D'una foto del Barbollaire
Volar, en llibertat
barrejant les ales i el vent
i sentir el mar,
allà baix,
que batega potent.
I volar amunt,
fins que embriagats
d'esclats de llum
cercarem refugi
en els braços amics
d'una roca ran d'onada.
Arraulits.
.................................................................................................
20 anys sense Pedrolo
Citació del dia:
Arraulits.
.................................................................................................
Citació del dia:
"Si un dia a un govern d'Espanya li cau la bena dels ulls i accepta de respectar tots els drets catalans "dins" la comunitat espanyola, estarem perduts"
Manuel de Pedrolo. Diari 1988
Manuel de Pedrolo. Diari 1988
superb!!
ResponEliminaquanta força (em) transmets....
=;)
Ben maco que seria que nosaltres puguéssim ser com ella...
ResponElimina*Sànset*
Un bonic cant a la llibertat. M'agrada molt.
ResponEliminaUna imatge molt bonica, la del dibuix, la de les paraules...
ResponEliminavolar, volar sense parar...
ResponEliminapreciós!
Sobre el futurible de Pedrolo. Sort que Espanya ens ha deixat ben clar que vol seguir sent de la manera de sempre: castellana i invasiva. Hi té tot el dret. I nosaltres d'adonar-nos-en i no deixar-nos castellanitzar. Això sí: bon vent i barca nova!
ResponEliminaFelicitats un cop més pels teus dibuixos i els teus poemes. Una bona dosi de bellesa.
Intempèrie
ResponEliminaOfereix plomes
A l'última esperança
I el precipici
Podrà desaparèixer,
Ocell perdut entre ones.
d.
Un dibuix encisador! i el poema més encara!
ResponEliminaCada dia més bonic, Anton.
ResponEliminaBoniques paraules, aquí es poden llegir versos amb tranquilitat ...
ResponEliminaQui pogués ser home ocell, volar poderós i lliure sobre el mar.
Aquelles prunes tan xules que has dibuixat al bloc trepidant són les del meu hort?
Bona tarda Carme.
Com agradaria a moltíssima gent poder voler. I, cada cop més, no ens hi deixen ni amb la imaginació.
ResponEliminaE cercar d'ajuda entre braçes amics... L'aucèl de libertat s'enauça. Lo poèta ?
ResponEliminaE pintat, d'aire blos, de lum, d'escruma, arriba al refugi amistos.
E troba la patz?
polidament trobat.
Arraulits...
ResponEliminaCarme, sempre trobes les paraules...
Una abraçada i bon estiu wapa!
Una imatge espectacular... "Volar, en llibertat barrejant les ales i el vent..." Envejable.
ResponEliminaDes del mar.
onatge
Gràcies, hypatia!
ResponEliminaVolar, Sànset, quin gust oi?
Gràcies, Joana!
Noves flors, gràcies a tu també!
Gràcies Lolita!
Llaudal, tant de bo aquest país nostre fos capaç d'arribar a aquest "bon vent i barca nova"! Seria genial que tinguéssim polítics que sabessin el camí per arribar-hi!
Deo, esdrúixoles també per aquí? :) Gràcies!
Un petño, Elvira!
Anton, gràcies i una abraçada!
Pere, em sap greu que les coses hagin anat així per allà... sempre havia estat tot força més tranquil, però aquest any... ha anat diferent. No sé pas perquè. I sí! les prunes són collides al teu hort! Les has conegudes, oi? :) Bona nit, Pere!
Óscar si no ens deixen, ens ho hem de prendre pel nostre compte! :)
manjacostel, gràcies per venir, una abraçada!
Bon estiu, wapíssima! Un petonet agraït per les teves paraules!
Moltes gràcies, onatge... bona nit!
Sento el trencar de les ones. M'agrada molt el seu sò!
ResponElimina