Un dia la circumferència es va començar a adonar que al seu voltat unes línies rectes ocupaven posicions.
Ella va intentar contrarrestar la foscor, la rigidesa i l'aclaparament amb bones raons i coses boniques.
Les línies rectes en acció no es van aturar davant de res.
A veure si la rodona acabarà com catalunya sota el règim de les rectes, veig que l'estan envoltant
ResponEliminaPotser no n'hi ha prou amb les bones raons però si es decideix per fer servir també la rigidesa i la foscor serà igual que el que vol combatre... Difícil dilema!!
ResponEliminaUna bona manera de veure la llum!
ResponElimina*Sànset*
M'agrada quan neixen les flors. Quina pintura més preciosa!!!
ResponEliminaAixí pots veure el món per un forat ...
ResponEliminaBon dia Carme.
Sempre són millors les línees corves, més suaus, menys rígides.
ResponEliminaBona tarda d'estiu un pèl ennuvolada :)
Jo només visualitzo dues. Així doncs han fet un bon recer pel jardí que ha dibuixat la circumferència.
ResponEliminaCom que no es van aturar? En veig dues i ben a la cantonada... em sembla que les coses boniques de la circumferència les han mantingut a ratlla (jeje... mantenir a ratlla les ratlles, quin "xist" més dolent)
ResponEliminaJo no n'estic del tot segura que no hagi pogut contrarestar la foscor...
ResponEliminaDoncs, garbí, desgraciadament així serà! I ja m'estic avançant!
ResponEliminaMc, un dilema que no està resolt, encara. Difícil.
Gràcies, Sànset!
Gràcies Pilar!
Pere, un forat? Quin forat?
Bona tarda Joana!
Rafel, però ella ja veu les males intencions...
Assumpota, deuen esperar que la circumferència es confii...
Eva, tant de bo tinguis raó!
Ostres Carme, jo veig un jardí florit mirant per aquest forat rodó, una finestra al món.
ResponEliminaAixò de les línies rectes és la "quadratura del cercle", un tema més complicat.
Bon dia Carme.
(Aprofito per demanar-te disculpes, ultimament no sé si és que m'explico malament o la gent no entén el que vull dir. Ja has vist que he sortit de la roda poètica gairebé a mastegots per parlar de toros).
Ai, Pere, síííí que t'havia entès... però la que no m'explico bé sóc jo. Volia fer-te una broma, perquè tot i que ja m'adono que això sembla un forat, per a mi no és un forat, és una superficíe geomètrica o bé un territori. Protagonista d'una història. I intentava dir-te que no hi hem de veure un forat... amb poca traça... ja ho veig.
ResponEliminaNo et preocupis dels malsentesos... és normal que amb tanta gent n'hi hagi algun. Crec que es van resoldre bé. Oi? No t'has de disculpar... encara que estic convençuda que t'agrada ser una mica l'enfant terrible dels blogs com et deia un dia.
Una abraçada i bon cap de setmana i bones vacances, si en fas...