Vaig fer una visita de família. Tres dones grans, germanes, de les quals, l'única que em va recordar l'edat que tenia, va ser la mitjana, que em va dir que havia complert 90 anys. Les altres 3 o 4 amunt 3-4 avall. Bones conversadores, encantadores, vitals, anaven traient tots els temes que els semblaven interessants de parlar: la manifestació, la poca confiança en els polítics, la incertesa del vot en les properes eleccions, la prohibició de la burca, i tot de cop, una d'elles em diu:
- Parlar de tot això no fa gaire goig, saps de quin tema em faria il·lusió parlar?
- De quin? - vaig dir jo encuriosida.
- Del Sincrotró Alba, això si que em fa il·lusió...
(em sap greu dir que crec que no vaig estar a l'alçada
de les seves expectatives, hagués hagut de ser científica... )
Doncs ja tampoc estic a l'alçada. Tot i que no hi res que nostre senyor wikipedia no resolgui.
ResponEliminaJo tampoc estic a l'alcada malgrat que desperta força la meva curiositat i tinc alguna persona al costat que ha intentat esplicar-ho.
ResponEliminaNo et preocupis, que jo t'acompanyaria en la ignorància!
ResponEliminaI uns quants més també...
*Sànset*
El que ens podrien ensenyar, aquests arbres de ciència, si els escoltèssim...
ResponEliminaJo tampoc estaria a l'alçada...Ni d'ella ni de les 39 persones com ella que m'envolten cada tarda.
M'agraden molt les teves converses, Carme.
espero que no et sàpiga greu...
ResponEliminaperò t'he llegit i he deixat anar una riallada immensa!
De sobte m'ha vingut la visió de quatre dones, una senyora i tres avies (gens despectiu, eh? amb tot l'amor i respecte) al voltant d'una tauleta rodona, com prenent el te, un sandvitxos, pastetes, parlant tanqui-lament i, tot d'una, una s'aixeca, porta una pissarra i comença omplir-la d'equacions i gràfiques...
hem d'aprendre tant... hem de procurar de no perdre les inquietuds, l'il.lusió, la "tafaneria", les ganes d'aprendre sempre i de tot...
un post tendre i dolç, nina.
una bosseta de petons dolços :¬)**
per cert, jo també hagués fet el ridícul amb això del sincrotró, ara ja m'hagués inventat alguna, ni que fos per haver rigut "sincontró" (buff! que dolent!)
A mi em diuen de parlar-ne i em moro!
ResponEliminaHagués fet el ridícul...
Bon dia!
Jo he fet com el Barbollaire, m'he fet un tip de riure, però segur que jo les hagués seguit, no pasper res, però sovint els qui m'acompanyen em titllen de massa curiosa! petons estimada!
ResponEliminauna resposta genial :) molt típica de les persones grans, el meu avi vivia fascinat per tots els ginys que s'inventaven :)
ResponEliminaÉs una estranya conversa per a una dona de més de noranta anys.
ResponEliminaQuan ella va néixer allà per 1915, Rutherford i Bohr van publicar les primeres teories sobre l'estructura de l'àtom.
És una dona atòmica! Ja! Ja!
Bon dia Carme
Deu n'hi do quin goig i quina vitalitat! no anaven gens desencaminades no...he llegit que pot generar llocs de treball això del sincrotró....unes dones modernes! Enhorabona !
ResponEliminaJo quant sigui gran vull ser així!!!!!
ResponEliminaóscar, en realitt no em va preocupar tant no saber-ne gran cosa, sinó aprendre del seu interès per les coses.
ResponEliminastriper, jo vaig tenir la sort que conec gent que l'han anat a visitar i me n'havien parlat una mica.
Sànset, la ignorància seria no aprendre cde cada situació... i procurem fer-ho, oi?
Ensenyen, ensenyen, Pilar i molt... només que sembla que ningú se n'adoni.
Barbollaire, doncs les conclusions que jo vaig treure de la conversa, vamn ser molt semblants a les teves... primer el riure, té gràcia, després l'aprendre d'elles, verue com mantenen la inquietud i l'intgerès i finalment el que diu garbí. Jo de gran vull ser com elles!
No, Anna, segur que no... tampoc es tractava de fer una classe magsitral.
Zel, doncs estem en sintonia! precisament l'he posat perquè té gràcia, oi?
Clídice, hi ha persones grans que són genials, moltes... a vegades sembla que no ens en recordem. La societat les ignora.
Curiosa, si més no, Pere, i envejable, ho explico perquè em va cridar l'atenció. Bona tarda.
Elvira, doncs sí, estan al dia de tot i pregunten sense parar sobre mil coses com si ...els hagués de ser útil l'endemà mateix.
Garbí, compartuim conclusió: Jo de gran també vull ser com elles.
Carme a mi també m'hagués deixat descol·locat... És com si m'0haguessin pregunta per la fusió de l'àtom al punt zero... Ja ho diuen, la saviesa de les àvies...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
Caram, estic en el món perquè hi haja de tot, no tenia ni idea de què era això. Ho he buscat i és interessantíssim, per cert.
ResponEliminaMira, a mi també m'interessa aquest tema, però em sembla que en tinc tanta idea com en deus tenir tu, així que jo també hagués decebut a aquestes dones!
ResponEliminaOstres, doncs a mi em sona el nom i poca cosa més ;-))
ResponEliminaQuina avia tan genial!! :-))
Jo de gran vull ser com elles!
ResponEliminasempre aprenem i més dels més savis! i saps quina sensació em dóna, que tots estem una mica cansats de parlar del mateix, que necessitem reciclar-nos
ResponEliminaper cert, què és el sincrotó alba? sento ser tan bàsica, però em sona a xinés!!!!!
onatge, l'interès, la vitalitat, la curiositat, les ganes d'aprendr e i comunicar... de els àvies, em van enamoamorar. De fet he posat el comentari final, però no em va preocupar gens no saber-ne gran cosa... en vam parlr igualment... fins allà on sabíem i podíem.
ResponEliminaNoves Flors, un equipament científic d'alta tecnologia, que tenim ara aquí, al Vallès.
Xexu, no, no van estar gens decebudes, en vam anar parlant cadacuna al seu aire el que havia llegit o sentit... i déu n'hi do, el que la conversa va donar de si...
Assumpta, jo voldria que l'interès per les coses no s'acabés mai en mi, com elles.
I jo també, Fanal Blau!
rits, ara em tornes a posar en el mateix compromís que em van posar elles? Je, je, je... és un equipament científic d'alta tecnologia, un accelerador d'electrons al servei d'empreses, universitats o qui sigui que el vulgui mi pugui utilitzar. N'hi ha, crec 4 o 5 en tot el món. Un d'ells nou de trinc a a Catalunya. A ella li feia il·ñusió perquè ho considerav a una bona notícia i una bona cosa per Catalunya...
Un repunt interessant en la conversa, ni que sigui per parlar de la curiosa arquitectura de l'edifici. ^_^
ResponEliminaPd: Per cert el bloc “Tu mateix llibres”, proposa participar en un auca d'estiu. T'adjunto l'adreça del post per si et pica el cuquet. ^_^
http://tumateix-llibres.blogspot.com/2010/06/joc-destiu.html
Gràcies perdició, veurem si em surt alguna cosa per participar en aquesta auca d'estiu.
ResponElimina