si el baladre és sinònim de resistència les flors del dibuix són efímeres com un parpelleig, tot i que, de vegades, la sensació d'un parpelleig pot durar tota una vida.
INTENSITAT... de llum de color de pètals de llavis de vida de set de somni de viatge d'arrivada de palidesa de lluna de rosada de pluja de companyia. INTENSITAT...
el blogger o bé no funciona, o bé em boicoteja. Darrera d'en Joan Guasch, i fent referència al seu comentari, t'he deixat un comentari, força extens i agraït.
ostres! és una mica emprenyadror i decebedor tornar i no trobar res del que t'havia dit.
Re-dic resumit, sintetitzat i puntualitzat: Gràcies!
Et pots perdre tranquil·la, Eva, són de confiança...
Garbí, com més gran em faig més necessito placidesa.
Coi d'estiu! Sànset, deuen tenir massa sol!
Que bonics els versos, no els coneixia, Pilar!
Si, Ada, sí, la foto és molt bonica...
Elvira, metafòricament bec de la llum, del color... no pas la flor... gràcies maca!
Noves Flors, brindem amb llum?
Doncs potse r sí, Joan que aquest parpelleig el faré durar per sempre!
Gràcies, Lliri blanc!
Gràcies, Perdició!
Des del bosc, sempre inensitat, onatge.
Fanal Blau, el blogger boicoteja molts comentaris últimament. Em dedico una boa estona a deixar-ne molts d'escapmpats i tens raó és decebedor tornar i no trobar res escrit. Ja t'aviso, fa uns dies que em faig un tip de dibuixar fotos teves... podria dir q ue compartim inspiració, ja que tu la tens i jo me'n quedo una mica de la teva. :) Gràcies a tu per les teves fotos precioses.
Deixa'm perdre entre els seus pètals!
ResponEliminaEl seu pàlid color em comou aquesta nit.
Una manera molt plàcida de passar-te la sed.
ResponEliminai són ben maques.
ResponEliminaI lesdel balcó se m'estan morint de calor!
Coi d'estiu!
*Sànset*
M'has fet venir al cap uns versos de Isidor Marí:
ResponEliminaFlors de baladre en un torrent
per on no passa mai sa gent,
amb poca cosa en tenen prou
per treure un altre color nou.
Són ben maques aquestes flors!
Preciós preciós!!! Carme, ets una artista! Has escollit una foto també molt bonica eh... Bon dia!!!
ResponEliminaMolt macos dibuix i mots! espero que beguis metafòricament només del baladre perquè és verinós...
ResponEliminaDóna'm la copa per beure jo també la llum de les belles flors, naturals i dibuixades.
ResponEliminasi el baladre és sinònim de resistència les flors del dibuix són efímeres com un parpelleig, tot i que, de vegades, la sensació d'un parpelleig pot durar tota una vida.
ResponEliminaLlavis que escampen rosades...PRECIOS!
ResponEliminauna abraçada! :)
Esclat de sensacions, necessàriament ple de llum i colors.
ResponEliminaINTENSITAT... de llum de color de pètals de llavis de vida de set de somni de viatge d'arrivada de palidesa de lluna de rosada de pluja de companyia. INTENSITAT...
ResponEliminaDes del far intensitat.
onatge
carme!
ResponEliminael blogger o bé no funciona, o bé em boicoteja.
Darrera d'en Joan Guasch, i fent referència al seu comentari, t'he deixat un comentari, força extens i agraït.
ostres! és una mica emprenyadror i decebedor tornar i no trobar res del que t'havia dit.
Re-dic resumit, sintetitzat i puntualitzat:
Gràcies!
A veure si ara si t'arriba.
Et pots perdre tranquil·la, Eva, són de confiança...
ResponEliminaGarbí, com més gran em faig més necessito placidesa.
Coi d'estiu! Sànset, deuen tenir massa sol!
Que bonics els versos, no els coneixia, Pilar!
Si, Ada, sí, la foto és molt bonica...
Elvira, metafòricament bec de la llum, del color... no pas la flor... gràcies maca!
Noves Flors, brindem amb llum?
Doncs potse r sí, Joan que aquest parpelleig el faré durar per sempre!
Gràcies, Lliri blanc!
Gràcies, Perdició!
Des del bosc, sempre inensitat, onatge.
Fanal Blau, el blogger boicoteja molts comentaris últimament. Em dedico una boa estona a deixar-ne molts d'escapmpats i tens raó és decebedor tornar i no trobar res escrit. Ja t'aviso, fa uns dies que em faig un tip de dibuixar fotos teves... podria dir q ue compartim inspiració, ja que tu la tens i jo me'n quedo una mica de la teva. :) Gràcies a tu per les teves fotos precioses.