Una imatge de la Isabel Barriel
He comès el pitjor dels pecats
que un home pot cometre: no he estat
feliç. Que les glaceres de l'oblit
m'arrosseguin i em perdin sense pietat.
Els meus pares em van engendrar pel
joc arriscat i bonic de la vida,
per a la terra, l'aigua, l'aire i el foc.
Els he defraudat. No he estat feliç.
J L Borges (fragment) (la traducció és meva)
Hem de posar-hi remei mentre hi som a temps, podem fer altres pecats que sigui menys greus que aquest... aquest no, si us plau. Sigueu feliços... millor dit siguem feliços.Ara, aquesta tarda, vaig a ser feliç una estona fent "diplomàtics" i espero que demà seran feliços els que se'ls mengin... amb el gelat de biscuit glacé que acabo de fer i que ja s'està gelant i la xocolata calenta que faré demà al moment.
Ja estan! En voleu?
Mai, no ens ho podem permetre!! (ben traduït!)
ResponEliminaMoltes gràcies, Sílvia! Una abraçada.
EliminaPer això lluito i lluito cada dia, CARME... Sí, així ha de ser... No podem permetre de cap manera que el desànim faci niu als nostres cors, que hi clavi les seves arrels. De cap manera... ens hem d'esforçar per a ser feliços!
ResponEliminaTenim tantes i tantes coses bones al nostre entorn!!
L'altre dia vaig veure una frase que no recordo de qui és... deia "plorava perquè no tenia sabates fins que vaig veure un home que no tenia peus".
Que tinguem dret a queixar-nos d'algunes coses que no funcionen (que el tenim) no vol dir que haguem d'estar tot el sant dia amargats i amargant la gent del nostre entorn...
Jo, cada dia, quan em llevo, per un trosset de finestra oberta, miro els arbres de la vorera del davant i dono gràcies, perquè és un tresor, una petita representació de la natura que tinc a l'abast... i ho puc veure!!
Hem de ser feliços!! No s'hi val a veure només les coses negatives, siguin del caire que siguin... i que hi ha moments que ho passem malament, o molt malament... sí, d'acord... però i els moments en que ens passen coses bones? que no els comptem? que només hem de veure allò que és negre, fosc i trist?
Hem de ser feliços pel nostre bé i pel bé de la gent que ens envolta... que un somriure és gratis i té un valor infinit... i una abraçada... i una paraula bonica... :-))
Ja és ben bé així, ja. A vegades costa, prou que ho saps. Però no podem claudicar.
EliminaJo parlo amb moltes persones que tenen ansietat i/ o depressions molt fortes. Una de les coses millors de la meva vida és veure com en unes setmanes ja no fan aquelles ulleres grises i profundes i que quan arriben et diuen: estic molt millor. A vegades penso, com és que m'has de pagar els diners ells a mi si em donen unes alegries i il·lusions tan grans... ;) Es pot vèncer tot. Per més que costi.
I que consti que a mi algun cop també em costa... però s'ha de segur vivint amb les coses boniques que tenim: la bellesa en el sentit més general ens salva sempre. Bellesa interior i bellesa de tot els que ens envolta.
Un somriure té valor infinit, tens tota la raó! Gràcies, Assumpta!
I tant que a vegades costa! A vegades costa molt, molt... i sembla que els núvols són foscos, atapeïts, que ens prenen l'aire i no podem ni respirar bé... Però quan costa, hem de saber demanar ajuda (ni ens hem d'avergonyir, ni ens hem de sentir culpables)... i acceptar-la... i, al primer símptoma de "pas endavant en la bona direcció", agafar-nos ben fort a les petites coses bones i, llavors, els passos següents ja aniran sortint cada vegada més bé :-))
EliminaSí, suposo que en una feina com la teva, sentir que algú et diu que està millor t'ha d'omplir molt, molt :-))
M'agrada molt més la traducció que has fet que l'original, tot i no haver-lo llegit. És molt millor, on va a parar?
ResponEliminaJp, em sembla que em prens el pèl... :) però fins i tot així em fas somriure... :)
EliminaVa te l'acosto fins aquí... perquè no diguis... per cert he oblidat de dir que és un fragment.
He cometido el peor de los pecados
que un hombre puede cometer. No he sido
feliz. Que los glaciares del olvido
me arrastren y me pierdan, despiadados.
Mis padres me engendraron para el juego
arriesgado y hermoso de la vida,
para la tierra, el agua, el aire, el fuego.
Los defraudé. No fui feliz
Tu veus com jo tenia raó?
EliminaSaps, CARME? Estava pensant i crec -clar que això no es pot generalitzar, suposo que cada persona deu ser diferent i, en això hi entens moooolt més tu que jo- però bé... jo crec que el sol fet d'intentar ser feliç ja et fa sentir una mica més feliç. Pot ser? :-)
ResponEliminaBé, a mi em passa... Si algun dia em sento una mica trista, em poso aquella cançó que sé que normalment m'anima, busco un record positiu, penso en les coses bones que tinc al meu entorn...
A mi també em passa! I hi ha dies que tinc ganes de ser infeliç i ja sóc més infeliç. I llavors penso que sóc tonta, i torno a començar.
EliminaSí, sí, Assumpta, tens raó, ja és ben bé així, ja!
EliminaEn la tendència de la psicologia que jo utilitzo per els teràpies, fem servir exercicis que van en aquest a línia. Més concrets i més pautats per les persones que no saben fer-ho (o que no poden en aquell moment) de la manera general que tu dis. Però en el fons és el mateix. Les persones quan estem tristes, deixem de fer petites coses que si no estiguéssim tristes faríem. Recuperar aquestes petites coses ja fa sentir millor.
Sílvia, m'has fet gràcia, perquè tens raó, això també passa... funciona en un sentit i en un altre. :)
"Recuperar les petites coses"... sí senyora!! Com m'agrada aquesta expressió!! :-DDD
EliminaAi Carme, els anys que he passat jo anat a teràpies d'aquestes! i el pitjor de tot es que la meva personalitat ja ha adquirit el costum de la negativitat. ( bé,be... ho reconec, sempre he vist el got mig buit. Però que consti que m'esforço a veure'l mig ple ;) ). I aquest poema es molt bonic, crec que el penjaré a la cuina al costat de la noia-vella o del ying i el yang, que són els meus "despertadors" per quan he de canviar el xip.
ResponEliminaUna abraçada i pensa que els teus post també desperten somriures i positivitat. Es que ho portes a l'ànima noia.
Ostres, sí que em sap greu que no t'hagin canviat el xip d'una manera més definitiva tots els anus de teràpia... clar que la vida sempre ens "regala" mals de cap i sovint hem de tornar a començar. Però jo crec que cada recomençament és més fàcil que l'anterior.
EliminaGràcies per les teves paraules i t'envio també una abraçada ben forta.
Tota la raó..... no ser feliç és un pecat! però ja ho va dir Borges, els pares et porten al joc arriscat de la vida i mai podràn saber d'avantmà si el cervell del seu fill/a el permetrà ser feliç o no... :((
ResponEliminaÉs un joc arriscat, és cert! Però a vegades tot i tenint molt bones cartes, sembla que no ens en sortim. :)
EliminaÉs, sense dubte, el millor dels consells: posats a pecar, que no siga d'infelicitat, amb tanta varietat com hi ha per triar... De fet, m'hi pose ara mateix :) Bon cap de setmana, Carme!
ResponEliminaBon cap de setmana, Alfred, busca maneres de pecar més divertides i sigues feliç amb elles! :)
EliminaAmb la quantitat de coses que tenim, sembla una mica estrany que no siguem feliços, però jo penso que no cal culpabilitzar-se si no ho aconsegueixes, perquè no només depen de nosaltres, sinó d'un cúmul de coses alienes...El que si que hi hem de posar són les ganes, i una actitud positiva, i ja tindrem molt de guanyat...
ResponEliminaEl got sempre mig ple, com a mínim, d'esperança.
Petonets.
No sempre depèn de nosaltres, però en molt bona part sí! Aquesta actitud positiva que dius és importantíssima.
EliminaÉs d'aquestes coses que saps que has de fer, ser feliç, però que et fan pressió si no ho ets. Bé, i què és ser-ho? Algú ho sap? Estic tan segur de que la felicitat ens agafa per sorpresa i aquí està part de la gràcia, com de que és puntual i efímera, no pot durar massa perquè perdria valor. Ara, l'avantatge d'això és que la podem aconsegir, per exemple, amb un bon geladet en el moment que més de gust ens ve.
ResponEliminaPressió... és cert. Hi ha persones que et pressionen molt perquè siguis feliç malgrat tot. I tampoc és això. No sempre ens agafa per sorpresa, XeXu, a vegades la voluntat compta molt. De fer les coses que per a tu són importants, de conduir les coses al menys en la direcció que volem, encara que sempre surtin tants entrebancs.
EliminaQuè certa aquesta reflexió, què bella! Sabia el que deia Borges. Allò difícil, a vegades, és posar-ho en pràctica. Però tu en saps, ja ho veig :)
ResponEliminaHe fet una recepta fàcil! Que tampoc convé fer-la gaire sovint... sinó els quilos ... :) Ara posaré la foto dels diplomàtics que acaben de sortir del forn...
EliminaAi, bonica!...jo ho intento cada dia...tot i que no hi ha recepta crec que l'amor, la salut i la intel·ligència crec que fan una bona massa mare...Un petonàs!
ResponEliminaÉs ben bé així, Núria, aquestes coses són les més importants... les tres que dius i la quarta: la d'intentar-ho cada dia. Petonassos.
EliminaHo intentarem, que de vegades costa.
ResponEliminaSí costa, nina, sí que costa... per això ens ho hem de dir i de proposar abans que sigui massa tard... :)
EliminaCaram, ho saps fer tot! Agafe una pasteta a veure si m'endolça el que queda de vesprada...
ResponEliminaAgafa, agafa... endolcir-nos sempre està bé!
Eliminapotser n'hauràs de tornar a fer......m'he cruspit una safata sencera, és que a aquesta hora hi ha gana....
ResponElimina:) Ostres!
EliminaJoan, que demà jo n'encarrego de les postres d'un dinar de 20 i tantes persones... :)
Oi tant! te'n agafo uns quants, fan cara d'estar bonissimmmmms
ResponEliminaFacilíssims i boníssims! :)
Eliminai si penges la recepta? fan una cara...
ResponEliminaSi cliques l'enllaç del post on posa diplomàtics... aniràs a parar aquí:
Eliminahttp://elracodolc.blogspot.com.es/2010/11/diplomatics.html
que és on hi ha la recepta.
Jo només hi he afegit una mica de suc de llimona, perquè m'ho va recomanar la meva col·lega del blog de cuina.
t'admiro Carme!
ResponEliminamolt!
ets capaç de fer aquestes postres tan bones (mentre et llegia m'anava llepant els llavis...) i de penjar un post tan llaminer i tan ple d'optimisme en un pim-pam! (ets slow??)
més aviat ets única i especial!
(tot i que no sé si m'hi atreviré... jo també vull saber-ne la recepta!)
petons bonica i gràcies per compartir les teves petites felicitats!
mar, slow, slow, no en dubtis! :) "vaig fent" "poc a poc", en tot, en la felicitat, en l'optimisme i en penjar posts... :)
EliminaLa recepta l'he trobat aquí: http://elracodolc.blogspot.com.es/2010/11/diplomatics.html
Més fàcil no pot ser!
Petons, mar!
Com era allò? Pare he pecat... en aquest cas confesso, Carme, que estic pecant i quan us llegeixo veig molt clar el camí a seguir, clar he dit, no fàcil.
ResponEliminaCada cop que em sento així, em costa moltíiiissim endreçar el camí i avui n´és un dia.
Agafaré una pasta, que desconeixia fins avui, potser m´enganxeu el vostre optimisme.
Molt bona nit, aferradetes per tothom!
Lluneta, si llegeixes els comentaris ja veuràs que ningú ho trobem fàcil i que tots hem pecat, només que no vull continuar pecant d'infelicitat. No, no ho vull.
EliminaPrefereixo pecar de llaminera... o d'altres coses dolces...
Molt bona nit, preciosa, aferradetes per a tu.
No coneixia aquestes pastissos, però fan molt bona cara...N'agafaré uns quants per esmorzar!!!
ResponEliminaJa pots agafar... :) bon esmorzar!
Eliminammmmmmmmm. Caram noia! Ens has omplert de felicitat. Mira que ara, tots voldrem que a la propera trobada ens portis algun diplomàtic ;)
ResponEliminaAh! És tota una idea... si m'ho demaneu bé... podria ser que us demanés una abraçadeta a canvi, eh? :)
Eliminammm Carme, seria fantàstic, però sent tanta colla seria una feinada, però moltíssimes gràcies per l'oferiment, i deixar-nos veure les fotos :)
EliminaOh, nenaaaa!! Se m'ha fet la boca aigua, literalment! Pensa que jo he sopat un tallet de formatge (sense pa ni res semblant), un préssec i un iogurt... Tinc molta gana!!
ResponEliminaRàpid! Això és un atracament!! Porta tots aquests diplomàtics aquí... tots per mi... mmmmmmmmmm nyam, nyam, nyam... :-DDD
:) aquest si que no t'engreixaran, Assumpta!!!! :) Estaven bons?
EliminaDeliciosos!! ;-))
EliminaNo, això no m'engreixarà, el que ho farà serà l'aleta de pollastre rostit que m'acabo de menjar... estava tan sola a la nevera, pobreta!! :-DD
Ja saps que jo, "de gran", vull ser com tu! jeje
ResponEliminaAhir vaig passar pel bloc dels diplomàtics i ara veig que tu n'has fet un munt...
Ja saps que jo no soc massa llaminera, però t'he de dir que no faria un lleig!
Un molt bon cap de setmana, Carme! Si pot ser...feliç!!!!
Avui, tinc un dinar de germans i nebots... tropecientos... jo m'encarrego de els postres. Tres safates en vaig fer... a més a més del gelat i la xocolata.
EliminaDoncs espero que si, que sigui feliç i per a tu també... gaudeix molt d'aquest dos dies, preciosa!
Moooolt bon cap de setmana!!!!!
Confesso que m'ha agradat molt la traducció del poema de Borges i la bona pinta dels diplomàtics (qui ho diria, avui dia, que se'n poden trobar de tan bons:)), però el que més m'ha agradat ha estat llegir els vostres comentaris sobre la manera d'apropar-se a la felicitat, el treball per intentar-ho i el camí cap a l'actitud positiva per fer-la realitat. Ha estat un post positiu, que dóna ànims per no defallir i per intentar sortir-se'n una vegada més. Gràcies, bonica!
ResponEliminaSempre val la pena d'intentar-ho de nou... I tens raó els comentaris és el millor de tot el post. A mi m'encanta aquesta mena de conversa... Gràcies, una abraçadeta!
Elimina