D'una fotografia de la Francesca
Entre el blat de moro ens amagàvem. Érem petits i les fulles immenses i les tiges tan altes ens cobrien del tot. Nosaltres no arribàvem ni a la meitat de la seva alçada. Em semblava màgic que a tan poca distància els uns dels altres ens perdéssim de vista. Érem a prop i lluny a la vegada, ens perdíem i ens retrobàvem. Ara som grans i les coses de la vida ens tapen sovint la visió que tenim els uns dels altres. Tan a prop i tan lluny a la vegada. Com quan ens amagàvem pels camps de panís.
Sí, de majors cadascú ha tirat per un camí i la proximitat només és relativa. De vegades ens creuem i és agradable.
ResponElimina(Jo ja comptava que tu també ets del Vallés ;)
Sí, Noves Flors, tant la distància com la proximitat sempre són relatives. Sovint molt més del que voldríem.
Elimina;) gràcies altre cop pel teu post Vallesenc.
Llegint i veient l'aquarel·la, m'ha vingut l'oloreta de les panotxes a la brasa, que bones!
ResponEliminaPerdona'm la prosa, és que ja deuria d'estar dinant.
:) una prosa molt i molt olorosa la teva, Jp! ;)
EliminaEs cert que les coses de la vida de vegades són com tiges que ens tapen.
ResponEliminaSi, noieta, és ben bé així!
EliminaFelicitats!! QUe tinguis molt bon sant!
EliminaFixa´t com va això! No sé si han sigut les tiges, però m´havian quedat tapats els tres solets...
ResponEliminasort que el solet blau ha lluït amb força i m´ha fet retrobar-me amb tu i el teu camp de blat.
Tan lluny i tan a prop, alhora ;)
Aferradeta de diumenge!
Tan lluny i tan a prop a l'hora... mentre sigui en aquest sentit tot va bé, el mal és que l'ordre dels factors si que alter a molt aquest producte i si és al revés... ja no és tan bonic!
EliminaAferradeta de diumenge!
Si és que ets una artista. M'agrada més la teva aquarel·la que la foto original!
ResponElimina:) Tot són punts de vista. A mi, m'agrada molt més la teva foto! :)
EliminaQuin camp més bonic Carme. Tant com l'escrit que l'acompanya, ple de raó i emotivitat, el que cal per fer-me (nos)reflexionar.
ResponEliminaEn la innocència, que divertit era jugar a fet i amagar entre les tiges del blat de moro!!!
Petonicos.
Tu també t'amagaves entre el blat de moro? :) tens raó, en la innocència total!
Eliminapetons, guapa!
Si i tant! "super-diver" encara que el pare acabava enfadant-se de debò perquè deia que trencàvem les panotxes. ;-D
EliminaEn aquest meu camp encara no hi ha panotxes... o jo no les he vist i per això no les he dibuixat. Però que boniques són, oi? com treuen el cap i els rínxols!
EliminaSempre aconsegueixes trobar similitud entre realitats diferents, i sempre l'encertes. Una vegada més, em deixes meditant... Una abraçada!
ResponEliminaMontse, m'agrada aquest joc de dibuixar alguna cosa sense cap objectiu i després trobar-li un lligam entre alguna cosa que m'agrada expressar. Gràcies, guapa! Una abaçada ben forta.
EliminaAra potser no hi veiem massa, però el que és segur és que no ens podem amagar entre el panís, ja no serveix de massa, més val que estiguem ben visibles.
ResponEliminaNo et pensis, XeXu, a vegades m'amagaria ni que fos a sota el llit! ;)
Eliminatant a prop que tenim de vegades les coses i no sabem apartar uns brins de panís per veure-ho clar....encara ens queda per aprendre
ResponEliminaEncara ens queda molt i molt per aprendre, Joan... i que duri! El dia que ja ho sapiguem tot voldrà dir que ens pensem que ho sabem tot i que som més ases que mai! :)
EliminaQue xulo Carme.... i m'encanta perquè sovint a través dels teus dibuixos descobreixo nous blocs molt interessants!
ResponEliminaEts una artistassa!!!!!
Gràcies, guapíssima!
EliminaOstres! M'has fet pensar en aquella pel·lícula de por... "Los chicos del maíz"... No recordo massa de què anava, però sé que feia por...
ResponEliminaLa teva aquarel·la sembla molt pacífica, això sí ;-)))
No la conec, les pel·lícules de por no són el meu fort...
EliminaEl meu blat de moro és pacífic, t'ho puc jurar ;)
Quan érem petits nosaltres corríem més per dins del camps de blat, però és clar, no ens tapava del tot, però ens ho passàvem bé.Aquest camp tan bonic, em taparia a mi i tot!
ResponEliminaEl que dius tu, és una mica allò que els arbres no et deixen veure el bosc...
Bona nit.
Ja és això, ja! gràcies M Roser!
EliminaBona nit, maca!
És preciós, el dibuix i el record d'aquest joc d'infants que emana. Que tinguis una bona setmana. Petons
ResponEliminaBona setmana, Sílvia!
EliminaVinc a felicitar a una companya propera!
ResponEliminaFelicitats, estimada! Que tinguis un dia del sant ben ben bonic!
Doncs, felicitats meves també!
EliminaMoltes gràcies, de nou, fanalet!!!!!
EliminaI moltes gràcies, també, Sílvia!!!!
L'Assumpta ens ha recordat, amb un post molt maco, que avui és el teu sant. Així que MOLTES FELICITATS!! :-))
ResponEliminaPer cert, jo no en dic ni panís ni blat de moro per aquí on sóc jo en diem moresc però et dono igualment la raó en el que dius: Amagats per les tiges, moltes vegades, no veiem el que ens envolta que, segons com, tenim més a prop del que suposem.
Moresc... ja ho havia sentit a dir i m'agrada la paraula. M'agrada col·leccionar paraules a més amés de moments.
EliminaGràcies, Mc! una abraçada ben gran.