Però avui ho he entès. Han trucat a la porta i jo no esperava ningú. Era la cartera, una noia que fa molts anys que fa aquest recorregut i que ja ens coneixem. I trucava perquè en comptes dels sobres que sempre deixa a la bústia, avui duia un paquet. Una sorpresa! Un paquet inesperat. Jo li he vist a ella un somriure de satisfacció quan em mirava la cara que feia jo en rebre el paquet. Primer de sorpresa, després en llegir el nom d'una amiga al remitent, d'alegria, gairebé d'impaciència. No ens hem dit gaires paraules, les salutacions, les gràcies. He signat sobre la pantalleta de l'aparell que m'ha ofert i ha marxat. I jo he pensat que aquest moment valia per molts.
Evidentment per a mi, un regal inesperat, bonic, delicat, perfumat, ple d'afecte, d'estimació i de complicitats. Un moment per a recordar i gaudir. Però fins i tot per ella... la cartera, a qui no li agrada repartir somriures?
Hores rodones
i exagonals
hores de flors
i de perfums.
Minuts de pètals
i de somriures.
minuts de fils
i de ganxet.
Dies d'afectes
i pensaments.
Dies de màgia.
En la distància,
tinc a les mans,
el que han teixit
les teves mans.
Moltes gràcies, bonica!
Moltes gràcies, bonica!
A mi em fa una il·lusió boja rebre paquetets! Sobretot si són inesperats. El que passa és que com que no em troben mai a casa he de fer l'avorrit tràmit d'anar-los a cercar a l'oficina de correus.
ResponEliminaApa doncs, quin regalet que t'han fet avui!
Enhorabona, sempre agrada rebre regals sorpresa.
ResponEliminaAdoro rebre paquets, o cartes que no siguin del banc :) l'enhorabona, doncs ;)
ResponEliminaTota una sort i tot un regal, la veritat Carme.
ResponEliminaI més pensant que les úniques coses que, normalment, fan signar els carters són notificacions d’un remitent gairebé temut: Hisenda
Jo també he rebut avui un regalet inesperat, però per l'altre correu, per correu electrònic. I també m'ha fet molta il·lusió.
ResponEliminaTapetets de ganxet, com els que t'han regalat a tu, també en feia la meua mare, ho recorde bé.
Que no ens manque el somriure.
Sempre penso el mateix quan escolto la cançó de Mr. Postman, que ha pedut una gran part de l'encant, això de les cartes.
ResponEliminaBona sorpresa!
I tant que fa il·lusió rebre un regal tan maco i suposo que per part de la cartera també han de ser importants aquests moments sobretot si coneix el destinatari, encara que sigui la teva feina no ha de ser massa agradable portar només cartes del banc, factures o, com diu l'Òscar, notificacions d'hisenda.
ResponEliminaSomriure, alegria,
ResponEliminasatisfacció, agraiment,
i quan es ma que reb
i ma que dona...
no retornem a l'infantesa ?
Beneit el moment
que d'això en colecciones.
.............. Anton.
Porquet, a mi sovint em passa el mateix, per això, el fet que et trobin és un regal afegit!
ResponEliminaGràcies, Montse!
Clídice, gràcies, és veritat que fa molta il·lusió. Molta.
Òscar, doncs sí! Signar per un regalet és molt més agradable.
Me n'alegro molt Noves Flors, segur que el teu regalet era molt bonic també! ;) de fet no són tapetets, són com bossetes, fetes de tapetets dobles amb pètals perfumats a dins.
És cert, Mireia, sort que ens queda el correu electrònic!
Sí, Mc, el que m'ha fet gràcia és que ella també semblava contenta.
Beneït moment, Anton! Gràcies!
Mai hi sóc a l'hora que passa el carter, així que si m'arriben paquets els he d'anar a buscar després a correus i és un pal. Un regal molt bonic el que t'han fet.
ResponEliminaUs imagino a tu i a la cartera vivint un dels moments que col-lecciones. Crec que s'ho valen, els somriures. La teva amiga els deu haver encadenat i en són uns quants.
ResponEliminaAquestes bossetes em recorden els mandales. Els moments que brollen d'ells són d'equilibri, relaxació i concentració. Segur que qui les ha teixit s'ha sentit molt bé en fer-ho. Ha exterioritzat les seves emocions...Igual que has fet tu amb el teu escrit i els versos.
Un petó!
Xexu i fa molt bona olor!
ResponEliminaPilar, em fas recordar la història del vol de la papallona que provoca un huracà a l'altra banda del món. Teixir mandales o bossetes de ganxet i provocar cadenes de somriures. Un petó.
M'has fet somriure perquè justament fa uns dies vaig rebre un regalàs. Curiosament, la cartera em va cridar des del carrer (no tinc timbre al carrer) i vaig sortir sorpresa perquè habitualment, o em deixen la correspondènca a la bústia, o em solen deixar l'avís perquè vagi a l'oficina.
ResponEliminaAquest dia, simpàtica com es sempre (no ens coneixem de res però sempre compartim una salutació cordial amb un somriure o una aixecada de mà) em va dir...mira...un regal!
També, com tu, vaig signar a la pantalleta (que poc m'agraden els punters podent signar amb llapis o bolígraf!). I, com tu, també vaig pensar que aquell moment valia per molts.
Veus? Així, de retruc, ja tenim un altre somriure compartit.
Són ben bonics aquest coixinets de ganxet!
Un somriure, també, per a qui t'hagi fet somriure!
Bonics tots dos, el regal i l'agraïment.
ResponEliminano tot han de ser factures.....de vegades hi han sorpreses
ResponEliminaFanal Blau, quines coincidències, oi? Devem tenir vides paral·leles... :) Enhorabona pel teu regal que ja vaig veure que era molt bonic i això que només es veu de fora!
ResponEliminaJpmerch, moltes gràcies!
Garbí, sí, a vegades sí!
és tan xulo rebre un paquet, un regal!!! i passa tan poc sovint, que ha de ser una festa!!
ResponEliminaFins i tot puc copiar els punts :)
ResponEliminaSón els millors aquests regals artesanals fets amb el cor :)
Apali que contenta et veig1
bona nit Carme
No pots estar gaire temps sense poder passar per aquí, perquè quan ho fas, surts plena de nova energia i d'idees per llegir, per viatjar, per reflexionar...
ResponEliminaGràcies per tot això que comparteixes!!
Una abraçada.
M'encanta aquest post!! :-))
ResponEliminaJo també tinc una cartera que gairebé sempre pica al meu pis perquè a aquestes hores (ve cap al migdia) poca gent hi ha als pisos... i em diu "Holaaa, la cartera" i jo li responc "Holaaa, bon diaaa" ella respon "bon diaa" i li obro :-)
Si alguna vegada em porta algun paquetet... és tan maco!!
Com per Nadal, rebre felicitacions escrites a mà!! I alguna postal d'algun amic que fa un viatget i es recorda de tu?
I és que és tan cert que obres la bústia i només és plena de factures.
Per cert, mai he sabut fer ganxet... a causa de ser esquerrana, tothom deia que no me'n "sabia" ensenyar... i és una llàstima perquè es fan coses precioses!! M'agrada molt el teu regal :-)
No sé si disfruto mes llegin-te o veien les teves imatges. L'altre dia en un fòrum, vaig defensar la posició
ResponEliminadels artísres cibernétics, pensant amb tu. GRÀCIES.
Molt, molt poc sovint passa, rits!
ResponEliminaSí, Joana, m'ha quedat clara la foto! I sí estic contenta! Una abraçada, guapa!
Moltes gràcies, a tu, Montse!
Assumpta, si et tingués més a prop te n'ensenyava... no és que faci meravelles, jo amb ganxet, no en faig mai, vaig tenir una època que en feia i ara ja no, però me'n van ensenyar de petita i copiar, si que sabria copiar.
Gràcies a tu, Carles, una abraçada.
Carme, quin regal més bonic! A mí m'encanta el ganxet, i en general tots els regals on les persones posen la seua llavor. Tens molta raó en això, que un regal és fa per a molta gent alhora, i sí, la cartera, no dubtes que va tindre un bon regal aquell dia. Igual que nosaltres al veure-ho. Bests.
ResponEliminarosana, tens raó és molt bonic, i a més amés li vaig sentint l'olor per casa meva.
ResponEliminaEsperaaaaaa que vinc!! :-)))
ResponElimina