D'una foto de la Francesca
Se'm barregen els blaus i els verds
i se'm confonen el cel i les muntanyes.
Tanta vida, a peu pla, espigues enlaire!
Per què anar a cercar, amb tant d'esforç
els cels i els núvols flonjos, tossals amunt?
Rere la finestra diminuta, la vida espera
pacientment, que escampin nuvolades grises
i que s'hi obri una escletxa de llum per poder-m'hi enfilar.
Se'm barregen els blaus i els verds
i se'm confonen el cel i les muntanyes.
Tanta vida, a peu pla, espigues enlaire!
Per què anar a cercar, amb tant d'esforç
els cels i els núvols flonjos, tossals amunt?
Rere la finestra diminuta, la vida espera
pacientment, que escampin nuvolades grises
i que s'hi obri una escletxa de llum per poder-m'hi enfilar.
Bella, bella...:)
ResponEliminaGràcies, guapa!
EliminaMentre esperem darrere la finestra, els dies passen, i les celebracions es viuen. Moltes felicitats avui i cada dia!!!
ResponEliminaUna besada!!!
Gràcies, Dafne! Quines celebracions més sonades... la vostra, però també la meva!
EliminaLa tindràs la teua escletxa. En un dia com avui no se't pot negar res ;)
ResponEliminaEspere que estigues passant un BON DIA DEL CARME.
Un dia genial, Novves flors! Gràcies!!!!
EliminaFelicitats, Carme! (si, reconec que ha estat Elfreelang qui m'ho ha recordat; però conste que eres la primera que felicite hui. I això que en tinc alguna altra ben a prop... Ara mateix telefone a ma mare ;)
ResponEliminaEspero que no se t'hagi oblidat de felicitar la mare... això seria imperdonable, Alfred!!!
EliminaMoltíssimes gràcies, xiquet! Una abraçada.
La natura la tenim tan a prop que només ens cal treure el cap per la finestra i allargar la mà per tocar-la i veure passar la vida...
ResponEliminaSi mires el correu, t'he enviat unes flors que vaig captar jo. Ja he recuperat els blogs perduts...
Petonets.
Ja he trobat le s flors, M Roser, ja són al seu lloc!
EliminaM'alegro de la recuperació dels blogs... Petonets!
M'agrada :) Ja torno a ser per aquí!
ResponEliminaDoncs un potxonet de benvinguda, porquet!!!!
EliminaDes d´aquest raconet de Mallorca, a més de felicitarte per la teva aquarel.la tan maca i per les teves paraules -què sempre ens fan pensar...i molt- et vull fer un regalet, espero que et faci feliç.
ResponEliminaMolt bona nit, preciosa!
T'has superat, nina! I tu fas veure que no saps ... d'aquestes coses... i jo que no sé pas com t'ho has fet!
EliminaMoltes gràcies i molt, molt bona nit!!!!!
Desitjo que hagis passat un feliç dia. Veig que tothom s'ha recordat del teu sant. I això és molt bonic...T'ho mereixes.
ResponEliminaPetonets!
Com ja ha passat altres nits, ens creuem els comentaris, aquí i allà... això sempre em fa somriure, ens visitem a la mateixa hora, com en una conversa!
EliminaGràcies, Bona nit, Glòria!
Trobo genial la mescla dels colors del cel i les muntanyes, que el blau i el verd s'escampin i es barregin i que des de la finestra puguem albirar-los. Se'm barreja l'aquarel·la i el poema, les paraules i els colors, la bellesa. Molt bon dia, Carme!!
ResponEliminaMoltes gràcies, Sílvia! m'alegro que t'agradi.
EliminaQue tinguis molt bon dimarts!!!!
Molt maco aquest poema.
ResponEliminaMolta llum per a tu Carme (i pels encarregats de resoldre el desastre col.lectiu en que vivim).
Gràcies, Gemma, que no falti la llum!
EliminaDeixem doncs que l'escletxa es faci gran i la llum hi entri a glopades! un dibuix i uns mots plens de llum i de sol!
ResponEliminaEns convenen molt escletxes de llum! petonet, Elfree!
EliminaT he tingut al meu voral
ResponEliminaentre idees i projectes
i no he sebut recordar
com n eren de santes les diades!
Un petó des del cor
t envio a hores passades,
no però sense sentiments
de bones pensades.
Moltes felicitats Carme!!!
Io
Lo, moltes gràcies! Posaré el teu verset a la vitrina de regals... Home si m'has tingut al teu voral... ja m'agradaria saber quin enllaç clicar per trobar-te!
Elimina