dimarts, 14 de desembre del 2010

Canal del Garona


S'emmirallen mandrosament els arbres
i reflexos de llum juguen 
a esborrar-los i pintar-los de nou.

Camino pel voral, i com si fos un arbre  més
la llum em desdibuixa i m'esborra.
Però sempre queda  un bocí   
de  mirall net on puc  retrobar-me.

19 comentaris:

  1. Francament, sempre paga la pena passejar vora la Garona.

    *Sànset*

    ResponElimina
  2. Quines passejades més inspiradores! Magnífic poema, i aquest dibuix l'il·lustra molt bé.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Aquesta setmana santa (hem d'anar així, a llarg termini) crec que jo passejaré pel de Midi.

    ResponElimina
  4. Els jocs de miralls sempre són fascinants, un pot observar-se, descobrir-se i retrobar-se.

    Quin poema i quina il·lustració tan bonics!

    ResponElimina
  5. Un camí d'aquells que no s'haurien d'acabar mai :)

    ResponElimina
  6. Carme! El reflex t'ha quedat fantàstic!

    Utnoa

    ResponElimina
  7. sempre es bo poder-se retrobar encara que sigui en un reflex tan relaxant

    ResponElimina
  8. Sànset, sempre, hi ha paisatges preciosos!

    Gràcies Maijo!

    Óscar, hi ha tantes coses! segur que en gaudireu molt.

    Mònica i perdre's també, en algun moment, i retrobar-se de nou. Gràcies guapa!

    Clídice, no te'n cansaries no! Clar que per a tu potser seria massa horitzontal! :)

    Gràcies Utnoa, guapa!

    garbí, encara millor així, no? :)

    ResponElimina
  9. Quin gust sentir-se arbre i emmirallar-se dins del mirall de l'aigua... plaenter, plaenter.

    ResponElimina
  10. Quina sensació de frescor que dóna aquesta passejada.

    Salut!!!

    ResponElimina
  11. Un mirall on les figures reflectides les esborra la llum, però no totalment? És una metàfora que em fa pensar molt, Carme.
    El dibuix em transmet calma i silenci.

    ResponElimina
  12. Quina preciositat de dibuix i de sensació! Voldria estar a la vora del Garona i emmirallar-me amb els arbres!!!

    ResponElimina
  13. Jo també vull passejar per aquí... caminant tranquil·la, sense parlar, escoltant els meus pensaments...
    Sembla un lloc ideal per poder-ho fer :-)

    ResponElimina
  14. Fantàstic jocs de miralls els canals del Midi, on la vida passa a poc a poc a la mida de les persones.

    ResponElimina
  15. Un dibuix preciós! quina experiència desdibuixar-se i esborrar-se i tornar-se a dibuixar com un arbre de la vora!!!

    ResponElimina
  16. Quin bon camí i bon caminar...
    petó, artista!

    ResponElimina
  17. Que bonic, Carme... De veritat que ho trobo molt bonic... :)

    ResponElimina
  18. Noves flors, a vegades penso que ells són els únics savis que hi ha, ells, els arbres. :)

    Gràcies, Montse. Salut!

    Pilar, espero sempre la teva visita, perquè sense la teva lectura és com si els meus escrits es quedessin inacabats. És una metàfora prou indefinida... s'ha de voler pensar. Gràcies i una abraçada.

    Cèlia, anem-hi una estoneta? :)

    Assumpta, segur que t'agradarà!

    Rafel, la vida passa a poc a poc, al ritme de l'aigua i les persones se'n encomanen, crec. :)

    Elfri, i tot de cop et veus ben clarament!

    Gràcies, Fanalet! Un petó!

    Un petó a tu també, guspira!

    ResponElimina
  19. M'agradaria molt i em sentiria molt be caminant per aquest voral, respirant aquesta pau que transmet i jugant a retrobar-me...
    Mai surto indiferent d'aquest espai teu!!...Gràcies per aquestes sensacions!!
    Una agraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari