divendres, 10 de juny del 2011

Juicy Salif 2


Hi  haurà  un abans  i un després d'aquest 27 de maig del 2011. Jo havia nascut  amb  expectatives  i pedigree.  Per ser famós, valorat  i admirat. 

Ara, en només 40 dies, la meva  autoestima està  sota terra.

28 comentaris:

  1. Hahaha!! Ostres, Carmeeee!! M'ha encantat!!

    El fag-joguina sexual-ferralla-trencadordeparelles-qualsevolcosaexcepteunaespremedora, t'ha quedat de meravella!

    I té tota la raó del món.... hi ha un grup important de gent (blocaires) amb grans influències sobre el món en general (i Catalunya en particular, clar), que l'han degradat, li han robat el glamour i l'han enfonsat en la més absoluta de les misèries. És que tot el que escrivim al bloc té una transcendència inimaginable!

    Bé, esperem que es recuperi d'aquest cop tan dur...

    ResponElimina
  2. Hahahaha!! Molt i molt bo!!
    Si que sap una mica greu, el que li hem fet al pobre Juicy. :-DD

    ResponElimina
  3. No us preocupeu, si necessita un psicòleg, aquí estic jo, per fer-me'n càrrec! :)

    ResponElimina
  4. Allò què s’acostuma a dir, cadascú té el què es mereix. Pobrissó.

    ResponElimina
  5. Menys mal que algú em va dir i insistir que els objectes no tenen sentiments, que sinó faria llàstima de veritat ;-)

    ResponElimina
  6. Carme, estàs implacable amb el pobre Juicy, eh? Ni així et fa peneta, pobrissó? je, je, je...

    ResponElimina
  7. Tothom es mereix una segona oportunitat.

    ResponElimina
  8. Espero que no Assumpta, que pobret l'hem fet anar de mala manera!

    Montse, donem-la-hi doncs!

    ResponElimina
  9. Ara em fa peneta i tot pobret! és boníssim Carme!!!!

    ResponElimina
  10. Quaranta dies són més que suficients per desemmascarar un bon grapat de coses.

    El disseny pel disseny podria ser una d’elles.

    ResponElimina
  11. aquest pobre andròmina se'n ha vist de tots colors....

    ResponElimina
  12. trobo que l'has deixat massa afavorit al dibuix, no? :)

    ResponElimina
  13. Hihihiiiiiiiiiiiiiiiii, a aquesta pobra andròmina li han fet de tot... sort que l'acabes amb alegria!
    I bon to!

    ResponElimina
  14. Pobret. Jo estic amb la Carme: tothom es mereix una segona oportunitat.

    ResponElimina
  15. Hauré de buscar-li una altre utilitat més benèvola a aquest estri :)

    ResponElimina
  16. Gràcies, Elfri!

    Òscar, tu no et fas enrere, eh? Res de segones oportunitats! :)

    Garbí, ja no pot més! :)

    lolita, a tu tampoc t'agrada, oi?

    Zeñl, si no ens ho prenem bé... :)

    Jordi, encara li hauré de fer una altre relat...

    Joana, a veure si l'hi trobes. :)

    ResponElimina
  17. Vinga amunt!!! Que encara pot empendre alta la volada i resorgir com l'au Fènix!!!

    ResponElimina
  18. l'autoestima pel terra? xò si han sortit relats boníssims!!! amb això hauria d'estar ben content! esclar que el 27 van passar moltes coses tristes....

    ResponElimina
  19. Hehehe, sort que el trasto aquest no t'inspirava gens! Recordo que m'ho vas dir, però veus, no t'hauré de renyar, a falta d'una, has fet dues propostes del Juicy Salif de marres! I ja ho pots ben dir, mai no el tornarem a veure igual, amb tot el que s'ha dit...

    ResponElimina
  20. Doncs saps que hi veia jo, en el dibuix que va donar lloc als contes? Un vampir d'esquena, un vampir-noia o noi molt presumit per la cabellera ben cuidada que hi duia, amb les muscleres ben marcades sota la capa, i potser girat d'esquena perquè quan es tombés s'obriria la capa i... zam!: "No serà pas, vostè, senyor, el sàtir del Guinardó, perquè m'han dit que alguna nit per aquí ha sortit..."
    Però és clar, jo encara faig el suc de taronja amb un estri de plàstic dels vells...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  21. És boníssim, Carme!

    Però no sigueu tan durs: jo sí que li donaria una segona oportunitat!
    Assumpta: no et cregues tot el que et diuen! :P

    ResponElimina
  22. I si un dia es rebel·lessin aquests artefactes... Ja em dirieu, com si vegessim una serp movent-se pel camí.
    Cametes ajudeu-me, que em fara pupa. Anton.

    ResponElimina
  23. EVA: Tu també creus que els objectes tenen sentiments? ;-)

    Ai, xiqueta, jo sempre tinc tendència a creure el que em diuen... el problema és quan em diuen coses contradictòries hehe :-))

    ResponElimina
  24. Són els riscos dels disseny. Encara haurà de marxar per cames.

    ResponElimina
  25. Joana, :) amunt doncs!

    rits, sens e cap dubte a ell li hagués agradat quedar millor, com un espremedor de referència! :)

    XeXu, mira les coses a vegades surten quan menys t'ho esperes.

    Galionar, com pot ser que amb aquestes idees no hagis participat als Relats conjunts? :) Quina imaginació que tens!

    Eva... va li donarem, doncs!

    Quina por, Anton!

    Assumpta, aquest és el problema dels que ens ho creiem tot... ;) el comparteixo...

    M'agrada la teva rialla, Noves Flors...

    Rafel, tampoc no crec que ningíu li vulgui mal... ha estat només un joc :)

    ResponElimina
  26. Segur que té a veure la manera en què l'han fet comportar-se en les diferents històries.

    ResponElimina
  27. Pobreeeet juicy! Fa molts anys li vaig regalar a ma mare. Temps després el vam posar al rentaplats, voliem deixar-lo brillant: va perdre la poca pàtina de brillantor que tenia i va quedar mat com una mala cosa. El teu dibuix podria ben bé ser ell després de veure's, pobrissó :(

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari