dilluns, 27 de juny del 2011

Relats conjunts: L'home de Vitruvi

Una altra  proposta  de Relats  conjunts




M'agradava  aquest  home!

M'agradava  molt...  era  la perfecció,  la  proporció,  la bellesa,  l'equilibri.

Però  em va decebre  de seguida...  mai no podia  sortir d'uns  límits  massa  estrets...  decididament  no feia  per  a mi.

29 comentaris:

  1. Tan perfecte i solter tant de temps... algun problema havia de tenir!

    ResponElimina
  2. Ostreeees què bo!! Què bo!! si senyora!! Breu i molt enginyós!! :-))

    ResponElimina
  3. T'ha quedat genial!!!! en poques paraules ho dius tot!!!!

    molt bo! és que em fas somriure molt amb aquest relat!


    ps. tinc la sensació que aquest homenet ens donarà molts bons relats

    ResponElimina
  4. ja veig que de moment seguirà solter....bona aportació

    ResponElimina
  5. Aquest cop no t'has fet pregar gens! Molt ben vist això! La perfecció no existeix, sempre hi ha alguna cosa que falla. M'agrada, m'agrada.

    ResponElimina
  6. Doncs sí Carme la perfecció no es el millor dels essers oi??

    Gràcies bonica per venir!!

    I si se semblan una mica els apunts oi? M'agrada veure que no soc l'unica que está a favor de la imperfecció!!

    Petonets

    ResponElimina
  7. m'agraden les imperfeccions, tan humanes, tan fàcils d'estimar

    ResponElimina
  8. Jo crec que el cercle en té part de culpa. O potser el geni leonàrdic. O les proporcions. O, qui sap!?, potser Zapatero! Si ha d'opinar Rajoy...


    d.

    ResponElimina
  9. Com s'ha dit per ací dalt, ningú no és perfecte. Ja en trobaràs un altre.

    ResponElimina
  10. M'ha agradat molt. És ben cert que la perfecció no existeix i que tothom fallem per una banda o altra. :-))

    ResponElimina
  11. Hehehehe...veus com no era perfecte! Sempre dins de la seua "burbuja". I mira que faria feliç a les dones...amb tanta mà!!

    ;D

    Salut!

    ResponElimina
  12. Per a mi tampoc no hauria fet. Massa empresonat. Si no trenca els límits a la recerca de la llibertat... mala cosa.

    ResponElimina
  13. Porquet, és que no surt de cas, home!

    Gràcies, Assumpta! :)

    Segur que sí, rits, aquest home donarà per molt.

    Seguirà, seguirà, garbí! :)

    Gràcies, XeXu, tot de cop m'agafa el rampell i el faig tot d'una! :)

    Gràcies a tu, Lisebe, que ens agradi la imperfecció és una gran sort, donat que la perfecció no existeix... seria molt frustrant que ens agradés. Un petó!

    Jesús, tan fàcils d'estimar, es bonic com ho dius. :)

    deo, res, res, no el disculpis, és ell i només ell, s'ha quedat encallat i no sap sortir-ne.

    Jp, m'has fet riure... ja en trobaré un altre... no, no si us plau... no en necessito cap més! :)

    Gràcies Mc! una abraçada.

    je, je, je... Olguen, un altre que em fa riure! Un petó, xiquet!

    Gràcies, Alyebard...

    Noves Flors, sí, oi? massa encarcarat i limitat... no, no, de cap maenra!

    ResponElimina
  14. Molt ben trobat t'ha quedat molt enginyós una veritat com un temple ! el primer nou relat conjunt que llegeixo i m'ha agradat el teu home de Vitruvi

    ResponElimina
  15. Els límits sempre limiten. Fins i tot la perfecció.
    Ben trobat, Carme. Li has tret el suc, a un dibuix difícil, amb una molt bona idea.
    Petons!

    ResponElimina
  16. Tan de moiment ha de fer perdre la serenitat... I estic amb tu Carme, segurament que els seus límits limiten molt.

    Des del far bosc endins.
    onatge

    ResponElimina
  17. M'agrada.
    (ja sabia que no l'havia de llegir fins que no tingués el meu enllestit)

    ResponElimina
  18. Potser és una tonteria això que dic però llegint el teu relat, he pensat que la perfecció no existeix precisament perquè no té errors.

    Bé, dit això, permet-me fer seguidor del blog per tal de seguir-te més còmodament.

    ResponElimina
  19. Doncs sí, Carme, hi ha homes que fan fàstic, de tan perfectes (i dones també, eh?). De tan perfectes, que no són capaços de trencar cap límit. Que vagin ventant els braços, doncs!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  20. L'embolcall a vegades enlluerna més que el contingut. Però potser també n'esperaves massa, al cap i a la fi ..... ell també era humà, o no? ^_^

    ResponElimina
  21. Gràcies, Elfri!

    M'alegro que t'agradi, Pilar!

    Segur que limiten, onatge!

    Jo sempre ho penso això, Carme, però no ho compleixo mai, sempre me'ls miro tots abans, aquest cop va sortir d'impuls sobtat, el primer dia!

    Benvingut MBosch, i gràcies pel teu comentari... ja he passat jo per casa teva també!

    Gràcies, kweilan!

    Galionar, doncs que sí, que rens raó, que vagin ventant, mentre els imperfectes "viurem" tan com puguem. :)

    A vegades esperar massa és un error, Perdició, ja ho sé, però això realment de viure en un quadrat i un cercle és molt i molt limitant! :)

    ResponElimina
  22. Potser sí, Rafel, o potser m'ho sembla a mi! :)

    Gràcies, Montse!

    ResponElimina
  23. Curt i potent! A voltes, els límits estan per trencarl-los, no? Una abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari