

Herbes i mar

Dibuix  d'una  foto de  la Mireia

Arran de terra
verds i grocs a les herbes.
El  cel i el mar 
fan l'ullet  al darrerre. 
Només  l'instant  em mira. 







16 comentaris:

  1. La complicitat amb la natura no té preu.
    Sembla un dibuix japonés, Carme. Quedaria preciosa qualsevol paret, amb un paper amb aquest dibuix.
    Bon dia, dissenyadora de moments!

    ResponElimina
  2. El sr. blogger m'ha esborrat el comentari. Et deia que m'encanta i que em sembla que les posaré al blog una al costat de l'altre. Gràcies per un dibuix d'una de les meves fotos

    ResponElimina
  3. Segur que després de mirar-te et fa l'ullet. :)

    ResponElimina
  4. Mar i cel poden fer l'ullet a qui desitjin. Sempre serà ben rebut.

    ResponElimina
  5. és curiós, quan d'altres s'hi ofeguen...

    *Sànset*

    ResponElimina
  6. Quan el vent bufa
    les herbes s'atropellen.
    .........................Anton.

    ResponElimina
  7. "Ai! mar, maret
    que t'amagues darrera l'ordi assedegat
    si no fossis tan salat
    et beuria tot de cop ..."

    I seguia segant darrera les bèsties, amarat de suor.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  8. anava a dir com la kweilan, però em sembla que no cal, veritat? ÔÔ

    o si?

    quin talent, Carme!!!!!

    ResponElimina
  9. És cert que té un aire oriental, transmet calma, tranquil·litat..
    M'agrada això que sigui l'instant qui et mira i no a l'inrevés, dexem-nos mirar pels instants!


    aprofito per dir-te que no sé si és problema meu, però cada vegada que entro al teu blog, tot va molt lent i a vegades no puc moure'm amunt i avall, i he de sortir... no sé si és perquè hi ha molta càrrega de fotos o com t'ehe dit potser el problema és meu...!

    ResponElimina
  10. Una platja deserta, un mar com una bassa d'oli, unes herbes pentinades per una brisa suau... m'acabo de relaxar del tot.

    ResponElimina
  11. Sempre hi ha un instant que ens mira, de vegades som nosaltres que estem despistats, però tu en aquest cas estaves amatent i has copsat tot l'instant...

    Des del mar.
    onatge

    ResponElimina
  12. Els ulls de la natura són blaus, doncs?

    ResponElimina
  13. l'instant també em mira encara que sigui hora d'anar a dormir...herbes i mar fan bona parella!

    ResponElimina
  14. Gràcies, Pilar si em decideixo a provar amb el paper, te l'hauràs guanyat! El dibuix, és clar!

    Mireia, ja passaré a veure com ha suportat la comparació!

    Clar que si! Noves flors, per això me'l vaig guardar!

    kweilan... només és una còpia!

    Mai no reben cap carbassa, oi, Sànset?

    Anton, que bonic, m'agrada l'expressió! Les herbes s'atropellen! :)

    No te'l beguis Pere, et farà mal! :)

    Gràcies, Arare, un petonet!

    No sabria pas dir-te quin és el problema, a mi no em passa, però jo què sé... no hi enenc res! Em sap greu, lolita!

    Ferran, m'agrada relaxar a la gent, però que cosnti que a la mani, pensarem en tu i també hi seràs en esperit!

    onatge, a vegades estem despistats, és cert! aprenem poc a poc amb la vida...

    Llaudal, poden ser-ho, oi? ben blaus!

    Bona nit, Elvira!

    ResponElimina
  15. Tot que no és poc, poques coses tan imprescindibles.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari