Dues estrelles properes
graviten
una al voltant de l'altra.
En una dansa compassada
amb la música de l'univers:
una suite de violoncel
que les acompanya sempre.
Estrella doble.
La seva llum és única i compartida.
A vegades, entre mirades de llum
i besades de foc
se sent el seu riure.
No em puc imaginar com seria estar en un sistema d'estrella doble, els que pararien bojos serien els planetes en orbitar!
ResponEliminaJo emm quedo amb la força de les teves paraules i les besades de foc.
ResponEliminaAnem a riure, diuen els esquimals quan volen fer l'amor.
ResponEliminaPitàgores va intuir que l'univers fa una música, Cosmos, que és l'harmonia dels astres, regida pels nombres i les figures regulars. En el teu poema afegeixes que el màxim exponent d'aquesta harmonia és l'amor o unió entre humans.
A mi això tan gros em va massa gran...
ResponElimina*Sànset*
Que bonic sentir el seu riure!
ResponEliminaUn univers interior amorosit, sens dubte.
ResponEliminaA parells tot es millor...
ResponEliminaJa veig que continues amb els bons poemes i els dibuixos tan teus. Encara que fa tanta calor. He fet una ullada, quasi sempre estic fora de internet ara. Una salutació per felicitar-te
ResponElimina"L'espai interior", és tota una galàxia... De vegades estrella i estels en diferents orbites d’un mateix planeta... Dues nits sota de la mateixa lluna... Dues besades de foc engendren flama, la que il•lumina el poema...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
I tot un Univers per descobrir plegades!
ResponEliminaestic amb en garbi!! a parells tot gravita millor!
ResponEliminal'una necessita de l'altra.
Ho trobo molt romàntic... amor d'estrelles... dansant suament per l'univers :-))
ResponEliminaNo hi ha res millor que una dansa gravitatòria, escampant la llum per tot arreu.
ResponEliminaCosta tant, encendre la nit...
Una abraçada, Carme. Per tot el que em fas pensar i el que em fas sentir.
Xexu, jo tampoc puc imaginar-me com serien les órbites dels planetes... rares, rares, segur!
ResponEliminaStriper, gràcies!
Llaudal, no la sabia aquesta dels esquimals! És bona.
Sànset, segur que no... són només imaginacions teves... segur que et va a la mida justa!
Filadora, l'has sentit? :)
Amorosit, Noves Flors, és una bona manera de dir-ho. :)
I tant que sí, garbí!
Gràcies mª Antònia, m'alegro de tenir notícies teves!
onatge, l'espai interior canvia molt a vegades és una nou i a vegades la galaxia!
Descobrir! Albert potser has dit a paraula clau. Descobrir, sempre.
Les dues es necessiten, rits, ja ho dius bé!
A rotme d'una suite ... Assumpta. Una abraçada... :)
Pilar, escamparan llum per il·luminar fins i tot els nits! Gràcies, maca, una abraçada...
ResponElimina