D'una foto de Fanal blau
Inútils reixes
s'escapa la bellesa
qualsevol tarda.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Il.luses reixes, si es creuen capaces d'aturar la bellesa.
ResponEliminaSortosament, la bellesa no s'escapa ni marxa, malgrat en algun moment ens ho pugui fer pensar!
ResponEliminaUn somriure.
No hi ha reixa que pugui contenir la bellesa, aquesta sempre acabarà florint, i més en el cas de la imatge.
ResponEliminaLa bellesa, l'és perquè ha de ser fugissera.
ResponEliminaSalut i Terra
Aquesta imatge es pot veure a més d'un punt del país. És trist, però és així! Hi ha molts llocs descuidats.
ResponEliminaLa bellesa no es pot retenir, només gaudir quan la tens davant.
ResponEliminaLa bellesa sempre troba el camí per mostrar-se.
ResponEliminala bellesa humil i resplendent d'una flor sempre es farà esmunyedissa entre reixes o bardisses que la vulguin retenir...que s'escapi, que fugi de tota reixa, de tota presó....la bellesa és lliure i ningú la pot empresonar...
ResponEliminano hi ha limits per veure la bellesa...
ResponEliminaEl filferro pot empresonar la flor però no les nostres mirades.
ResponEliminaBenvigut agost!
La bellesa s'escapa, fent-se visible, ajudada pel que considerem que no és bell...Però, no puc deixar de fer-me la pregunta, no forma part de la bellesa el que considerem que no ho és?
ResponEliminaLa bellesa sempre és passatgera, tot el que es viu i batega, res no és etern... D'aquí la seva bellesa...
ResponEliminaUa abraçada des del far.
onatge
Ferran, il·luses del tot, el teu comentari connecta molt bé amb el que jo volia transmetre...
ResponEliminaFanal blau, justament al contrari, surt al moment més impensat... :)
Xexu, sempre acabarà florint, en un lloc o altre, en un moment o altre...
Francesc, fugissera, però va sortint aquñi i allà i a tot arreu...
Albert, a vegades una flor fa que no vegis la resta, no sé si li passa a tothom, però ami sí...
Noves Flors, arriba quan menys l'esperes i passa quan ja creus que la tens... bones vacances, guapa!
Vida, el troba, el troba, segur!
Elvira, m'agrada que ho veigs així. És dificil de contenir i empresonar.
Gràcies sargantana.
Eva, la flor també s'escapa...
Pilar, et donaria un sí rotund al que em dius... en sentit estricte no sé si podria generalitzar-se, però en sentit metafòric, crec que sí, és així!
onatge, doncs sí és així... gràcies, una abraçada.
Una flor sortejant un filat i un mur. Preciosa metàfora. ^_^
ResponElimina