D'una foto de la Montse-Arare
No saps... el groc al camp, com m'il·lumina,
com paraules dolces que suren damunt les ones.
No saps... les ones al camp com em bressolen
com versos que ballen al ritme del vent damunt de l'aigua.
No saps... el vent suau dels amics com m'asserena,
com la brisa vora el mar, d'un capvespre en calma.
No saps... el groc al camp, com m'il·lumina,
com paraules dolces que suren damunt les ones.
No saps... les ones al camp com em bressolen
com versos que ballen al ritme del vent damunt de l'aigua.
No saps... el vent suau dels amics com m'asserena,
com la brisa vora el mar, d'un capvespre en calma.
Doncs si no ho sap, ja és hora que ho vagi aprenent, no?
ResponElimina:) Hi ha tantes coses que no sabem i que hauríem de saber!
EliminaQue bonic el poema...
ResponEliminaI l'aquarel·la :o)
petó
Miquel, moltíssimes gràcies.
EliminaOhhh, Carme, jo no ho hauria sabut explicar/pintar/expressar tan bé com tu :) Des de casa si que hi tinc accés!!!! gràcies, guapa! Una abraçada (demà passat me'n torno a París, per anar tornant ja cap a casa, tu ja m'entens)
ResponEliminamontse-arare (google continua estranyot amb mi, no puc publicar de manera "normal")
Ara ets per aquí... gràcies, guapa! Bona tornada i retornada... :)
EliminaFins aviat! Una ABRAÇADA.
Un bon lloc per perdre´s,
ResponEliminai...retrobar, no només a un mateix...
Molt bona tarda, nina!
Bon capvespre, sa lluna, gràcies preciosa!
EliminaNo saps, la pau que m'han donat els teus versets, no saps quin goig senzill m'has regalat...
ResponEliminaNo saps com me n'alegro, zel, i com em retorna el goig senzill de compartir.
EliminaUna abraçada
Segurament és recíproc, el teu vent suau també asserena els amics.
ResponEliminaEspero que sigui així, Noves Flors, les reciprocitats sempre són més agradables!
EliminaBona vesprada, bonica!
Una tècnica més humida que suavitza l'aquarel·la, molt adient amb el missatge del poema. Molt bonic tot plegat.
ResponEliminaMoltes gràcies, Jp! Ja saps que la Moleskine gegant és una mica màgica té un paper genial!
Eliminala brisa dels amics pot fer l'impossible
ResponEliminaSempre va bé de prendre una mica d'aquest airet... no deixar-lo mai gaire lluny.
EliminaBoniques paraules per una imatge de dolç color.
ResponEliminaNo m he pogut ressistir d entrar hi Carme!
Io
lo, benvingut al meu blog! Gràcies per venir!
EliminaEl groc del camp, el vent suau dels amics... estic segur que tens que viure molts capvespres prop dels estimats camps i dels estimats amics.
ResponEliminaJo vull ser-hi.
I jo també vull que hi siguis...
Eliminaels amics sempre són ben rebuts a totes hores i tots els dies...
per conversar i explicar i compartir i reflexionar sobre les coses importants.
Deliciós poema, que acompanya l'aquarel·la encisadora. (quins verds tan bonics!)
ResponEliminaI d'amics que t'estimin ja veus que no te'n falten.
Bona nit, Carme!
No em queixo pas, no, Glòria, tens raó! :)
EliminaBon dia guapa!
ho se perque les teves paraules m'en parlen...
ResponEliminaun petonet
Gràcies, sargantana, bon dia!
EliminaDiuen que el valor d'una persona es pot mesurar pels amics que té...Suposo que per la quantitat i la qualitat, però mira que no et pugin els fums al cap ara! He, he...
ResponEliminaBonica aquarel·la, bonic poema.
Petons de bona nit
T'asseguro M Roser, que no està la situació com perquè em pugin gens de fums al cap! he, he, he...
Elimina:) Moltes gràcies, bonica!
Veig que vas tenir molts regals i felicitacions pel teu sant, eren plenes de vent suau que asserena. Fa il·lusió!
ResponEliminaBonica aquarel·la
Molta, molta il·lusió, Khalina!
EliminaNo saps ... com em relaxa passejar pel Moleskine
ResponEliminaNo saps ... els teus dibuixos com omplen de color, petits instants
No saps ... com les teves paraules omplen buits de soletat
Oh si que ho saps? Bon dia Carme, me'n vaig a treballar amb un somriure a l'ànima.
Petonicos.
Montse... gràcies... si no m'ho diguéssiu, no ho sabria!
EliminaDoncs, sí que és veritat, avui m'he llevat amb le peu esquerre i només d'entrar aquí m'he asserenat. Petons
ResponEliminaSílvia un petonet de bon dia... i espero que segueixi ben serè. Gràcies, nina!
Eliminaquan no se sap que es sap es saben tantes coses!!! impressionant, bell !
ResponEliminaMoltes gràcies, Elfree, per les teves paraules i per endur-te'n un dibuix meu!
EliminaEl reflexe semblen es camps segats que dibuixen aquests dies el paisatge. M'encanten els colors de la composició. Especialment el turquesa.
ResponElimina