Brodaré els moments viscuts
als llençols de l'ànima
als llençols de l'ànima
com lletres que recorden
cada nom i cada mot,
cada instant i cada moviment.
La dansa dels dits
i dels ulls i de les mans
i dels ulls i de les mans
va sempre més enllà
de les trenes de fils de colors.
i quins mots recordaran la L i la F brodades? Si hi hagués una S, hagués pensat en Slow :)
ResponEliminal'slow ja està en el mateix fet de brodar, Khalina... les lletres són el de menys!
Elimina:) Què curiosa que sóc!
EliminaDeu ser que visc a La Floresta!!!!
EliminaT'ha quedat "brodat", el poema! De petita m'agradava molt cosir, ara fa temps que no ho faig. Però em sembla una idea molt poètica brodar els records a l'ànima, amb fil d'or! Bon dilluns, Carme!!
ResponEliminaJo també fa temps que no ho faig... per culpa dels blogs... abans també m'agradava fer-ho, ni que fos per vacances, punt de creu i cosetes així, també m'agradava fer ganxet i fer mitja... ara ja no faig res...
EliminaBon dilluns, Sílvia!!!!!
Ostres!! Quina idea m'acabes de donar!!... A veure si no em marxa del cap i el setembre li puc donar forma... clar que, podria començar a avisar abans... no, no... millor al setembre... ja veurem ;-)))))
EliminaM'ha vingut al cap instantàniament "la font", com una excursió realitzada, uns moments viscuts entranyables al costat de l'aigua... (pot ser per aquell post que vas fer temps enrrere :) )
ResponEliminaEs molt bonic que només dues lletres tinguin tant de poder, oi?
Una abraçada i bona setmana.
PD. i petonicos, per suposat :)
És genial que d ues lletres puguin evocar coses. Això és poesia pura...
EliminaUna abraçada, preciosa!!!
tant de bo podem brodar sense parar
ResponEliminaSense parar? :) he, he, he...
EliminaA mi no m´han agradat mai els fils i les agulles, però tinc una colecció de llençols, estovalles i altres coses brodades de la meva àvia. Son molt maques, molt! I sempre m´han fet molta gràcia perquè porten les meves inicials. El nom és una cosa normal, però el llinatge és una coincidència, i això sempre m´ha fet que m´ho estimi més.
ResponEliminaPreciòs poema i un tambor de brotat molt càlid.
Aferradeta de dilluns!!
Aferradeta, nina!
EliminaLes lletres, un cop més es demostren com a importants! :)
Les agulles, els didals, els fils i els teixits no estan fets per mi. No en sé, encara que m'agradaria saber-ne. En canvi, brodar moments viscuts i/o imaginats i enfilar històries... sense agulles m'atreveixo a cosir-les.
ResponEliminaUna combinació de les dies coses és perfecta... a mi m'agradava fer punt de creu... fa molt que no en faig. Brodar moments sempre que puc... :)
EliminaUn brodat dibuixat brodat! que ho brodes ....de brodar eh no pas de lladrar ni clapir ni bordar...serà molt slow brodar però jo em punxaria quick!
ResponEliminaÉs slow tant si es brodar amb fils com brodar moments.
EliminaEls brodats sempre m'han semblat quelcom de màgic... i sí, la veritat és que això és un "puntassu" pels Slows ;-))
ResponEliminaRelaxant, tranquil... una tarda, un te, una tauleta rodona, una cadira còmoda... música suau de fons... una companyia agradable, d'una amiga que també broda o la parella que llegeix... i anar resseguint un dibuix... i veure com, d'aquells fils, neixen formes, lletres, sanefes, dibuixos...
Magnífic post, CARME!! ;-)))
:) Gràcies, això és una amiga! Aix!!!! volia dir això és una contrincant!!!! ;)
EliminaHahahaha i és clar!! ;-)) És que els amics no juguen a cartes, al parxís, al dominó, als escacs o a la Wii aquesta i volen "guanyar"? Sana "competició"... i la veritat és que el post és preciós!! ;-))
EliminaVaja, em pensava que només pintaves i resulta que també saps brodar!!! :)
ResponEliminaVaja, vaja... no gaire...Noves Flors!!!! :)
EliminaL'Assumpta, té raó, és un post magnific! Et queixaves de les muses i les tens treballant a ple rendiment!
ResponEliminaAra be, el moviment slow en que consisteix? Perquè, afortunadament, no veig que hagis baixat el ritme ;)
El moviment slow consisteix en portar el ritme que et vingui de gust... se m'acabaven les muses, però com que hi ha moviment a la xarxa... jo responc... :)
EliminaIupiiiiiiiii!!
EliminaSempre he dit que ets la blogaire més participativa que conec... agafes dibuixos, idees, comparteixes les teves... Era bastant fàcil encertar que si això es movia una mica, tu hi series!!
Smuaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaac!!!
Un petonàs ben gros per a tu també!!!!
EliminaA mi també m'agrada molt brodar, per tapís o punt de creu, perquè el pensament va sempre molt lluny mentre les mans treballen. A més, ho tinc comprovat: una estona de treballs manuals al vespre, i a la nit l'insomni no em visita tant.
ResponEliminaUna abraçada!
Glub! no "per tapís", sinó "fer tapís" :(
EliminaÉs absolutament cert que va bé per abans d'anar a dormir... això si no t'hi enganxes... que jo amb el punt de creu m'anava dient "quan acabi aquest color me'n vaig a dormir" i en acabar-lo em deia, va un altre i prou... com ara llegint blogs! :)
EliminaAbans les noies, brodàvem les lletres a totes les peses de l'aixovar, i les mares en presumien...
ResponEliminaJo sóc una mica maldestre per les labors, però alguna coseta he fet de ganxet, de malla, de punt de creu, que abans en dèiem "tatxadu"...
Algunes ànimes deuen tenir uns dibuixos preciosos brodats amb fils de sentiments...
Petonets.
Moltes ànimes porten brodats preciosos de sentiments, espero que siguin moltes...
EliminaPetonets
Brodat.
ResponEliminaAmb els brodats ja se sap que al darrere hi ha molt més que un resultat estètic. Un fil que uneix generacions.
Quan ens tirem de cap en qualsevol activitat amb tota l'ànima sempre es converteix en "més" sigui l'activitat que sigui.
Elimina