divendres, 23 de juliol de 2010

L'espai interior

Dues  estrelles  properes  
graviten 
una al voltant de l'altra.
En una dansa compassada
amb la música de l'univers:
una suite de violoncel
que les  acompanya sempre.

Estrella doble.
La seva llum és  única  i compartida.

A  vegades,  entre mirades  de llum
i besades  de  foc
se sent  el seu  riure.


15 comentaris:

  1. No em puc imaginar com seria estar en un sistema d'estrella doble, els que pararien bojos serien els planetes en orbitar!

    ResponElimina
  2. Jo emm quedo amb la força de les teves paraules i les besades de foc.

    ResponElimina
  3. Anem a riure, diuen els esquimals quan volen fer l'amor.
    Pitàgores va intuir que l'univers fa una música, Cosmos, que és l'harmonia dels astres, regida pels nombres i les figures regulars. En el teu poema afegeixes que el màxim exponent d'aquesta harmonia és l'amor o unió entre humans.

    ResponElimina
  4. A mi això tan gros em va massa gran...

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. Un univers interior amorosit, sens dubte.

    ResponElimina
  6. Ja veig que continues amb els bons poemes i els dibuixos tan teus. Encara que fa tanta calor. He fet una ullada, quasi sempre estic fora de internet ara. Una salutació per felicitar-te

    ResponElimina
  7. "L'espai interior", és tota una galàxia... De vegades estrella i estels en diferents orbites d’un mateix planeta... Dues nits sota de la mateixa lluna... Dues besades de foc engendren flama, la que il•lumina el poema...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  8. I tot un Univers per descobrir plegades!

    ResponElimina
  9. estic amb en garbi!! a parells tot gravita millor!
    l'una necessita de l'altra.

    ResponElimina
  10. Ho trobo molt romàntic... amor d'estrelles... dansant suament per l'univers :-))

    ResponElimina
  11. No hi ha res millor que una dansa gravitatòria, escampant la llum per tot arreu.
    Costa tant, encendre la nit...
    Una abraçada, Carme. Per tot el que em fas pensar i el que em fas sentir.

    ResponElimina
  12. Xexu, jo tampoc puc imaginar-me com serien les órbites dels planetes... rares, rares, segur!

    Striper, gràcies!

    Llaudal, no la sabia aquesta dels esquimals! És bona.

    Sànset, segur que no... són només imaginacions teves... segur que et va a la mida justa!

    Filadora, l'has sentit? :)

    Amorosit, Noves Flors, és una bona manera de dir-ho. :)

    I tant que sí, garbí!

    Gràcies mª Antònia, m'alegro de tenir notícies teves!

    onatge, l'espai interior canvia molt a vegades és una nou i a vegades la galaxia!

    Descobrir! Albert potser has dit a paraula clau. Descobrir, sempre.

    Les dues es necessiten, rits, ja ho dius bé!

    A rotme d'una suite ... Assumpta. Una abraçada... :)

    ResponElimina
  13. Pilar, escamparan llum per il·luminar fins i tot els nits! Gràcies, maca, una abraçada...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari