dimecres, 21 de juliol de 2010

Converses de família

 Vaig  fer  una visita  de família.  Tres  dones grans,  germanes,  de les quals,  l'única  que  em va  recordar  l'edat  que tenia,  va ser la mitjana,  que  em va dir  que havia  complert  90 anys.  Les  altres  3  o 4  amunt  3-4  avall.    Bones  conversadores,   encantadores,  vitals,  anaven traient  tots els temes   que els semblaven interessants de parlar: la manifestació,  la  poca  confiança  en els polítics,  la incertesa  del vot  en les  properes  eleccions,  la  prohibició de la burca,  i  tot  de  cop,  una  d'elles  em diu:

-  Parlar  de tot  això  no   fa gaire  goig,    saps  de quin tema  em faria  il·lusió parlar?
-  De quin?  -   vaig  dir  jo  encuriosida.
-  Del  Sincrotró  Alba,  això  si que  em fa  il·lusió...

(em sap greu  dir  que  crec  que no vaig  estar  a l'alçada  
de les seves  expectatives, hagués  hagut  de ser  científica... )

21 comentaris:

  1. Doncs ja tampoc estic a l'alçada. Tot i que no hi res que nostre senyor wikipedia no resolgui.

    ResponElimina
  2. Jo tampoc estic a l'alcada malgrat que desperta força la meva curiositat i tinc alguna persona al costat que ha intentat esplicar-ho.

    ResponElimina
  3. No et preocupis, que jo t'acompanyaria en la ignorància!

    I uns quants més també...

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. El que ens podrien ensenyar, aquests arbres de ciència, si els escoltèssim...
    Jo tampoc estaria a l'alçada...Ni d'ella ni de les 39 persones com ella que m'envolten cada tarda.
    M'agraden molt les teves converses, Carme.

    ResponElimina
  5. espero que no et sàpiga greu...

    però t'he llegit i he deixat anar una riallada immensa!

    De sobte m'ha vingut la visió de quatre dones, una senyora i tres avies (gens despectiu, eh? amb tot l'amor i respecte) al voltant d'una tauleta rodona, com prenent el te, un sandvitxos, pastetes, parlant tanqui-lament i, tot d'una, una s'aixeca, porta una pissarra i comença omplir-la d'equacions i gràfiques...

    hem d'aprendre tant... hem de procurar de no perdre les inquietuds, l'il.lusió, la "tafaneria", les ganes d'aprendre sempre i de tot...

    un post tendre i dolç, nina.

    una bosseta de petons dolços :¬)**

    per cert, jo també hagués fet el ridícul amb això del sincrotró, ara ja m'hagués inventat alguna, ni que fos per haver rigut "sincontró" (buff! que dolent!)

    ResponElimina
  6. A mi em diuen de parlar-ne i em moro!
    Hagués fet el ridícul...
    Bon dia!

    ResponElimina
  7. Jo he fet com el Barbollaire, m'he fet un tip de riure, però segur que jo les hagués seguit, no pasper res, però sovint els qui m'acompanyen em titllen de massa curiosa! petons estimada!

    ResponElimina
  8. una resposta genial :) molt típica de les persones grans, el meu avi vivia fascinat per tots els ginys que s'inventaven :)

    ResponElimina
  9. És una estranya conversa per a una dona de més de noranta anys.
    Quan ella va néixer allà per 1915, Rutherford i Bohr van publicar les primeres teories sobre l'estructura de l'àtom.
    És una dona atòmica! Ja! Ja!

    Bon dia Carme

    ResponElimina
  10. Deu n'hi do quin goig i quina vitalitat! no anaven gens desencaminades no...he llegit que pot generar llocs de treball això del sincrotró....unes dones modernes! Enhorabona !

    ResponElimina
  11. Jo quant sigui gran vull ser així!!!!!

    ResponElimina
  12. óscar, en realitt no em va preocupar tant no saber-ne gran cosa, sinó aprendre del seu interès per les coses.

    striper, jo vaig tenir la sort que conec gent que l'han anat a visitar i me n'havien parlat una mica.

    Sànset, la ignorància seria no aprendre cde cada situació... i procurem fer-ho, oi?

    Ensenyen, ensenyen, Pilar i molt... només que sembla que ningú se n'adoni.

    Barbollaire, doncs les conclusions que jo vaig treure de la conversa, vamn ser molt semblants a les teves... primer el riure, té gràcia, després l'aprendre d'elles, verue com mantenen la inquietud i l'intgerès i finalment el que diu garbí. Jo de gran vull ser com elles!

    No, Anna, segur que no... tampoc es tractava de fer una classe magsitral.

    Zel, doncs estem en sintonia! precisament l'he posat perquè té gràcia, oi?

    Clídice, hi ha persones grans que són genials, moltes... a vegades sembla que no ens en recordem. La societat les ignora.

    Curiosa, si més no, Pere, i envejable, ho explico perquè em va cridar l'atenció. Bona tarda.

    Elvira, doncs sí, estan al dia de tot i pregunten sense parar sobre mil coses com si ...els hagués de ser útil l'endemà mateix.

    Garbí, compartuim conclusió: Jo de gran també vull ser com elles.

    ResponElimina
  13. Carme a mi també m'hagués deixat descol·locat... És com si m'0haguessin pregunta per la fusió de l'àtom al punt zero... Ja ho diuen, la saviesa de les àvies...


    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  14. Caram, estic en el món perquè hi haja de tot, no tenia ni idea de què era això. Ho he buscat i és interessantíssim, per cert.

    ResponElimina
  15. Mira, a mi també m'interessa aquest tema, però em sembla que en tinc tanta idea com en deus tenir tu, així que jo també hagués decebut a aquestes dones!

    ResponElimina
  16. Ostres, doncs a mi em sona el nom i poca cosa més ;-))

    Quina avia tan genial!! :-))

    ResponElimina
  17. sempre aprenem i més dels més savis! i saps quina sensació em dóna, que tots estem una mica cansats de parlar del mateix, que necessitem reciclar-nos

    per cert, què és el sincrotó alba? sento ser tan bàsica, però em sona a xinés!!!!!

    ResponElimina
  18. onatge, l'interès, la vitalitat, la curiositat, les ganes d'aprendr e i comunicar... de els àvies, em van enamoamorar. De fet he posat el comentari final, però no em va preocupar gens no saber-ne gran cosa... en vam parlr igualment... fins allà on sabíem i podíem.

    Noves Flors, un equipament científic d'alta tecnologia, que tenim ara aquí, al Vallès.

    Xexu, no, no van estar gens decebudes, en vam anar parlant cadacuna al seu aire el que havia llegit o sentit... i déu n'hi do, el que la conversa va donar de si...

    Assumpta, jo voldria que l'interès per les coses no s'acabés mai en mi, com elles.

    I jo també, Fanal Blau!

    rits, ara em tornes a posar en el mateix compromís que em van posar elles? Je, je, je... és un equipament científic d'alta tecnologia, un accelerador d'electrons al servei d'empreses, universitats o qui sigui que el vulgui mi pugui utilitzar. N'hi ha, crec 4 o 5 en tot el món. Un d'ells nou de trinc a a Catalunya. A ella li feia il·ñusió perquè ho considerav a una bona notícia i una bona cosa per Catalunya...

    ResponElimina
  19. Un repunt interessant en la conversa, ni que sigui per parlar de la curiosa arquitectura de l'edifici. ^_^

    Pd: Per cert el bloc “Tu mateix llibres”, proposa participar en un auca d'estiu. T'adjunto l'adreça del post per si et pica el cuquet. ^_^
    http://tumateix-llibres.blogspot.com/2010/06/joc-destiu.html

    ResponElimina
  20. Gràcies perdició, veurem si em surt alguna cosa per participar en aquesta auca d'estiu.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari