A partir d´aquest moment aquest blog
s´adhereix al moviment SLOW BLOG,
que tan brillantment ha creat l' ÀNGELS
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
El meu blog, per portar la contrària, aquest estiu s'actualitzarà més que mai! ;-)))
ResponEliminaBé, algú haurà de fer posts, no? :-P
És el que té això de no poder fer vacances "de les normals", que llavors treballes més a la catos.
A mi encara em falta per marxar de vacances... però m'ha fet gràcia la iniciativa.
EliminaPerò per les vacances tampoc plego del tot. Si que vaig més a poc a poc.
Slow o no, continuarem aquí! És una manera bonica de prendre's el temps, jo tinc dies de tot. I ara amb les vacances, crec que el grup creixerà força. Una abrçada slow ;)
ResponEliminaAixò per descomptat, Sílvia, jo d'aquí no em moc pas... a l'agost més slow que ara, encara... una abraçada!
EliminaEl meu blog continuarà al mateix ritme que sempre però el que si que ja fa un temps que s'ha convertit en slow, és la meva manera de bloguejar. ;-)
ResponEliminaEn fi, la qüestió és adaptar-nos al ritme que ens vagi millor i sense obligar-nos a res, això si que seria dolent. Una abraçada, Carme!!
Ja veurem, Mc... farem això que dius... adaptar-nos a les circumstàncies i anar fent!
EliminaSlow tot l'any! poc a poc i bona lletra que em deien de petita! M'agrada molt aquest moviment.... jo no ho he fet públic, però ja fa dies que també m'hi he adherit!!! :DD
ResponEliminahe, he, he... ja ho veiem, ja que vas slow... jo de moment he començat l'slow pels comentaris a altres blogs... ni la meitat que abans, però vaig fent.
EliminaBenvinguda al moviment Slow.
ResponEliminaEls Slow blogs estan plens de sentiments.
Bona tarda i un slow petó, Carme.
Bona tarda, Pere... un slow petó!
EliminaEstà molt bé, Carme, que t'adhereixis al Slow blog si així ho creus necessari. També jo ho faré imminentment, encara no sé si en un estat de Stand by o amb filosofia Slow. De vegades cal no collir res de la terra durant una temporada per donar temps a què puguin aparèixer nous fruits. Però ser-hi hi serem sempre, oi que sí?
ResponEliminaUna gran abraçada!
És una mica de broma això del l'slow, per seguir els que han començat, però bé per les vacances sempre tot és més tranquil, això també! Hi serem... clar que sí!
EliminaUna abraçada.
L'estiu convida a la calma, fins i tot a la mandra, per això és estiu, no?
ResponEliminaDoncs sí, a la mandra... que en tinc molta, molta, molta, Noves Flors!
Eliminacrec que jo m'hi afegire d'aqui a tres setmanes.....però potser en conte de slow serà una aturada quinzenal....o.potser deixare alguna cosa programada, encara no ho se....però slow segur
ResponEliminaDoncs benvingut a la colla de slow blogs! :)
EliminaNo té res a veure amb la meva caiguda!, ans al contrari, si ves anat fent slow a l´escala no portaria blaus, ni morats, ni grocs, ni...
ResponEliminaBenvinguda al moviment, uns colors ben macos per anunciar-ho!!
Uns bessssssssssssssssssssssssseeeeeeeeeeeeeeeeetsssssssssssssss!!
Em tranquil·litzes, sa lluna, que no les tenia totes :) he, he, he...
EliminaUn petonàs...
slow slow Carmeta! que tinguis un bon estiu (de part de la lagarto), jo m'escaquejo i també me'n vaig, bé també me'n vaig a tombar-me a la bartola..
ResponEliminauna abraçada d'orxateta!
Ben fet, madame lacoste, així m'agrada orxateta i a passar la mínima calor possible!
EliminaJo encara no m'escaquejo, que em queda ben bé un a setmana de feina, però m'ho prenc amb calma i filosofia... o al menys amb tot a la que puc.
:) quina abraçada més dolça! una altra per a tu!
Sincerament, encara no he entès això de l'slow blog, quan la Sargantana va fer aquell post, a partir de llavors publicava cada dia, així que no ho vaig entendre, no sé què és bloguejar més a poc a poc. Prémer una tecla cada deu segons? Jo seguiré a la meva, segons inspiració i ganes, i bé saps que algunes coses em fan mandra, perô escriure i llegir-vos no estarien entre elles.
ResponEliminaDoncs seguir a la teva, segons inspiració i ganes ja és això. Jo fa anys que faig un post cada dia i al final ja em sembla com una obligació o un compromís amb mi mateixa. Ara fa uns quants caps de setmana que dissabte no faig post. I dibuixo menys i pinto menys... i no tinc gairebé posts programats... estic slow sense poder-ho evitar. Què vols fer-hi... I no em fa mandra ni llegir-vos ni escriure, però a vegades no hi ha tantes idees i intento prendre-m'ho en calma
EliminaCarme, jo sempre vaig tard!!!! o sigui que si m'apunto això del slow, ja sóc força lenta, necessito temps per a tot, per processar informació, per escriure un petit post....jo es que fa anys que vaig perdre el rellotge!!! Bon cap de setmana Carme!!! sigues feliç!
ResponEliminaJo també vaig sense rellotge, Marta! Jo fa anys que estava més aviat activa i ràpida fent les coses, ara tot em costa més... i sobretot se m'acaben els posts preparats i programats... :) Bon cap de setmana, gràcies, tu també sigues feliç!!!
EliminaEstaré a l'aguait a veure de què va tot això, perquè de moment tampoc ho acabo d'entendre...
ResponEliminaPetonets de cap de setmana.
No hi ha res a entendre M Roser, és una mena de "joc" o proposta, sense massa compromís de res. M'ha fet gràcia i m'hi he apuntat. Ningú em priva de continuar fent un post cad a dia si aquest és el meu ritme tranquil. Bon cap de setmana.
EliminaCarme celebro això de l'slow ( la tortugueta i el cargol són bufons) però ves per on l'Assumpta acaba de crear el moviment alternatiu ( que no pas contrari) el quick blog i jo m'he fet del quick
ResponEliminaNo et pensis... gairebé em feu enveja... m'agradava més a mi mateixa quan estava quick, però ara no n'estic... que hi vols fer!
EliminaEntenc que t'afegeixis al "slow", Carme. Un post cada dia, amb dibuix i poema és una feinada i el estiu és per relaxar-se. Altres s'hi han apuntat al slow blog que posteguen molt menys...
ResponEliminaJo penso deixar al guaret "El que em passa pel cap" tot l'agost. Però al "Glo.bos blog" seguiré el ritme habitual. Això si, amb temes bonics, d'amors feliços i natura.
Petonets!
Sempre llegeixo els poemes que ens proposes, Glòria, però si aquest agost parlen de natura i d'amors feliços, encara més!!!! Són dos temes que m'agraden molt.
EliminaUna abraçada i bon cap de setmana
Tu també, Carme? :-(
ResponEliminaJp, ara m'has emocionat... mira si calen poques paraules... per emocionar una blada com jo.
Eliminauna abraçadeta slow.