dijous, 29 de juliol del 2010

Història geomètrica 2



Un dia  la circumferència es  va  començar  a adonar  que  al seu voltat  unes  línies rectes  ocupaven posicions.

Ella  va intentar  contrarrestar  la  foscor, la rigidesa  i  l'aclaparament  amb  bones  raons  i coses  boniques.

Les  línies rectes en acció  no es  van aturar  davant  de res.








12 comentaris:

  1. A veure si la rodona acabarà com catalunya sota el règim de les rectes, veig que l'estan envoltant

    ResponElimina
  2. Potser no n'hi ha prou amb les bones raons però si es decideix per fer servir també la rigidesa i la foscor serà igual que el que vol combatre... Difícil dilema!!

    ResponElimina
  3. Una bona manera de veure la llum!

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. M'agrada quan neixen les flors. Quina pintura més preciosa!!!

    ResponElimina
  5. Així pots veure el món per un forat ...

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  6. Sempre són millors les línees corves, més suaus, menys rígides.
    Bona tarda d'estiu un pèl ennuvolada :)

    ResponElimina
  7. Jo només visualitzo dues. Així doncs han fet un bon recer pel jardí que ha dibuixat la circumferència.

    ResponElimina
  8. Com que no es van aturar? En veig dues i ben a la cantonada... em sembla que les coses boniques de la circumferència les han mantingut a ratlla (jeje... mantenir a ratlla les ratlles, quin "xist" més dolent)

    ResponElimina
  9. Jo no n'estic del tot segura que no hagi pogut contrarestar la foscor...

    ResponElimina
  10. Doncs, garbí, desgraciadament així serà! I ja m'estic avançant!

    Mc, un dilema que no està resolt, encara. Difícil.

    Gràcies, Sànset!

    Gràcies Pilar!

    Pere, un forat? Quin forat?

    Bona tarda Joana!

    Rafel, però ella ja veu les males intencions...

    Assumpota, deuen esperar que la circumferència es confii...

    Eva, tant de bo tinguis raó!

    ResponElimina
  11. Ostres Carme, jo veig un jardí florit mirant per aquest forat rodó, una finestra al món.
    Això de les línies rectes és la "quadratura del cercle", un tema més complicat.

    Bon dia Carme.
    (Aprofito per demanar-te disculpes, ultimament no sé si és que m'explico malament o la gent no entén el que vull dir. Ja has vist que he sortit de la roda poètica gairebé a mastegots per parlar de toros).

    ResponElimina
  12. Ai, Pere, síííí que t'havia entès... però la que no m'explico bé sóc jo. Volia fer-te una broma, perquè tot i que ja m'adono que això sembla un forat, per a mi no és un forat, és una superficíe geomètrica o bé un territori. Protagonista d'una història. I intentava dir-te que no hi hem de veure un forat... amb poca traça... ja ho veig.

    No et preocupis dels malsentesos... és normal que amb tanta gent n'hi hagi algun. Crec que es van resoldre bé. Oi? No t'has de disculpar... encara que estic convençuda que t'agrada ser una mica l'enfant terrible dels blogs com et deia un dia.

    Una abraçada i bon cap de setmana i bones vacances, si en fas...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari