Quan els somnis
se'n van i no volen tornar...
necessiten el caliu
d'una paraula,
potser d'un vers
necessiten una resposta
que no arriba
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Un bes té parlament inclós.Anton.
ResponEliminaUn bes arregla moltes coses....doncs despres del primer en venen molts més.....bon cap de setmana
ResponEliminaEsperem que ho aconsegueixin.
ResponEliminaMés ara, que estem en temps de somnis!
*Sànset*
Hi ha somnis que ja són majors d'edat i van al seu aire... Sovint és difícil saber que necessiten els somnis, per això són somnis...
ResponEliminaGràcies per l'acompanyament.
Des del mar.
onatge
Doncs sí. Un petó, una abraçada, una caricia, un t'estimo, unes rialles...i, companyia. Com la teva, Carme.
ResponEliminaPreciós poema...
Per cert, aquell gerro amb aqoella planta,l'última aquarel.la, magnífica!
què bonic! aquest si que me'l guardo amb el dibuix inclòs per fer-ne un punt de llibre!!!!
ResponEliminaEn aquestes nits de tanta xafogor, els somnis no arriben. Tan sols angoixa i malsons. Gràcies per recordar el que signifiquen. ^_^
ResponElimina