El punt d'intersecció
pot ser subtil
com una tangència.
Circumferències arraulides
en tangència interior
en tangència interior
donen més llum
a qualsevol color.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
M'agrada aquesta sèrie de poesis geomètrica.
ResponEliminaSalut i Terra
A mi també m'agraden molt aquestes poesies matemàtiques. :-)
ResponEliminaJo diria que aquestes circumferències arraulides ho il·luminen tot al seu pas.
ResponEliminaM'agraden les circumferències. Perquè són tot allò que mai serem: són perfectes.
ResponElimina*Sànset*
Es fan una abraçada :-))
ResponEliminaAquestes matemàtiques sí que m'agraden jejeje
M'encisen les teves geometries com mai va fer-ho la geometria matemàtica...dues circumferències concèntriques....potser són mare i filla...o una circumferència prenyada !
ResponEliminaEls punts en comú, sempre són importants...Poden ajudar a la resta.
ResponEliminaCarme, t'has plantejat ampliar un dels teus dibuixos i fer quadres?! és que em molen mogolló per al meu pis!! jajaj... igual algun dia t'agafe algun i l'emmarque i mira! Una abraçada!
ResponEliminaM'estàs fent pessigolles i si no pares se'm escaparà el riure ...
ResponEliminaBona tarda Carme.
(Segueixo responent al meu particular test relacionat amb la teva poesia geometrica)
M'estan agradant molt, les teves poesies geomètriques
ResponEliminaPoesia geometrica no esta gens ,malament.
ResponEliminafins i tot els conceptes geomètrics tenen màgia en la poesia!!!
ResponEliminaHe estat una estona mirant el teu dibuix m'ha semblat que es movien.
ResponEliminaPetons
Jo veig un tot dins d'un altre tot... Dues aliances que van més enllà de la proximitat... J ho sé que estic tocat pel vent de mar...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
Gràcies, Francesc!
ResponEliminaMc, me n'alegro molt, gràcies!
Noves Flors, oi que sí que ho sembla?
Sànset, i jo que pensava que no hi havia res perfecte, ara m'ho fas replantejar. :)
Assumpta, encara els hi agafaràs gust, a les mates, almenys a la geometria!
Elvira, m'has fet riure de bon gust... si són tangents no poden ser concèntriques, no ho són de fet. Ara bé prenyada si que podria ser... :)
Pilar, si trobes un punt en comú és com una màgia que es multiplica.
Ada, no, no, no ho he pensat. Si un dia er decideixes a fer-ho... ja em diràs quin has triat, fa bonic de saber-ho! Gràcies, guapa!
Riu, Pere, riu, que això va molt bé. Bona nit...
Gràcies Mireia!
Gràcies, Joan!
rits, a veure si sé trobar més màgia en la geometria... un petó!
Eva... doncs no es mouen no, les deus haver atrapat en un moment d'intensitats... :)
Doncs, no ho veus gens malament, onatge... encara que estiguis tocat pel vent del mar... la marinada?